Alguna vegada t’has trobat en un lloc on tothom parlava un idioma que tu amb prou feines entenies?
Aquesta sensació d’estar dins, però alhora al marge; de llegir gestos, silencis i mirades mentre intentes desxifrar l’invisible. A mi m’ha passat. Diverses vegades. Tant, que s’ha convertit en una competència transversal clau en el desenvolupament de les meves habilitats comercials. Vaig començar amb l’anglès mitjançant una immersió lingüística a Austràlia, el meu país de naixement. I aviat vaig comprendre que parlar un idioma és molt més que una bona pronunciació: és escoltar de manera activa i empàtica.
Els idiomes obren la ment i amplifiquen la comunicació. Ens permeten mantenir converses fluides i revisar textos amb precisió, però també captar matisos. En l’oratòria, això implica tenir en compte el to, el ritme, les pauses, els gestos… En l’escriptura, vol dir llegir entre línies per interpretar allò que s’insinua més que el que s’explicita. Tot comunica. I com més practiquem una llengua estrangera, més aguda esdevé la nostra capacitat de comprensió.
De fet, fins i tot entre llengües germanes com les romàniques, cal aprendre a navegar les particularitats. El català, per exemple, ofereix una flexibilitat sintàctica més gran que el castellà, amb recursos com la dislocació a la dreta o l’anteposició de complements. Conèixer i integrar aquestes subtileses no només millora la nostra competència lingüística, sinó que també ens fa comunicadors més precisos i pensadors més àgils.
Moure’s en contextos multilingües aporta beneficis que transcendeixen la llengua: incrementa l’agilitat cognitiva, afavoreix la flexibilitat mental, potencia la creativitat i nodreix l’empatia. El coneixement d’altres idiomes ens dota d’una sensibilitat especial i enriqueix profundament la nostra intel·ligència emocional. També ens recorda una veritat fonamental: cal ser humils. Aprendre una nova llengua és acceptar que l’error forma part del camí, i que la millor brúixola és la curiositat, l’escolta i el respecte.
Avui, les empreses valoren l’eficiència, la gestió de dades i els resultats tangibles. Són valors objectivables, mesurables, que es poden introduir en un full de càlcul. Però darrere de tot això, hi ha persones. I comprendre-les, comunicar-se amb autenticitat i adaptar-se a la seva manera d’entendre el món és essencial. Aquesta dimensió relacional, sovint intangible i molt subjectiva, és la que fa brillar els equips cohesionats, lideratges significatius i genera projectes d’èxit. Dominar idiomes no és només una habilitat tècnica: és una via directa per connectar amb l’altre i interpretar la realitat amb perspectives més àmplies.
En conclusió, aprendre idiomes no és només una aposta professional, és un acte de creixement personal. És posar-se en moviment, abraçar l’alteritat, eixamplar horitzons. És, en definitiva, una manera d’estar al món amb més consciència, més respecte i més humanitat.
Quantes vegades t’has preguntat si no seria més fàcil que tots ens comuniquéssim en un sol idioma?
Però… renunciaries a la teva cultura i a la teva llengua materna? A tot allò que et defineixcom a persona? A la teva identitat?
Per a mi, parlar idiomes no només és imprescindible, sinó que ha estat una palanca estratègica en la meva trajectòria professional. Recordo una anècdota que encara em fa somriure: quan vaig començar a treballar al Gremi Fusta i Moble, algú del meu entorn va comentar amb ironia: “Tants anys amb l’anglès… i ara el que et valoren és el teu català!” El que em va quedar d’aquell comentari és que cap llengua és superior a una altra: totes són valuoses. L’anglès m’ha obert portes en tots els àmbits de la vida, però el català ha estat clau per connectar amb el meu entorn, marcat per una pluralitat lingüística que forma part del meu ADN des del primer dia.
Amb disset anys vaig convèncer els meus pares per enviar-me al país on havia nascut, Austràlia. Allà, per immersió, vaig aprendre ràpidament l’anglès com a segona llengua. Al meu retorn, aquest domini em va convertir en una privilegiada: aleshores, pocs tenien aquest nivell d’anglès, i això em va obrir moltes oportunitats. Tant és així que, a l’oficina d’ocupació (avui SEPE), vaig haver de demanar que em fessin una prova abans de descartar-me pel meu jovent. No només havia après una llengua: havia après a defensar la meva vàlua. I així vaig aconseguir entrar a la segona empresa de tecnologia de la informació més gran del món després d’IBM.
En tornar, ho vaig fer coneixent tant les meves fortaleses com les meves febleses. Per això vaig optar per continuar formant-me, i de fet, ho faré tota la vida. Primer vaig estudiar Turisme, que m’oferia l’oportunitat d’aprofundir en l’anglès, aprendre francès i adquirir una visió global d’administració i direcció d’empreses. Aquests coneixements em van ser molt útils anys després com a emprenedora i cofundadora de dos projectes: un d’externalització de serveis i un altre de comunicació digital. Després d’obtenir la diplomatura en Turisme, em vaig llicenciar en Filologia Anglesa i, enguany, estic satisfeta d’haver superat les proves del C2 de català.
Els idiomes són el meu valor diferencial. Són la clau que em permet oferir un plus al meu perfil: habilitat per establir connexions autèntiques, comunicar amb claredat, entendre millor els altres i adaptar-me amb agilitat a entorns diversos. Aquestes habilitats han enriquit totes les organitzacions on he col·laborat i han estat essencials per generar vincles més enllà de la gestió de projectes.
Per això, vull convidar-te a reflexionar sobre el paper que tenen els idiomes en la teva vida professional. Aprendre llengües no és només útil: és apassionant. Com més idiomes, més perspectives; com més perspectives, més solucions. I en un món global que demana empatia, adaptabilitat i mirada àmplia, això no és cap luxe: és una necessitat.
Avui em proposo exposar-vos la meva reflexió sobre el tractament de Sant Jordi als mitjans de comunicació. La diada és una excel·lent ocasió per a celebrar la literatura, però sembla que ha estat diferent en el context mediàtic en el qual he trobat una important mancança. Per començar, el rècord històric de dos milions de llibres venuts és, sense dubte, un bon resultat econòmic. A més a més, si aquests es llegeixen, també serà una bona notícia des d’una perspectiva cultural. Ara bé, cal fer una especial menció a com s’ha tractat la informació. A tall d’exemple, del total de volums venuts no sabem quants eren publicacions escrites o traduïdes al català. Encara més, tampoc s’ha dit quin és el percentatge de publicacions impreses pels editorials fent servir la llengua pròpia del territori català per una jornada tan tradicional. A banda d’aquestes omissions, sí que ens han parlat d’altres temes especialment relacionats amb Òmnium cultural com ara: – les reivindicacions del seu president, Xavier Antich, sol·licitant més places perquè més persones puguin accedir a cursos; – la primera manifestació de Barcelona en defensa dels drets lingüístics; – l’esforç d’alinear les diferències entre els representants polítics per arribar un consens sobre un nou pacte lingüístic que permeti l’assoliment d’objectius per fomentar el català en l’actual context social. Finalment, s’esmenta la necessitat de mantenir l’aprenentatge per immersió a les aules catalanes com una prioritat contra les sentències del 25% del castellà. En conclusió, ha quedat més reflectit en les notícies xifres de vendes i accions polítiques que no pas el veritable significat de Sant Jordi, una diada que representat l’esdeveniment cultural català que ens permet prendre consciència de quin som i què determina la nostra identitat.
Totes les llegües són vies i evolucionen constantment fem servir neologismes per enriquir la llengua i adaptant-la a les necessitats dels parlants i als canvis socials, tecnològics i culturals. Un neologisme és una paraula de nova creació que sorgeix per descriure noves realitats o de substituir termes obsolets. D’altra banda, les llengües també incorporen manlleus o mots d’idiomes estrangers que s’adapten fonèticament i ortogràficament.
L’acceptació dels neologismes genera debat sobre si cal traduir-los, adaptar-los o mantenir la forma original. Institucions com el Termcat, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tenen un paper clau en la regulació d’aquests termes, tot i que, al final, són els parlants qui determinen quins mots s’accepten i s’incorporen definitivament a la llengua.
DANA: Neologisme de l’any 2024
Un exemple recent d’incorporació de nous termes és «DANA» (Depressió Aïllada en Nivells Alts), escollit neologisme de l’any 2024 mitjançant una votació popular organitzada per la Secció Filològica de l’IEC, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el TERMCAT i 3Cat. En aquesta edició, més de 10.000 persones van participar en la selecció, i DANA va rebre el 21,4% dels vots, superant altres candidats com no-binari i cancel·lar. L’IEC valorarà la seva inclusió al diccionari normatiu.
Vies de formació dels neologismes
Els neologismes poden sorgir de diferents processos lingüístics, ampliant el vocabulari i enriquint la llengua. Algunes de les vies més habituals són:
Derivació: Incorporació de prefixos o sufixos per crear nous mots.
La globalització ha intensificat la incorporació de manlleus a totes les llengües i al català, també. Els manlleus i les adapatacions llingüístes són freqüents en els àmbits tecnològic, esportiu i cultural. La seva incorporació segueix diferents fases:
Ortogràfica: Aplicació de normes catalanes per ajustar l’escriptura dels manlleus.
Exemples: hàmster, càsting, pàrquing, rànquing.
Fonètica: Eliminació de sons estranys o transformació de grafies.
Exemples: football → futbol, chat → xat, whisky → güic.
Oscil·lació: Ús simultani de diferents variants fins a la consolidació d’una forma.
Exemples: squatter → esquàter → ocupa → okupa.
Assimilació:Procés mitjançant el qual un manlleu s’adapta completament a la fonètica, l’ortografia i la morfologia de la llengua receptora fins a integrar-se com una paraula pròpia. Exemples: futbol (de football), pírcing (de piercing), càmping (de camping).
Fixació en diccionaris generals: Un mot es consolida completament en la llengua.
Exemples: galetes (cookies web), mem (imatge viral).
Influència d’altres llengües en el català
El català ha assimilat vocabulari d’altres idiomes al llarg de la seva història:
Llatí i grec antic: Fonts de termes científics i acadèmics i majoritàriament origen dels cultismes.
Anglès: Impacte en tecnologia, esports i cultura digital.
Exemples: spam, trol, surf, streaming.
Castellà: Manlleus per proximitat i intercanvi cultural.
Exemples: jaleo, xarxa, sobrassada, xiringuito.
Influència del català en altres llengües
El català també ha exportat mots a altres idiomes, especialment en els àmbits gastronòmic, tèxtil i marítim:
Castellà: faixa, barretina, seny, sanguinolent.
Francès: drassana (arsenal), escull (écueil).
Anglès: paella, butifarra.
En conclusió, els neologismes són essencials per al desenvolupament d’una llengua, ja que permeten descriure noves realitats i integrar avenços científics i culturals. La seva incorporació es produeix per diversos mecanismes, com la derivació, la composició o el manlleu de mots d’altres idiomes.
La globalització ha fet que el català rebi un gran volum de manlleus, especialment de l’anglès i el francès, però també ha consolidat la capacitat d’adaptació mitjançant ajustaments fonètics i ortogràfics. La participació ciutadana en la selecció de neologismes, com ha passat amb DANA, demostra que la llengua evoluciona no només per decisió institucional, sinó també per l’ús quotidià.
Finalment, el català no és només receptor de neologismes, sinó que també ha influït altres llengües, consolidant-se com un idioma amb capacitat d’adaptació i innovació. Això demostra que la llengua és un reflex de la societat en constant transformació.
Els relatius són una eina imprescindible per connectar oracions i enriquir la precisió del discurs. Cal fer bon ús quan escribinm o parlem per garantir coherència i claredat.
Què són els relatius? Els relatius són paraules que enllacen una oració subordinada amb una oració principal. La subordinada, sovint amb funció adjectiva, aporta informació addicional sobre un element de l’oració principal, anomenat antecedent. En alguns casos, el relatiu no té un antecedent clar o aquest és una idea general.
Tipus d’oracions subordinades de relatiu. Les oracions de relatiu es classifiquen en dos grans grups:
Especificatives: Aporten informació necessària per identificar l’antecedent i no van entre comes.
Explicatives: Afegeixen informació addicional sobre l’antecedent, però no és essencial per identificar-lo. Van entre comes.
Tipus de relatius en català. Podem distingir entre relatius invariables (simples) i variables (compostos).
Relatius invariables (simples) Que → Es refereix a coses o persones i no va amb preposició. Què → Sempre va amb preposició i es refereix a coses. Qui → Es refereix a persones i normalment va amb preposició si té antecedent. Sense antecedent, generalment no porta preposició. On → Indica lloc, és un locatiu. Com → Indica manera.
Relatius variables (compostos) Els relatius «el qual», «la qual», «els quals» i «les quals» es poden usar amb o sense preposició:
Sense preposició: Només en oracions explicatives. Amb preposició: Tant en oracions explicatives com especificatives.
Cal No confondre el qual / la qual amb el que / la que, que s’usen quan s’omet l’antecedent:
Relatius amb valor de lloc, temps o manera On → Indica lloc i es pot usar amb o sense a Quan → Indica temps. Com → Indica manera.
Quan l’antecedent és tota una oració, en registres formals es pot usar «cosa que» o «la qual cosa». En registres informals, es poden emprar «i això», «i allò».
Remarques ortogràfiques: «què» amb accent vs. «que» sense accent Recurs recomanat per entendre milor aquesta distinció, vídeo de Núria Roca, filòloga de guàrdia que explica una tècnica infalible que es resumeix en dos punts bàsicament:
(1) Què amb accent és interrogatiu tant si és directe o indirecte. A més sempre combina amb les paraules “collons” i “cony”. Exemples: Què collons t’ha sortit a l’examen? Em va demanar què cony feia T’he demanat què collons hi ha per sopar (2) Què amb accent també és un relatiu i sempre apareix després d’una preposició (a, amb, de, per, en) i es pot intercanviar per el qual, la qual, els quals i les quals.
Els Gèneres dels Arbres: Botànica, Llenguatge i la Construcció del Gènere
Els arbres són una peça essencial del nostre ecosistema, de la nostra cultura i, fins i tot, del nostre llenguatge. El seu gènere botànic i gramatical, en el context de llengües com el català i el castellà, no només revela diferències lingüístiques, sinó que també ens convida a reflexionar sobre el gènere com un constructe social.
Gènere Botànic i Lingüístic
En botànica, el gènere dels arbres és una classificació científica que agrupa espècies amb característiques comunes, com ara el Pinus (pins), Quercus (alzines i roures) o Populus (pollancres). Però en llenguatge, el gènere gramatical és una categoria arbitrària que no està relacionada amb la biologia sinó amb convencions culturals.
Si comparem el gènere dels arbres, trobem que en català i castellà presenten diferents gèneres. Així, podem contrastar arbres que en català són femenins com l’alzina surera, la surera, l’olivera, la perera o la pomera, mentre que en castellà són masculins com el alcornoque, el olivo, el peral o el manzano. Aquesta diferència lingüística exemplifica com el gènere assignat a les coses pot variar significativament entre llengües i no té cap base biològica ni natural.
Dualitat de gènere
En català, alguns noms d’arbres fruiters poden tenir tant gènere masculí com femení, com l’oliver/a, el perer/a, i el pomer/a. Aquesta tradició lingüística permet utilitzar el masculí per referir-se a l’arbre en general (pomer, perer, oliver) i el femení per destacar la seva capacitat de produir fruits (pomera, perera, olivera). Aquesta dualitat de gènere no implica un canvi de significat, sinó més aviat una diferència en l’enfocament o la perspectiva des de la qual es parla de l’arbre.
Normes gramaticals i tradiccions llingüístiques
Per definició, el gènere gramatical és una categoria que classifica els noms principalment en masculí i femení. Aquesta classificació influeix en la concordança amb altres elements de les frases com ara els articles, adjectius i pronoms.
Des d’una perspectiva de gramàtica normativa, tant en català com en castellà, els substantius acabats en «-a» són generalment femenins. En català, els substantius acabats en «-e» solen ser masculins (per exemple: «roure», «salze»), mentre que en castellà, els substantius acabats en «-o» són habitualment masculins (per exemple: «olmo»). I per emfàtitzar l’arbitrarietat del gènere, podem comparar amb l’anglès, llengua en la qual no existeix un gènere gramatical específic per els arbres, i es refereixen a tots amb el pronom neutre «it» (per exemple: «the oak tree»).
Associacions simbòliques: En moltes cultures, els arbres han estat vistos com a símbols de fertilitat o força. Això podria haver influït en la percepció femenina (com a creadores de fruits) o masculina (com a protectors robustos) que es reflecteix en les llengües. Tradicions llingüístiques: l’evolució històrica de cada llengua i la manera com les comunitats han percebut els arbres a través dels segles han consolidat aquestes assignacions.
Comparativa Lèxica dels arbres: català vs castellà
ES: Para optimizar su experiencia y analizar el tráfico de este sitio, utilizo cookies propias y de terceros. Puede aceptar su uso o configurar sus preferencias.
CAT: Per optimitzar la seva experiència i analitzar el trànsit d'aquest lloc, utilitzo galetes pròpies i de tercers. Pot acceptar el seu ús o configurar les seves preferències.
EN: To optimize your experience and analyse site traffic, I use first and third-party cookies. You may accept their use or manage your privacy settings.
Funcional
Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.
