Avui 24 de març vull commemorar el naixement del Dr. Ignasi Barraquer i Barraquer (1884 – 1965). Científic català especialitzat en oftalmologia. Va aprendre la professió amb el seu pare, Josep Antoni Barraquer i Roviralta, el qual l’obligava a fer treballs manuals delicats com ara la talla en fusta i la mecànica de rellotgeria per desenvolupar l’agudesa dels ulls i la destresa dels dits des de nen. Quan Ignasi Barraquer tenia tretze anys ja havia ajudat al seu pare en operacions de cataractes.
Ignasi Barraquer va ser reconegut internacionalment per les innovacions que va introduir a l’especialitat oftalmològica, com ara l’anomenada tècnica de facoèrisi que consisteix en l’extracció de cataractes mitjançant una ventosa. Aquesta tècnica era més segura que les tècniques de l’època que eren rudimentàries, comportaven riscos d’infeccions i danys irreversibles. Llavors, les cataractes – que és una malaltia en què la visió es torna borrosa – eren una de les principals causes de ceguera.
A més de científic va ser emprenedor, va fundar la clínica Barraquer on va desenvolupar una extensa activitat com docent i va donar assistència oftalmològica a malalts independentment de si eren de condició social rica o pobre.
El llegat oftalmològic que va heretar del seu pare, el va transmetre a dos dels seus set fills especialitzats en aquesta branca de la medicina. Josep-Ignasi Barraquer, el major dels set fills, va destacar amb la creació d’una tècnica clínica que modifica la corba de la còrnia i corregeix problemes de refacció com ara la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. Joaquim Barraquer, el petit, també va destacar i innovar amb la tècnica de la zonulòlisi enzimàtica de transcendència internacional donat que facilita l’extracció de cataractes i redueix el risc de complicacions en les operacions quirúrgiques.
En resum, l’esperit innovador, l’excel·lència professional, l’orgull del llegat familiar i el compromís amb la societat han fet que tant el Dr. Ignasi Barraquer i Barraquer com la saga que l’ha succeït no només han contribuït a la ciència sinó que també han millorat la qualitat de vida de totes les persones amb problemes de visió a les quals han ajudat.
Els relatius són una eina imprescindible per connectar oracions i enriquir la precisió del discurs. Cal fer bon ús quan escribinm o parlem per garantir coherència i claredat.
Què són els relatius? Els relatius són paraules que enllacen una oració subordinada amb una oració principal. La subordinada, sovint amb funció adjectiva, aporta informació addicional sobre un element de l’oració principal, anomenat antecedent. En alguns casos, el relatiu no té un antecedent clar o aquest és una idea general.
Tipus d’oracions subordinades de relatiu. Les oracions de relatiu es classifiquen en dos grans grups:
Especificatives: Aporten informació necessària per identificar l’antecedent i no van entre comes.
Explicatives: Afegeixen informació addicional sobre l’antecedent, però no és essencial per identificar-lo. Van entre comes.
Tipus de relatius en català. Podem distingir entre relatius invariables (simples) i variables (compostos).
Relatius invariables (simples) Que → Es refereix a coses o persones i no va amb preposició. Què → Sempre va amb preposició i es refereix a coses. Qui → Es refereix a persones i normalment va amb preposició si té antecedent. Sense antecedent, generalment no porta preposició. On → Indica lloc, és un locatiu. Com → Indica manera.
Relatius variables (compostos) Els relatius «el qual», «la qual», «els quals» i «les quals» es poden usar amb o sense preposició:
Sense preposició: Només en oracions explicatives. Amb preposició: Tant en oracions explicatives com especificatives.
Cal No confondre el qual / la qual amb el que / la que, que s’usen quan s’omet l’antecedent:
Relatius amb valor de lloc, temps o manera On → Indica lloc i es pot usar amb o sense a Quan → Indica temps. Com → Indica manera.
Quan l’antecedent és tota una oració, en registres formals es pot usar «cosa que» o «la qual cosa». En registres informals, es poden emprar «i això», «i allò».
Remarques ortogràfiques: «què» amb accent vs. «que» sense accent Recurs recomanat per entendre milor aquesta distinció, vídeo de Núria Roca, filòloga de guàrdia que explica una tècnica infalible que es resumeix en dos punts bàsicament:
(1) Què amb accent és interrogatiu tant si és directe o indirecte. A més sempre combina amb les paraules “collons” i “cony”. Exemples: Què collons t’ha sortit a l’examen? Em va demanar què cony feia T’he demanat què collons hi ha per sopar (2) Què amb accent també és un relatiu i sempre apareix després d’una preposició (a, amb, de, per, en) i es pot intercanviar per el qual, la qual, els quals i les quals.
Els Gèneres dels Arbres: Botànica, Llenguatge i la Construcció del Gènere
Els arbres són una peça essencial del nostre ecosistema, de la nostra cultura i, fins i tot, del nostre llenguatge. El seu gènere botànic i gramatical, en el context de llengües com el català i el castellà, no només revela diferències lingüístiques, sinó que també ens convida a reflexionar sobre el gènere com un constructe social.
Gènere Botànic i Lingüístic
En botànica, el gènere dels arbres és una classificació científica que agrupa espècies amb característiques comunes, com ara el Pinus (pins), Quercus (alzines i roures) o Populus (pollancres). Però en llenguatge, el gènere gramatical és una categoria arbitrària que no està relacionada amb la biologia sinó amb convencions culturals.
Si comparem el gènere dels arbres, trobem que en català i castellà presenten diferents gèneres. Així, podem contrastar arbres que en català són femenins com l’alzina surera, la surera, l’olivera, la perera o la pomera, mentre que en castellà són masculins com el alcornoque, el olivo, el peral o el manzano. Aquesta diferència lingüística exemplifica com el gènere assignat a les coses pot variar significativament entre llengües i no té cap base biològica ni natural.
Dualitat de gènere
En català, alguns noms d’arbres fruiters poden tenir tant gènere masculí com femení, com l’oliver/a, el perer/a, i el pomer/a. Aquesta tradició lingüística permet utilitzar el masculí per referir-se a l’arbre en general (pomer, perer, oliver) i el femení per destacar la seva capacitat de produir fruits (pomera, perera, olivera). Aquesta dualitat de gènere no implica un canvi de significat, sinó més aviat una diferència en l’enfocament o la perspectiva des de la qual es parla de l’arbre.
Normes gramaticals i tradiccions llingüístiques
Per definició, el gènere gramatical és una categoria que classifica els noms principalment en masculí i femení. Aquesta classificació influeix en la concordança amb altres elements de les frases com ara els articles, adjectius i pronoms.
Des d’una perspectiva de gramàtica normativa, tant en català com en castellà, els substantius acabats en «-a» són generalment femenins. En català, els substantius acabats en «-e» solen ser masculins (per exemple: «roure», «salze»), mentre que en castellà, els substantius acabats en «-o» són habitualment masculins (per exemple: «olmo»). I per emfàtitzar l’arbitrarietat del gènere, podem comparar amb l’anglès, llengua en la qual no existeix un gènere gramatical específic per els arbres, i es refereixen a tots amb el pronom neutre «it» (per exemple: «the oak tree»).
Associacions simbòliques: En moltes cultures, els arbres han estat vistos com a símbols de fertilitat o força. Això podria haver influït en la percepció femenina (com a creadores de fruits) o masculina (com a protectors robustos) que es reflecteix en les llengües. Tradicions llingüístiques: l’evolució històrica de cada llengua i la manera com les comunitats han percebut els arbres a través dels segles han consolidat aquestes assignacions.
Comparativa Lèxica dels arbres: català vs castellà
Les meves passions esportives són la muntanya i el cicloturisme en bicicleta de muntanya (BTT). Aquestes activitats m’han permès explorar el territori català, descobrint-ne els paisatges més emblemàtics i alhora enriquint el meu vocabulari amb paraules genuïnes que alhora, em permeten fugir de les interferències d’altres llengües. En cada ruta, pedalar es converteix en una manera d’entendre millor la natura i connectar amb el nostre patrimoni cultural i lingüístic.
Cada sortida és més que una activitat física: és una lliçó viva de llengua i cultura. Travessar una boscúria (un bosc dens i gairebé impenetrable), pedalar per un camí ral (una antiga ruta comercial) o descansar en una antiga clapa (una clariana al mig del bosc) em recorda la riquesa del català, un idioma que es fa present en cada racó del territori.
El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha estat un gran aliat en aquesta passió, ja que m’ha permès participar en sortides compartides amb altres apassionats de la bicicleta i la muntanya. Gràcies a aquestes experiències, he descobert paratges sorprenents, com les baumes, que són cavitats rocoses sovint utilitzades com a refugis; i he travessat tarteres, aquelles pendents de pedres soltes que posen a prova l’habilitat de qualsevol ciclista. També he après a reconèixer els plans d’erm, aquells espais oberts i solitaris d’alta muntanya, sovint envoltats de vegetació baixa.
El cicloturismeés especialment inspirador perquè et permet adaptar cada ruta al teu ritme i nivell. Alguns ciclistes afronten reptes com ascendir al Turó de l’Home, al Montseny, un port que destaca tant per les vistes com pel seu desnivell per això m’estimo més, pujar-ho a peu. Personalment, en bicicleta m’agrada més descobrir rutes més assequible i tranquil·les, com les de la Via Verda del Baix Ebre, que connecten pobles històrics amb el paisatge fluvial; o recórrer els camins de l’Empordà, que serpentegen entre camps i masos, o fins i tot perdre’m pels senders volcànics de la Garrotxa. Paraules com coll (pas natural entre muntanyes) o masia (edificacions rurals típiques de la nostra geografia) prenen un nou significat quan les veus reflectides en el paisatge.
El cicloturisme i el ciclisme de muntanya són molt més que esports per a mi; són una manera de viure i interpretar el món que ens envolta. Més enllà del moviment, aquestes activitats em donen l’oportunitat de valorar i preservar el patrimoni natural i lingüístic de Catalunya. Cada revolta del camí, cada quilòmetre recorregut i cada cim assolit es converteixen en una celebració de tot allò que ens fa únics: la nostra terra, la nostra història i la nostra llengua.
La tasca comercial per impulsar la fusta al Gremi Fusta i Moble és intensa i requereix estrategia. Per aquesta raó, cal dedicar temps a final d’any per a la planificació de l’acció i dedicar temps a la creació d’un dossier de projectes abans de finalitzar l’any.
A continuació, descric el procés per aconseguir-ho amb èxit:
1. Anàlisi Prèvia: Revisió de l’any que està finalitzant amb l’objectiu d’identificar errors i prendre mesures correctives.
2. Recopilació d’Informació. Recerca de continguts i imatges atractives per utilitzar-les a la fase creativa de disseny.
3. Organització de l’Estructura d’un primer dossier comercial de vendes: projecte a projecte cronològicament o bé condensant per tipologia d’esdeveniments, serveis o productes ofertats.
4. Disseny del Dossier: Crear una presentació visual atractiva que transmeti professionalitat. Incloure agraïments a totes les empreses que han patrocinat els actes organitzats.
5. Revisió del Contingut: Corroborar amb la direcció que tots els projectes inclosos es duran a terme.
6. Difusió del Dossier: Distribuir el dossier comercial als clients potencials i col·laboradors estratègics per e-mail.
7. Programació de l’Acció Comercial: Començar per la comercialització del Curs de Fusta Constructiva, captació de patrocinis, vendes de màrqueting digital i insercions a l’Anuari de la Fusta, participació en fires, conferències i esdeveniments.
8. Inici de l’Acció Comercial: Seguiment de les empreses contactades per tancar vendes i prospecció de nous contactes.
9. Avaluació de l’Acció Comercial: Prendre mesures correctives si cal.
En conclusió, la creació del dossier i la planificació de l’acció comercial són claus per l’èxit dels projectes que desenvolupen any rere any al Gremi, entitat sense ànim de lucre que requereix del patrocini de les empreses per impulsar la cadena de valor de la fusta, promoure el relleu generacional a través de la formació i altres activitats d’interès per a les indústries del sector. La acció comercial és una feina dinàmica i continuada que requereix una bona preparació i la implementació d’estratègies eficaces per assolir als reptes del nou any que començarà.
