Les competències de màrqueting són transferibles a l’àmbit educatiu. En aquest post vull extrapolar els principals principis i fer una reflexió que neix de la meva experiència professional. En la meva trajectòria he dedicat una part important del meu temps a la formació amb alumnat divers: adults, adolescents i joves en matèries com ara l’anglès, la prevenció de risscos laborals, màrqueting turísti i inserció laboral.

Enguany, entre altres funcions, comercialitzo i coordino el Curs d’especialització Fusta Constructiva, organitzat pel Gremi Fusta i Moble, també assessoro sobre formació, la qual cosa m’ha portat a conèixer diferents perfils d’alumnat.

Des d’aquesta posició he pogut comprovar que tota persona que es vol formar, es mou en un entorn que cada dia es més competitiu. En conseqüència, les organitzacions educatives, per diferenciar-se de la competencia han d’anar més enllà que la mera transmisió del coneixement, cal que a més siguin capaços d’incloure en els seus programes respostes a les necessitats no només dels alumnes sinó també del teixit empresarial.

Com dissenyar llavors un programa coherent que s’ajusti a les expectatives de l’alumnat?

Per respondre a aquesta pregunta, aplicaré principis del màrquetint a l’àmbit educatiu, amb l’objectiu de mostrar com adaptaria la formació integrant les necessitats i expectatives de l’alumnat amb un programa coherent.

1. Coneixement profund del públic objectiu: l’alumnat.
Cada unitat formativa s’ha d’enfocar a un públic objectiu i, per tant, hem de disposar de la màxima informació possible: què els hi motiva, quins obstacles poden trobar en el procés d’aprenentatge, com s’interrelacionen amb la tecnologia… L’objectiu d’aquestes preguntes és segmentar per poder personalitzar l’oferta formativa.

2. Disseny orientat a l’alumnat.
Si dissenyem un lloc web, un factor importantíssim és el concepte d’usabilitat. És a dir, la facilitat de fer ús del web per aconseguir objectius concrets. En aquesta línia i traslladat a la docència, vol dir que la informació que proporcionem a l’alumnat ha de ser coherent i intuïtiva. I això aplica des de la inscripció fins a l’obtenció del certificat o títol i inclou:

– El procés de comunicació tant amb gestió acadèmica com amb l’equip docent.

– Plataformes digitals accessibles i fàcils d’utilitzar.

– Suport tutorial proactiu i resolució àgil de dubtes.

3. Integració de la tecnologia en el procés formatiu

La tecnologia ha de ser una eina que simplifiqui i enriqueixi l’aprenentatge, no una barrera. El seu propòsit és millorar l’experiència formativa, fent-la més accessible, interactiva i eficaç, sense afegir complexitat innecessària. Ha de ser un facilitador constant.

4. Valor emocional i reconeixement.

Els serveis educatius no són només transaccions: són processos de transformació de persones. Reconèixer els assoliments, celebrar els progressos i generar comunitat són elements clau per crear vincles duradors amb l’alumne.

5. Avaluació. La tendència actual ens dirigeix cap a l’avaluació contínua i millora tot i que la meva predilecta és l’avaluació única perquè permet avançar a un ritme autònom. Per contra, l’avaluació continuada marca un ritme que contribueix a l’assoliment dels objectius didàctics sense generar l’angoixa d’una prova única. En qualsevol supòsit, cal escoltar a l’alumnat, analitzar comportament, resultats, capacita d’adaptació i sens dubte, revisar les enquestes de satisfacció.

Conclusions
En definitiva, cal incorporar estratègies del màrqueting a l’hora de dissenyar experiències educatives. Quan l’alumne se sent escoltat, acompanyat i valorat, no només aprèn millor, sinó que es converteix en prescriptor del servei. En aquest sentit, el màrqueting educatiu ha de transcendir la promoció per esdevenir una eina de transformació i fidelització.