por Maria Fernandez Alonso | Ene 21, 2026 | Language & Culture, Strategic Communications
The myth of Blue Monday is a masterclass in marketing with no scientific basis. It relies on psychological variables to manipulate people’s minds. This strategy has been successfully applied in the UK for years.
However, we must consider the implications of applying this concept to our own context. Such frameworks often fail to account for local cultural differences. Consequently, the effectiveness of the myth may vary significantly across different societies.
The British Origin: Sky Travel and the Blue Monday Concept
To begin with, to understand the Blue Monday concept, it is important to know its origin. Cliff Arnall, expert in psychology, invented it in 2005 when he was associate researcher in Psychology at University Hospital Wales and psychology tutor at the Centre for Lifelong Learning. It was popularized by Sky Travel, a British travel agency, with the aim of selling holiday packages to British clients. It was created using parameters applicable to the Northern Hemisphere, taking into account its climate and population habits.
Blue Monday is the third Monday of January and is considered the saddest day of the year as it is associated with the abundant blues of the English sky. Moreover, the third Monday of January is exactly one month after Christmas, when many New Year’s resolutions have already been forgotten and then, it’s the perfect moment to take action to change the situation.
The Spanish Context: Climate, Tradition, and the January Slope
However, in Catalonia, and in Spain as well, it is slightly different. It is true that the third week of January tends to be the coldest week but our climate is mild compared with the English one and Christmas season has ended on the 7th of January as we also celebrate the Three Wise Men’s day. Possibly, most people have forgotten New Year’s resolutions but we have what is known as January’s slope which is a real financial and economic concept due to the spending excess in December (mainly gifts, travel and celebrations). Consequently, there is a sharp decline in retail sales.
In this context, department stores promote winter sales with significant discounts with the aim to increase January’s sales and have also tried to introduce the Blue Monday to mitigate January’s sales result but with lower economic results. It is worth reflecting on the fact that once the concept has been imported, what remains in people’s minds is Blue Monday’s association with sadness. Unfortunately, people believe what other people say and tend to be sad and depressed.
Neuromarketing Tactics: The Commercialization of Sadness
Specifically, neuromarketing works very well, as Jurgen Klaric says: “sell to the mind, not to the people”. Thus, department stores and retailers first promote the perception of sadness to consumers’ minds, and then offer relief to their discomfort through advertising campaigns that focus on optimism, self-care, and personal growth. selling holiday packages or miracle products. Consequently, Blue Monday functions as a marketing strategy within the annual sales agenda. It works similarly to Black Friday, Singles’ Day, Valentine’s Day, or Cyber Monday in the yearly sales agenda. All these marketing events align Semàntica del Branding. I explain in this article how action verbs influence consumers’ psychological surprise positioning. Ultimately, the meaning of words behind a brand’s language defines its global market perception.
Strategic Distinction: Rational B2B vs. Emotional B2C Sales
Conversely, emotions are the key main difference between the B2B sales (Business to Business) and the B2C sales (Business to Consumer). No matter whether the sale is in person or online, final consumers are driven by emotions such as tenderness, nostalgia, and surprise, among others. However, selling to a company is always a rational process. In my post Per què les emocions no funcionen en el tancament de les vendes B2B?, I explore why emotional triggers fail in professional environments and why logical ROI must take precedence. A solution, a return on investment, or the application of contractual incentives exemplify B2B decision-making.
Cultural Legacy: From New Order to Kurt Vonnegut
Finally, a brief digression serves to conclude today’s analysis, which, in my opinion, is anecdotal. Many people are unaware of the origin of the marketing concept behind Blue Monday and associate it with the famous song by New Order a British band formed by the members of Joy Division after Ian Curtis‘s suicide. Three years after the death of the singer of the latter band, in 1983, the former released a new album that was a genuine success throughout Europe.
Notably, this song has nothing to do with the Blue Monday marketing concept. New Order’s «Blue Monday» owes its title to its drummer, Stephen Morris, who was reading Breakfast of Champions (1973) by Kurt Vonnegut. This science fiction novel is a postmodern satire on society whose subtitle, «Goodbye Blue Monday,» became the title of this hit song.
por Maria Fernandez Alonso | Dic 13, 2025 | Strategic Communications
¿Tu marca no vende? ¿Conoces el erro semántico que cometes al elegir el verbo?
Actualmente estamos saturados de contenidos publicitarios. Las marcas más experimentadas ya no hablan de lo que son, sino de lo que pueden hacer por sus clientes. Aquí es donde la lingüística y más concretamente, la semántica del branding entra en acción.
El elemento gramatical protagonista es el verbo y, en su elección en una tipología de ventas B2C, se debe focalizar en verbos cuya acción sea experimentada por el cliente final. La mayoría de empresas y, especialmente las de nueva creación, escogen verbos de estado como ser, tener, ofrecer y así es frecuente encontrarnos con mensajes como por ejemplo «somos líderes en …», «tenemos la mejor gama de…» Utilizan verbos necesarios, pero no memorables.
El objetivo de la publicidad es dejar huella, ser recordados y generar respuesta. Para estar en la mente de los consumidores es necesario utilizar verbos cuyo epicentro sea el propio cliente, sus emociones, sus necesidades. Es necesario usar verbos de acción para producir impacto e interactuar con el cliente. Es decir, la marca debe dejar de ser sujeto para convertirse en un agente activo de su potencial cliente. A continuación os dejo un par de ejemplos con propuestas aplicables que espero sean de utilidad para comprender mejor el enfoque publicitario.
El mensaje publicitario de una empresa especializada en la venta de viviendas podría utilizar verbos de acción como «habitar» cuando su objetivo es vendar al cliente final. Este verbo permitirá crear una experiencia al comprador que podrá visualizarse disfrutando de una calidad de vida dentro de su nueva casa. De este modo, el cliente no compra una vivienda, compra un nuevo estilo de vida. Otros verbos que también funcionarían son sentir, vivir o respirar. Todos referidos a acciones que experimentará el cliente final.
Si lo que queremos vender es un viaje, por ejemplo a Australia, el enfoque de la venta debería centrarse en la experiencia transformadora que hace único un país continente de contrastes. Explorar es un verbo que funciona bien porque cubre tanto la dimensión espacial (grandes distancias) como la personal (aventura). Otros posibles verbos serían conectar, encontrar, crecer… Si el objetivo fuese un destino cultural, por ejemplo, París, el mensaje publicitario encajaría bien con verbos como seducir que implica una experiencia de romance, de exclusividad; dominar (la inmersión cultural) o crear estilo (moda) entre muchos otros.
En conclusión, el mensaje publicitario requiere una semántica de acción centrada no en la acción del productor sino en la acción del usuario final. Esto aplica para las ventas B2C mientras que las ventas B2B tienen una semántica diferente pues el destinatario de estos mensajes son empresas, técnicos o profesionales que os explicaré en otro post.
por Maria Fernandez Alonso | Jul 17, 2025 | Strategic Communications
Les competències de màrqueting són transferibles a l’àmbit educatiu. En aquest post vull extrapolar els principals principis i fer una reflexió que neix de la meva experiència professional. En la meva trajectòria he dedicat una part important del meu temps a la formació amb alumnat divers: adults, adolescents i joves en matèries com ara l’anglès, la prevenció de risscos laborals, màrqueting turísti i inserció laboral.
Enguany, entre altres funcions, comercialitzo i coordino el Curs d’especialització Fusta Constructiva, organitzat pel Gremi Fusta i Moble, també assessoro sobre formació, la qual cosa m’ha portat a conèixer diferents perfils d’alumnat.
Des d’aquesta posició he pogut comprovar que tota persona que es vol formar, es mou en un entorn que cada dia es més competitiu. En conseqüència, les organitzacions educatives, per diferenciar-se de la competencia han d’anar més enllà que la mera transmisió del coneixement, cal que a més siguin capaços d’incloure en els seus programes respostes a les necessitats no només dels alumnes sinó també del teixit empresarial.
Com dissenyar llavors un programa coherent que s’ajusti a les expectatives de l’alumnat?
Per respondre a aquesta pregunta, aplicaré principis del màrquetint a l’àmbit educatiu, amb l’objectiu de mostrar com adaptaria la formació integrant les necessitats i expectatives de l’alumnat amb un programa coherent.
1. Coneixement profund del públic objectiu: l’alumnat.
Cada unitat formativa s’ha d’enfocar a un públic objectiu i, per tant, hem de disposar de la màxima informació possible: què els hi motiva, quins obstacles poden trobar en el procés d’aprenentatge, com s’interrelacionen amb la tecnologia… L’objectiu d’aquestes preguntes és segmentar per poder personalitzar l’oferta formativa.
2. Disseny orientat a l’alumnat.
Si dissenyem un lloc web, un factor importantíssim és el concepte d’usabilitat. És a dir, la facilitat de fer ús del web per aconseguir objectius concrets. En aquesta línia i traslladat a la docència, vol dir que la informació que proporcionem a l’alumnat ha de ser coherent i intuïtiva. I això aplica des de la inscripció fins a l’obtenció del certificat o títol i inclou:
– El procés de comunicació tant amb gestió acadèmica com amb l’equip docent.
– Plataformes digitals accessibles i fàcils d’utilitzar.
– Suport tutorial proactiu i resolució àgil de dubtes.
3. Integració de la tecnologia en el procés formatiu
La tecnologia ha de ser una eina que simplifiqui i enriqueixi l’aprenentatge, no una barrera. El seu propòsit és millorar l’experiència formativa, fent-la més accessible, interactiva i eficaç, sense afegir complexitat innecessària. Ha de ser un facilitador constant.
4. Valor emocional i reconeixement.
Els serveis educatius no són només transaccions: són processos de transformació de persones. Reconèixer els assoliments, celebrar els progressos i generar comunitat són elements clau per crear vincles duradors amb l’alumne.
5. Avaluació. La tendència actual ens dirigeix cap a l’avaluació contínua i millora tot i que la meva predilecta és l’avaluació única perquè permet avançar a un ritme autònom. Per contra, l’avaluació continuada marca un ritme que contribueix a l’assoliment dels objectius didàctics sense generar l’angoixa d’una prova única. En qualsevol supòsit, cal escoltar a l’alumnat, analitzar comportament, resultats, capacita d’adaptació i sens dubte, revisar les enquestes de satisfacció.
Conclusions
En definitiva, cal incorporar estratègies del màrqueting a l’hora de dissenyar experiències educatives. Quan l’alumne se sent escoltat, acompanyat i valorat, no només aprèn millor, sinó que es converteix en prescriptor del servei. En aquest sentit, el màrqueting educatiu ha de transcendir la promoció per esdevenir una eina de transformació i fidelització.
por Maria Fernandez Alonso | Jun 14, 2025 | Strategic Communications
Alguna vegada t’has trobat en un lloc on tothom parlava un idioma que tu amb prou feines entenies?
Aquesta sensació d’estar dins, però alhora al marge; de llegir gestos, silencis i mirades mentre intentes desxifrar l’invisible. A mi m’ha passat. Diverses vegades. Tant, que s’ha convertit en una competència transversal clau en el desenvolupament de les meves habilitats comercials. Vaig començar amb l’anglès mitjançant una immersió lingüística a Austràlia, el meu país de naixement. I aviat vaig comprendre que parlar un idioma és molt més que una bona pronunciació: és escoltar de manera activa i empàtica.
Els idiomes obren la ment i amplifiquen la comunicació. Ens permeten mantenir converses fluides i revisar textos amb precisió, però també captar matisos. En l’oratòria, això implica tenir en compte el to, el ritme, les pauses, els gestos… En l’escriptura, vol dir llegir entre línies per interpretar allò que s’insinua més que el que s’explicita. Tot comunica. I com més practiquem una llengua estrangera, més aguda esdevé la nostra capacitat de comprensió.
De fet, fins i tot entre llengües germanes com les romàniques, cal aprendre a navegar les particularitats. El català, per exemple, ofereix una flexibilitat sintàctica més gran que el castellà, amb recursos com la dislocació a la dreta o l’anteposició de complements. Conèixer i integrar aquestes subtileses no només millora la nostra competència lingüística, sinó que també ens fa comunicadors més precisos i pensadors més àgils.
Moure’s en contextos multilingües aporta beneficis que transcendeixen la llengua: incrementa l’agilitat cognitiva, afavoreix la flexibilitat mental, potencia la creativitat i nodreix l’empatia. El coneixement d’altres idiomes ens dota d’una sensibilitat especial i enriqueix profundament la nostra intel·ligència emocional. També ens recorda una veritat fonamental: cal ser humils. Aprendre una nova llengua és acceptar que l’error forma part del camí, i que la millor brúixola és la curiositat, l’escolta i el respecte.
Avui, les empreses valoren l’eficiència, la gestió de dades i els resultats tangibles. Són valors objectivables, mesurables, que es poden introduir en un full de càlcul. Però darrere de tot això, hi ha persones. I comprendre-les, comunicar-se amb autenticitat i adaptar-se a la seva manera d’entendre el món és essencial. Aquesta dimensió relacional, sovint intangible i molt subjectiva, és la que fa brillar els equips cohesionats, lideratges significatius i genera projectes d’èxit. Dominar idiomes no és només una habilitat tècnica: és una via directa per connectar amb l’altre i interpretar la realitat amb perspectives més àmplies.
En conclusió, aprendre idiomes no és només una aposta professional, és un acte de creixement personal. És posar-se en moviment, abraçar l’alteritat, eixamplar horitzons. És, en definitiva, una manera d’estar al món amb més consciència, més respecte i més humanitat.
por Maria Fernandez Alonso | Abr 23, 2025 | Strategic Communications
Avui em proposo exposar-vos la meva reflexió sobre el tractament de Sant Jordi als mitjans de comunicació. La diada és una excel·lent ocasió per a celebrar la literatura, però sembla que ha estat diferent en el context mediàtic en el qual he trobat una important mancança.
Per començar, el rècord històric de dos milions de llibres venuts és, sense dubte, un bon resultat econòmic. A més a més, si aquests es llegeixen, també serà una bona notícia des d’una perspectiva cultural. Ara bé, cal fer una especial menció a com s’ha tractat la informació. A tall d’exemple, del total de volums venuts no sabem quants eren publicacions escrites o traduïdes al català. Encara més, tampoc s’ha dit quin és el percentatge de publicacions impreses pels editorials fent servir la llengua pròpia del territori català per una jornada tan tradicional.
A banda d’aquestes omissions, sí que ens han parlat d’altres temes especialment relacionats amb Òmnium cultural com ara:
– les reivindicacions del seu president, Xavier Antich, sol·licitant més places perquè més persones puguin accedir a cursos;
– la primera manifestació de Barcelona en defensa dels drets lingüístics;
– l’esforç d’alinear les diferències entre els representants polítics per arribar un consens sobre un nou pacte lingüístic que permeti l’assoliment d’objectius per fomentar el català en l’actual context social.
Finalment, s’esmenta la necessitat de mantenir l’aprenentatge per immersió a les aules catalanes com una prioritat contra les sentències del 25% del castellà.
En conclusió, ha quedat més reflectit en les notícies xifres de vendes i accions polítiques que no pas el veritable significat de Sant Jordi, una diada que representat l’esdeveniment cultural català que ens permet prendre consciència de quin som i què determina la nostra identitat.
por Maria Fernandez Alonso | Oct 20, 2024 | Strategic Communications
L’Anuari de la Fusta és la revista de prestigi de la cadena de valor de la Fusta, molt apreciada pel seu contingut i com a filòloga, em plau estar a l’ombra de les paraules com a correctora d’estil en els darrers quatre anys. Una tasca de responsabilitat que també implica vetllar per l’acompliment dels estàndard d’edició que caracteritzen la seva qualitat.
A més a més, la correcció d’estil de l’Anuari de la Fusta implica el seguiment d’una sèrie de criteris d’edició que inclouen:
- Correcció gramatical i ortogràfica: Comprovo que els textos estiguin escrits sense errors gramaticals ni ortogràfics.
- Claredat i concisió: Verifico que els textos siguin clars i concisos, eliminant paraules i frases innecessàries.
- Coherència i cohesió: M’asseguro que el text flueixi, que sigui coherent i que enllaci les idees coherentment. Vigilo que els paràgrafs estiguin equilibrats i que en tinguin una continuïtat dins d’una estructura lògica.
- Estil i to: Reviso que l’estil emprat sigui adequat.
- Precisió tècnica: Corroboro que la informació tècnica sigui correcta i la informació actualitzada, ja que la revista tracta temes especialitzats relacionats amb la fusta i els seus derivats.
Des de la meva perspectiva de filòloga, la correcció d’estil d’una revista com l’Anuari de la Fusta requereix una revisió exhaustiva dels articles o reportatges abans de la seva publicació per garantir que sigui fàcil de llegir. En conseqüència, en el procés de supervisió passa per les següents fases:
1. Primera lectura. Identifico errors i faig millores.
2. Revisió tècnica. Consulto amb experts per verificar la precisió de la informació i publicar un contingut rigorós i fiable.
3. Comentaris i suggeriments a l’autor amb l’objectiu de millorar la qualitat. En aquest punt, pot ser que l’autor accepti o rebutgi les propostes que li faig.
4. Segona lectura. Un cop s’han incorporat els comentaris, he de comprovar que els canvis s’han efectuat correctament i que el text està enllestit per a la seva publicació. Aquesta última fase requereix un procediment eficaç de retroalimentació entre l’autor i jo. Com a correctora abans de validar qualsevol article per a la seva publicació en cal VERIFICAR que acompleix amb els estàndards de la revista i assegurar que es publica contingut de qualitat.
Aquí pots veure els Anuaris que he participat total o parcialment en el procés de correcció i edició:
En resum, abans de portar la revista a impremta, em vaig responsabilitatzar de tot el procés de correcció d’estil i de supervisió d’acompliment dels criteris d’edició. És una feina fonamental per garantir que l’Anuari de la Fusta ofereixi contingut de la més alta qualitat. Mitjançant una correcció gramatical rigorosa, claredat i precisió tècnica, assegurem que els articles siguin útils i informatius per un públic professional. La col·laboració que estableixo amb els autors és clau per aconseguir aquest objectiu i mantenir l’excel·lència de l’Anuari de la Fusta.
