Els relatius són una eina imprescindible per connectar oracions i enriquir la precisió del discurs. Cal fer bon ús quan escribinm o parlem per garantir coherència i claredat.
Què són els relatius?
Els relatius són paraules que enllacen una oració subordinada amb una oració principal. La subordinada, sovint amb funció adjectiva, aporta informació addicional sobre un element de l’oració principal, anomenat antecedent. En alguns casos, el relatiu no té un antecedent clar o aquest és una idea general.
Tipus d’oracions subordinades de relatiu. Les oracions de relatiu es classifiquen en dos grans grups:
Especificatives: Aporten informació necessària per identificar l’antecedent i no van entre comes.
Explicatives: Afegeixen informació addicional sobre l’antecedent, però no és essencial per identificar-lo. Van entre comes.
Tipus de relatius en català. Podem distingir entre relatius invariables (simples) i variables (compostos).
Relatius invariables (simples)
Que → Es refereix a coses o persones i no va amb preposició.
Què → Sempre va amb preposició i es refereix a coses.
Qui → Es refereix a persones i normalment va amb preposició si té antecedent. Sense antecedent, generalment no porta preposició.
On → Indica lloc, és un locatiu.
Com → Indica manera.
Relatius variables (compostos)
Els relatius «el qual», «la qual», «els quals» i «les quals» es poden usar amb o sense preposició:
Sense preposició: Només en oracions explicatives.
Amb preposició: Tant en oracions explicatives com especificatives.
Cal No confondre el qual / la qual amb el que / la que, que s’usen quan s’omet l’antecedent:
Relatius amb valor de lloc, temps o manera
On → Indica lloc i es pot usar amb o sense a
Quan → Indica temps.
Com → Indica manera.
Quan l’antecedent és tota una oració, en registres formals es pot usar «cosa que» o «la qual cosa». En registres informals, es poden emprar «i això», «i allò».
Remarques ortogràfiques: «què» amb accent vs. «que» sense accent
Recurs recomanat per entendre milor aquesta distinció, vídeo de Núria Roca, filòloga de guàrdia que explica una tècnica infalible que es resumeix en dos punts bàsicament:
(1) Què amb accent és interrogatiu tant si és directe o indirecte. A més sempre combina amb les paraules “collons” i “cony”. Exemples:
Què collons t’ha sortit a l’examen?
Em va demanar què cony feia
T’he demanat què collons hi ha per sopar
(2) Què amb accent també és un relatiu i sempre apareix després d’una preposició (a, amb, de, per, en) i es pot intercanviar per el qual, la qual, els quals i les quals.
