por Maria Fernandez Alonso | May 1, 2025 | Posts
La iniciativa de Donald Trump d’apujar aranzels està relacionada amb la necessitat estatunidenca de controlar els seus processos de producció. L’objectiu és incentivar la fabricació de recursos propis. D’aquesta manera, s’evita la dependència d’altres països com ara la Xina. Tanmateix, aquesta guerra comercial afecta negativament la lliure competitivitat del mercat i el desenvolupament tecnològic.
A tall d’exemple, les empreses que són el motor de la seva economia es veuen afectades. La majoria dels negocis depenen de cadenes de subministració internacional i les taxes d’importació encareixen els productes i els serveis. A més a més, no només perden competitivitat dins d’un mercat global sinó que també es desvien dels seus objectius de guanys monetaris.
El següent punt a considerar, són les restriccions que genera la confrontació comercial en relació amb el desenvolupament. A hores d’ara, ja s’ha evidenciat la fuga de talent i restriccions en la recerca a causa de la incertesa de finançament. En conseqüència, aquesta situació impacta sobre la innovació i la competitivitat negativament. Paradoxalment, genera dependència a llarg termini i dificulta el creixement i el progrés.
Si afegim a això, la lluita pel control econòmic global, la perspectiva és encara més dramàtica. En l’actual context d’enfrontament contra el monopoli tecnològic, OpenAI – empresa que domina el sector de la intel·ligència artificial generativa i que ara treballa en el desenvolupament d’un navegador propi, ha manifestat que si es donés la possibilitat, seria una gran oportunitat l’adquisició de Google – cercador líder en tot el món. Posat que es porti a terme, una operació d’aquesta índole, no només no desapareixeria el monopoli sinó que també es produiria un major control sobre els patrons de consum de la població.
En conclusió, els arguments exposats conduiran als Estats Units a un mercat menys dinàmic en el qual, la concentració de poder empresarial, la mancança d’innovació i la pujada generalitzada dels preus estan creant un entorn poc favorable pel creixement equilibrat de la seva economia.
por Maria Fernandez Alonso | Abr 23, 2025 | Posts
Avui em proposo exposar-vos la meva reflexió sobre el tractament de Sant Jordi als mitjans de comunicació. La diada és una excel·lent ocasió per a celebrar la literatura, però sembla que ha estat diferent en el context mediàtic en el qual he trobat una important mancança.
Per començar, el rècord històric de dos milions de llibres venuts és, sense dubte, un bon resultat econòmic. A més a més, si aquests es llegeixen, també serà una bona notícia des d’una perspectiva cultural. Ara bé, cal fer una especial menció a com s’ha tractat la informació. A tall d’exemple, del total de volums venuts no sabem quants eren publicacions escrites o traduïdes al català. Encara més, tampoc s’ha dit quin és el percentatge de publicacions impreses pels editorials fent servir la llengua pròpia del territori català per una jornada tan tradicional.
A banda d’aquestes omissions, sí que ens han parlat d’altres temes especialment relacionats amb Òmnium cultural com ara:
– les reivindicacions del seu president, Xavier Antich, sol·licitant més places perquè més persones puguin accedir a cursos;
– la primera manifestació de Barcelona en defensa dels drets lingüístics;
– l’esforç d’alinear les diferències entre els representants polítics per arribar un consens sobre un nou pacte lingüístic que permeti l’assoliment d’objectius per fomentar el català en l’actual context social.
Finalment, s’esmenta la necessitat de mantenir l’aprenentatge per immersió a les aules catalanes com una prioritat contra les sentències del 25% del castellà.
En conclusió, ha quedat més reflectit en les notícies xifres de vendes i accions polítiques que no pas el veritable significat de Sant Jordi, una diada que representat l’esdeveniment cultural català que ens permet prendre consciència de quin som i què determina la nostra identitat.
por Maria Fernandez Alonso | Abr 2, 2025 | Posts
Totes les llegües són vies i evolucionen constantment fem servir neologismes per enriquir la llengua i adaptant-la a les necessitats dels parlants i als canvis socials, tecnològics i culturals. Un neologisme és una paraula de nova creació que sorgeix per descriure noves realitats o de substituir termes obsolets. D’altra banda, les llengües també incorporen manlleus o mots d’idiomes estrangers que s’adapten fonèticament i ortogràficament.
L’acceptació dels neologismes genera debat sobre si cal traduir-los, adaptar-los o mantenir la forma original. Institucions com el Termcat, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tenen un paper clau en la regulació d’aquests termes, tot i que, al final, són els parlants qui determinen quins mots s’accepten i s’incorporen definitivament a la llengua.
DANA: Neologisme de l’any 2024
Un exemple recent d’incorporació de nous termes és «DANA» (Depressió Aïllada en Nivells Alts), escollit neologisme de l’any 2024 mitjançant una votació popular organitzada per la Secció Filològica de l’IEC, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el TERMCAT i 3Cat. En aquesta edició, més de 10.000 persones van participar en la selecció, i DANA va rebre el 21,4% dels vots, superant altres candidats com no-binari i cancel·lar. L’IEC valorarà la seva inclusió al diccionari normatiu.
Vies de formació dels neologismes
Els neologismes poden sorgir de diferents processos lingüístics, ampliant el vocabulari i enriquint la llengua. Algunes de les vies més habituals són:
Derivació: Incorporació de prefixos o sufixos per crear nous mots.
Exemples: hiperconnectivitat (connectivitat), desinformació (informació).
Composició: Fusió de dues paraules per formar un terme nou.
Exemples: ciberespai, videoconferència.
Lexicalització: Transformació d’acrònims o sigles en paraules d’ús comú.
Exemples: làser (light amplification by stimulated emission of radiation), ovni (objecte volador no identificat).
Escurçament: Reducció d’un mot llarg per comoditat.
Exemples: tele (televisió), promo (promoció), info (informació).
Sigles i acrònims: Creació de termes a partir de les inicials de diverses paraules.
Exemples: bit (binary digit), wifi (wireless fidelity), mòdem (modulator-demodulator).
Ampliació de significat: Aplicació d’un mot existent a una nova realitat.
Exemples: ratolí (dispositiu informàtic), navegar (per internet), xarxa (social o digital).
Manlleus i adaptació lingüística
La globalització ha intensificat la incorporació de manlleus a totes les llengües i al català, també. Els manlleus i les adapatacions llingüístes són freqüents en els àmbits tecnològic, esportiu i cultural. La seva incorporació segueix diferents fases:
Ortogràfica: Aplicació de normes catalanes per ajustar l’escriptura dels manlleus.
Exemples: hàmster, càsting, pàrquing, rànquing.
Fonètica: Eliminació de sons estranys o transformació de grafies.
Exemples: football → futbol, chat → xat, whisky → güic.
Oscil·lació: Ús simultani de diferents variants fins a la consolidació d’una forma.
Exemples: squatter → esquàter → ocupa → okupa.
Assimilació:Procés mitjançant el qual un manlleu s’adapta completament a la fonètica, l’ortografia i la morfologia de la llengua receptora fins a integrar-se com una paraula pròpia. Exemples: futbol (de football), pírcing (de piercing), càmping (de camping).
Fixació en diccionaris generals: Un mot es consolida completament en la llengua.
Exemples: galetes (cookies web), mem (imatge viral).
Influència d’altres llengües en el català
El català ha assimilat vocabulari d’altres idiomes al llarg de la seva història:
Llatí i grec antic: Fonts de termes científics i acadèmics i majoritàriament origen dels cultismes.
Exemples: unilateral (unus ‘un’ + latus ‘costat’), bipartit (bis ‘dos’ + partitus ‘dividit’), hipotermia (hypo ‘per sota’ + thermós ‘calor*).
Francès: Influent en gastronomia, moda i art.
Exemples: sommelier, corsé, ballet, croissant.
Anglès: Impacte en tecnologia, esports i cultura digital.
Exemples: spam, trol, surf, streaming.
Castellà: Manlleus per proximitat i intercanvi cultural.
Exemples: jaleo, xarxa, sobrassada, xiringuito.
Influència del català en altres llengües
El català també ha exportat mots a altres idiomes, especialment en els àmbits gastronòmic, tèxtil i marítim:
Castellà: faixa, barretina, seny, sanguinolent.
Francès: drassana (arsenal), escull (écueil).
Anglès: paella, butifarra.
En conclusió, els neologismes són essencials per al desenvolupament d’una llengua, ja que permeten descriure noves realitats i integrar avenços científics i culturals. La seva incorporació es produeix per diversos mecanismes, com la derivació, la composició o el manlleu de mots d’altres idiomes.
La globalització ha fet que el català rebi un gran volum de manlleus, especialment de l’anglès i el francès, però també ha consolidat la capacitat d’adaptació mitjançant ajustaments fonètics i ortogràfics. La participació ciutadana en la selecció de neologismes, com ha passat amb DANA, demostra que la llengua evoluciona no només per decisió institucional, sinó també per l’ús quotidià.
Finalment, el català no és només receptor de neologismes, sinó que també ha influït altres llengües, consolidant-se com un idioma amb capacitat d’adaptació i innovació. Això demostra que la llengua és un reflex de la societat en constant transformació.
por Maria Fernandez Alonso | Mar 24, 2025 | Posts
Avui 24 de març vull commemorar el naixement del Dr. Ignasi Barraquer i Barraquer (1884 – 1965). Científic català especialitzat en oftalmologia. Va aprendre la professió amb el seu pare, Josep Antoni Barraquer i Roviralta, el qual l’obligava a fer treballs manuals delicats com ara la talla en fusta i la mecànica de rellotgeria per desenvolupar l’agudesa dels ulls i la destresa dels dits des de nen. Quan Ignasi Barraquer tenia tretze anys ja havia ajudat al seu pare en operacions de cataractes.
Ignasi Barraquer va ser reconegut internacionalment per les innovacions que va introduir a l’especialitat oftalmològica, com ara l’anomenada tècnica de facoèrisi que consisteix en l’extracció de cataractes mitjançant una ventosa. Aquesta tècnica era més segura que les tècniques de l’època que eren rudimentàries, comportaven riscos d’infeccions i danys irreversibles. Llavors, les cataractes – que és una malaltia en què la visió es torna borrosa – eren una de les principals causes de ceguera.
A més de científic va ser emprenedor, va fundar la clínica Barraquer on va desenvolupar una extensa activitat com docent i va donar assistència oftalmològica a malalts independentment de si eren de condició social rica o pobre.
El llegat oftalmològic que va heretar del seu pare, el va transmetre a dos dels seus set fills especialitzats en aquesta branca de la medicina. Josep-Ignasi Barraquer, el major dels set fills, va destacar amb la creació d’una tècnica clínica que modifica la corba de la còrnia i corregeix problemes de refacció com ara la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. Joaquim Barraquer, el petit, també va destacar i innovar amb la tècnica de la zonulòlisi enzimàtica de transcendència internacional donat que facilita l’extracció de cataractes i redueix el risc de complicacions en les operacions quirúrgiques.
En resum, l’esperit innovador, l’excel·lència professional, l’orgull del llegat familiar i el compromís amb la societat han fet que tant el Dr. Ignasi Barraquer i Barraquer com la saga que l’ha succeït no només han contribuït a la ciència sinó que també han millorat la qualitat de vida de totes les persones amb problemes de visió a les quals han ajudat.
por Maria Fernandez Alonso | Mar 13, 2025 | Posts
Els relatius són una eina imprescindible per connectar oracions i enriquir la precisió del discurs. Cal fer bon ús quan escribinm o parlem per garantir coherència i claredat.
Què són els relatius?
Els relatius són paraules que enllacen una oració subordinada amb una oració principal. La subordinada, sovint amb funció adjectiva, aporta informació addicional sobre un element de l’oració principal, anomenat antecedent. En alguns casos, el relatiu no té un antecedent clar o aquest és una idea general.
Tipus d’oracions subordinades de relatiu. Les oracions de relatiu es classifiquen en dos grans grups:
Especificatives: Aporten informació necessària per identificar l’antecedent i no van entre comes.
Explicatives: Afegeixen informació addicional sobre l’antecedent, però no és essencial per identificar-lo. Van entre comes.
Tipus de relatius en català. Podem distingir entre relatius invariables (simples) i variables (compostos).
Relatius invariables (simples)
Que → Es refereix a coses o persones i no va amb preposició.
Què → Sempre va amb preposició i es refereix a coses.
Qui → Es refereix a persones i normalment va amb preposició si té antecedent. Sense antecedent, generalment no porta preposició.
On → Indica lloc, és un locatiu.
Com → Indica manera.
Relatius variables (compostos)
Els relatius «el qual», «la qual», «els quals» i «les quals» es poden usar amb o sense preposició:
Sense preposició: Només en oracions explicatives.
Amb preposició: Tant en oracions explicatives com especificatives.
Cal No confondre el qual / la qual amb el que / la que, que s’usen quan s’omet l’antecedent:
Relatius amb valor de lloc, temps o manera
On → Indica lloc i es pot usar amb o sense a
Quan → Indica temps.
Com → Indica manera.
Quan l’antecedent és tota una oració, en registres formals es pot usar «cosa que» o «la qual cosa». En registres informals, es poden emprar «i això», «i allò».
Remarques ortogràfiques: «què» amb accent vs. «que» sense accent
Recurs recomanat per entendre milor aquesta distinció, vídeo de Núria Roca, filòloga de guàrdia que explica una tècnica infalible que es resumeix en dos punts bàsicament:
(1) Què amb accent és interrogatiu tant si és directe o indirecte. A més sempre combina amb les paraules “collons” i “cony”. Exemples:
Què collons t’ha sortit a l’examen?
Em va demanar què cony feia
T’he demanat què collons hi ha per sopar
(2) Què amb accent també és un relatiu i sempre apareix després d’una preposició (a, amb, de, per, en) i es pot intercanviar per el qual, la qual, els quals i les quals.
