Totes les llegües són vies i evolucionen constantment fem servir neologismes per enriquir la llengua i adaptant-la a les necessitats dels parlants i als canvis socials, tecnològics i culturals. Un neologisme és una paraula de nova creació que sorgeix per descriure noves realitats o de substituir termes obsolets. D’altra banda, les llengües també incorporen manlleus o mots d’idiomes estrangers que s’adapten fonèticament i ortogràficament.
L’acceptació dels neologismes genera debat sobre si cal traduir-los, adaptar-los o mantenir la forma original. Institucions com el Termcat, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tenen un paper clau en la regulació d’aquests termes, tot i que, al final, són els parlants qui determinen quins mots s’accepten i s’incorporen definitivament a la llengua.
DANA: Neologisme de l’any 2024
Un exemple recent d’incorporació de nous termes és «DANA» (Depressió Aïllada en Nivells Alts), escollit neologisme de l’any 2024 mitjançant una votació popular organitzada per la Secció Filològica de l’IEC, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el TERMCAT i 3Cat. En aquesta edició, més de 10.000 persones van participar en la selecció, i DANA va rebre el 21,4% dels vots, superant altres candidats com no-binari i cancel·lar. L’IEC valorarà la seva inclusió al diccionari normatiu.
Vies de formació dels neologismes
Els neologismes poden sorgir de diferents processos lingüístics, ampliant el vocabulari i enriquint la llengua. Algunes de les vies més habituals són:
Derivació: Incorporació de prefixos o sufixos per crear nous mots.
Exemples: hiperconnectivitat (connectivitat), desinformació (informació).
Composició: Fusió de dues paraules per formar un terme nou.
Exemples: ciberespai, videoconferència.
Lexicalització: Transformació d’acrònims o sigles en paraules d’ús comú.
Exemples: làser (light amplification by stimulated emission of radiation), ovni (objecte volador no identificat).
Escurçament: Reducció d’un mot llarg per comoditat.
Exemples: tele (televisió), promo (promoció), info (informació).
Sigles i acrònims: Creació de termes a partir de les inicials de diverses paraules.
Exemples: bit (binary digit), wifi (wireless fidelity), mòdem (modulator-demodulator).
Ampliació de significat: Aplicació d’un mot existent a una nova realitat.
Exemples: ratolí (dispositiu informàtic), navegar (per internet), xarxa (social o digital).
Manlleus i adaptació lingüística
La globalització ha intensificat la incorporació de manlleus a totes les llengües i al català, també. Els manlleus i les adapatacions llingüístes són freqüents en els àmbits tecnològic, esportiu i cultural. La seva incorporació segueix diferents fases:
Ortogràfica: Aplicació de normes catalanes per ajustar l’escriptura dels manlleus.
Exemples: hàmster, càsting, pàrquing, rànquing.
Fonètica: Eliminació de sons estranys o transformació de grafies.
Exemples: football → futbol, chat → xat, whisky → güic.
Oscil·lació: Ús simultani de diferents variants fins a la consolidació d’una forma.
Exemples: squatter → esquàter → ocupa → okupa.
Assimilació:Procés mitjançant el qual un manlleu s’adapta completament a la fonètica, l’ortografia i la morfologia de la llengua receptora fins a integrar-se com una paraula pròpia. Exemples: futbol (de football), pírcing (de piercing), càmping (de camping).
Fixació en diccionaris generals: Un mot es consolida completament en la llengua.
Exemples: galetes (cookies web), mem (imatge viral).
Influència d’altres llengües en el català
El català ha assimilat vocabulari d’altres idiomes al llarg de la seva història:
Llatí i grec antic: Fonts de termes científics i acadèmics i majoritàriament origen dels cultismes.
Exemples: unilateral (unus ‘un’ + latus ‘costat’), bipartit (bis ‘dos’ + partitus ‘dividit’), hipotermia (hypo ‘per sota’ + thermós ‘calor*).
Francès: Influent en gastronomia, moda i art.
Exemples: sommelier, corsé, ballet, croissant.
Anglès: Impacte en tecnologia, esports i cultura digital.
Exemples: spam, trol, surf, streaming.
Castellà: Manlleus per proximitat i intercanvi cultural.
Exemples: jaleo, xarxa, sobrassada, xiringuito.
Influència del català en altres llengües
El català també ha exportat mots a altres idiomes, especialment en els àmbits gastronòmic, tèxtil i marítim:
Castellà: faixa, barretina, seny, sanguinolent.
Francès: drassana (arsenal), escull (écueil).
Anglès: paella, butifarra.
En conclusió, els neologismes són essencials per al desenvolupament d’una llengua, ja que permeten descriure noves realitats i integrar avenços científics i culturals. La seva incorporació es produeix per diversos mecanismes, com la derivació, la composició o el manlleu de mots d’altres idiomes.
La globalització ha fet que el català rebi un gran volum de manlleus, especialment de l’anglès i el francès, però també ha consolidat la capacitat d’adaptació mitjançant ajustaments fonètics i ortogràfics. La participació ciutadana en la selecció de neologismes, com ha passat amb DANA, demostra que la llengua evoluciona no només per decisió institucional, sinó també per l’ús quotidià.
Finalment, el català no és només receptor de neologismes, sinó que també ha influït altres llengües, consolidant-se com un idioma amb capacitat d’adaptació i innovació. Això demostra que la llengua és un reflex de la societat en constant transformació.
