Avui 24 de març vull commemorar el naixement del Dr. Ignasi Barraquer i Barraquer (1884 – 1965). Científic català especialitzat en oftalmologia. Va aprendre la professió amb el seu pare, Josep Antoni Barraquer i Roviralta, el qual l’obligava a fer treballs manuals delicats com ara la talla en fusta i la mecànica de rellotgeria per desenvolupar l’agudesa dels ulls i la destresa dels dits des de nen. Quan Ignasi Barraquer tenia tretze anys ja havia ajudat al seu pare en operacions de cataractes.
Ignasi Barraquer va ser reconegut internacionalment per les innovacions que va introduir a l’especialitat oftalmològica, com ara l’anomenada tècnica de facoèrisi que consisteix en l’extracció de cataractes mitjançant una ventosa. Aquesta tècnica era més segura que les tècniques de l’època que eren rudimentàries, comportaven riscos d’infeccions i danys irreversibles. Llavors, les cataractes – que és una malaltia en què la visió es torna borrosa – eren una de les principals causes de ceguera.
A més de científic va ser emprenedor, va fundar la clínica Barraquer on va desenvolupar una extensa activitat com docent i va donar assistència oftalmològica a malalts independentment de si eren de condició social rica o pobre.
El llegat oftalmològic que va heretar del seu pare, el va transmetre a dos dels seus set fills especialitzats en aquesta branca de la medicina. Josep-Ignasi Barraquer, el major dels set fills, va destacar amb la creació d’una tècnica clínica que modifica la corba de la còrnia i corregeix problemes de refacció com ara la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. Joaquim Barraquer, el petit, també va destacar i innovar amb la tècnica de la zonulòlisi enzimàtica de transcendència internacional donat que facilita l’extracció de cataractes i redueix el risc de complicacions en les operacions quirúrgiques.
En resum, l’esperit innovador, l’excel·lència professional, l’orgull del llegat familiar i el compromís amb la societat han fet que tant el Dr. Ignasi Barraquer i Barraquer com la saga que l’ha succeït no només han contribuït a la ciència sinó que també han millorat la qualitat de vida de totes les persones amb problemes de visió a les quals han ajudat.
