by Maria Fernandez Alonso | Jun 28, 2025 | CA, Linguistics & Global Communication
Superar el nivell més alt de català no només és un repte personal, sinó també una eina clau per créixer i connectar millor amb el meu entorn.
La meva història amb la llengua catalana va començar quan tenia cinc anys, en arribar a Barcelona i adonar-me que parlaven diferent de com jo ho feia llavors. Així que li vaig preguntar a la meva cuidadora: Quan parlaré en català? La seva resposta va ser que necessitava temps i pràctica, i que per començar podia aprendre aquest embarbussament:
“Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no podran menjar més fetge del penjat.“
En aquella època, tot i que els meus veïns eren catalans, jo no escoltava gaire el català al carrer i, a més —malgrat la imatge que sovint es té dels catalans fora de Catalunya— a mi sempre em parlaven en castellà. I va ser així durant gairebé quinze anys. A més, vaig estar escolaritzada en castellà i, en arribar a la universitat, havent triat Turisme i després Filologia, l’ensenyament va ser multilingüe.
Feia anys que volia avançar i treure’m el C2, principalment pel plaer d’aprendre i perquè la llengua és part de la meva identitat, tot i que vaig néixer a Austràlia i el meu origen familiar és asturià. Finalment, el setembre passat vaig tenir l’oportunitat d’inscriure’m i començar el curs al CPNL de la Generalitat de Catalunya. Aquest mes de juny ho he superat, cosa que m’ha omplert de felicitat.
El nivell C2 acredita una competència lingüística excel·lent, tant oral com escrita. Permet expressar-se amb precisió, matisos i fluïdesa en qualsevol context, sigui professional, acadèmic o social. A més, implica dominar registres formals i informals, comprendre textos complexos i argumentar amb coherència i riquesa lèxica.
Han estat mesos d’esforç, constància i molta pràctica. Aquest assoliment representa molt més que una acreditació: és una fita que reflecteix el meu compromís amb la llengua i la cultura catalana. I, arribat aquest punt, vull afegir que això no s’acaba aquí: ara disposo de més eines i recursos per continuar millorant. És a dir, superar el C2 no és pas un punt final, sinó una fita simbòlica en un camí que continua. Les llengües són vives, complexes i sempre vives. Ara em toca continuar llegint, parlant, escoltant i aprenent —amb la mateixa curiositat i estima que m’hi han portat fins aquí.
Per això mateix, m’he inscrit al Voluntariat per la llengua. Em fa especial il·lusió començar aquesta nova etapa, perquè sé que compartir la llengua amb algú altre també és una manera de continuar aprenent. Quan expliques, descobreixes. Quan escoltes, t’enriqueixes. I en cada conversa, per senzilla que sigui, hi ha una oportunitat de créixer. Aquesta nova aventura, plena de complicitats i descobertes, la compartiré amb vosaltres més endavant al blog. Segur que tindré molt per explicar.
En conjunt, en un món cada cop més globalitzat, on sovint es prioritzen llengües majoritàries com el castellà, l’anglès o el francès – que també formen part del meu dia a dia-, tenir un domini alt d’una llengua com el català és un valor afegit. Fer-lo servir a casa nostra reforça la confiança a l’hora de comunicar-se amb claredat i eficàcia. Aquesta certificació també és una manera de valorar la diversitat lingüística i cultural del meu entorn i, sens dubte, una forma de demostrar arrelament, sensibilitat cultural i capacitat d’adaptació. En conclusió, parlar català és més que parlar un idioma: és ser part activa d’una comunitat.
by Maria Fernandez Alonso | Jun 14, 2025 | CA, Linguistics & Global Communication
Alguna vegada t’has trobat en un lloc on tothom parlés un idioma que tu amb prou feines entenies?
Aquesta sensació d’estar dins, però alhora al marge; de llegir gestos, silencis i mirades mentre intentes desxifrar l’invisible, demostra la importància de desenvolupar una bona comunicació en els contextos multilingües. A mi m’ha passat. Diverses vegades. Tant, que s’ha convertit en una competència transversal clau en el desenvolupament de les meves habilitats comercials. Vaig començar amb l’anglès mitjançant una immersió lingüística a Austràlia, el meu país de naixement. I aviat vaig comprendre que parlar un idioma és molt més que una bona pronunciació: és escoltar de manera activa i empàtica.
L’art de la comunicació en els contextos multilingües
Els idiomes obren la ment i amplifiquen la comunicació. Ens permeten mantenir converses fluides i revisar textos amb precisió, però també captar matisos. En l’oratòria, això implica tenir en compte el to, el ritme, les pauses, els gestos… En l’escriptura, vol dir llegir entre línies per interpretar allò que s’insinua més que el que s’explicita. Tot comunica. I com més practiquem una llengua estrangera, més aguda esdevé la nostra capacitat de comprensió.
De fet, fins i tot entre llengües germanes com les romàniques, cal aprendre a navegar les particularitats. El català, per exemple, ofereix una flexibilitat sintàctica més gran que el castellà, amb recursos com la dislocació a la dreta o l’anteposició de complements. Conèixer i integrar aquestes subtileses no només millora la nostra competència lingüística, sinó que també ens fa comunicadors més precisos i pensadors més àgils.
Els beneficis de la comunicació en els contextos multilingües
Moure’s en entorns diversos aporta beneficis que transcendeixen la llengua: incrementa l’agilitat cognitiva, afavoreix la flexibilitat mental, potencia la creativitat i nodreix l’empatia. El coneixement d’altres idiomes ens atorga d’una sensibilitat especial i enriqueix profundament la nostra intel·ligència emocional. També ens recorda una veritat fonamental: cal ser humils. Aprendre una nova llengua és acceptar que l’error forma part del camí, i que la millor brúixola és la curiositat, l’escolta i el respecte.
Avui, les empreses valoren l’eficiència, la gestió de dades i els resultats tangibles. Són valors objectivables, mesurables, que es poden introduir en un full de càlcul. Però darrere de tot això, hi ha persones. I comprendre-les, comunicar-se amb autenticitat i adaptar-se a la seva manera d’entendre el món és essencial. Aquesta dimensió relacional, sovint intangible i molt subjectiva, és la que fa brillar els equips cohesionats, lideratges significatius i genera projectes d’èxit. Dominar idiomes no és només una habilitat tècnica: és una via directa per connectar amb l’altre i interpretar la realitat amb perspectives més àmplies.
En conclusió, aprendre idiomes no és només una aposta professional, és un acte de creixement personal. És posar-se en moviment, abraçar l’alteritat, eixamplar horitzons. És, en definitiva, una manera d’estar al món amb més consciència, més respecte i més humanitat.
by Maria Fernandez Alonso | May 30, 2025 | CA, Linguistics & Global Communication
Quantes vegades t’has preguntat si no seria més fàcil que tots ens comuniquéssim en un sol idioma?
Però… renunciaries a la teva cultura i a la teva llengua materna? A tot allò que et defineix com a persona? A la teva identitat?
Per a mi, parlar idiomes no només és imprescindible, sinó que ha estat una palanca estratègica en la meva trajectòria professional. Recordo una anècdota que encara em fa somriure: quan vaig començar a treballar al Gremi Fusta i Moble, algú del meu entorn va comentar amb ironia: “Tants anys amb l’anglès… i ara el que et valoren és el teu català!” El que em va quedar d’aquell comentari és que cap llengua és superior a una altra: totes són valuoses. L’anglès m’ha obert portes en tots els àmbits de la vida, però el català ha estat clau per connectar amb el meu entorn, marcat per una pluralitat lingüística que forma part del meu ADN des del primer dia.
Amb disset anys vaig convèncer els meus pares per enviar-me al país on havia nascut, Austràlia. Allà, per immersió, vaig aprendre ràpidament l’anglès com a segona llengua. Al meu retorn, aquest domini em va convertir en una privilegiada: aleshores, pocs tenien aquest nivell d’anglès, i això em va obrir moltes oportunitats. Tant és així que, a l’oficina d’ocupació (avui SEPE), vaig haver de demanar que em fessin una prova abans de descartar-me pel meu jovent. No només havia après una llengua: havia après a defensar la meva vàlua. I així vaig aconseguir entrar a la segona empresa de tecnologia de la informació més gran del món després d’IBM.
En tornar, ho vaig fer coneixent tant les meves fortaleses com les meves febleses. Per això vaig optar per continuar formant-me, i de fet, ho faré tota la vida. Primer vaig estudiar Turisme, que m’oferia l’oportunitat d’aprofundir en l’anglès, aprendre francès i adquirir una visió global d’administració i direcció d’empreses. Aquests coneixements em van ser molt útils anys després com a emprenedora i cofundadora de dos projectes: un d’externalització de serveis i un altre de comunicació digital. Després d’obtenir la diplomatura en Turisme, em vaig llicenciar en Filologia Anglesa i, enguany, estic satisfeta d’haver superat les proves del C2 de català.
Els idiomes són el meu valor diferencial. Són la clau que em permet oferir un plus al meu perfil: habilitat per establir connexions autèntiques, comunicar amb claredat, entendre millor els altres i adaptar-me amb agilitat a entorns diversos. Aquestes habilitats han enriquit totes les organitzacions on he col·laborat i han estat essencials per generar vincles més enllà de la gestió de projectes.
Per això, vull convidar-te a reflexionar sobre el paper que tenen els idiomes en la teva vida professional. Aprendre llengües no és només útil: és apassionant. Com més idiomes, més perspectives; com més perspectives, més solucions. I en un món global que demana empatia, adaptabilitat i mirada àmplia, això no és cap luxe: és una necessitat.
by Maria Fernandez Alonso | Apr 23, 2025 | CA, Linguistics & Global Communication
Sant Jordi als mitjans de comunicació
L’anàlisi sobre la diada als mitjans de comunicació de masses revela una mancança important. Sens dubte, aquesta celebració constitueix una excel·lent ocasió per a reivindicar la literatura. No obstant això, el Sant Jordi mediàtic s’ha decantat cap a una visió massa superficial. Es prioritza el vessant mercantilista per sobre de l’essència cultural d’aquesta jornada tan arrelada. Per tant, cal analitzar críticament aquest enfocament.
L’impacte de les xifres de vendes
El ressò de la premsa se centra a destacar el rècord històric de llibres venuts. Certament, aquest volum de vendes és una bona notícia econòmica. A més a més, tindrà un impacte positiu si aquestes obres finalment es llegeixen. El biaix de la informació es fa evident quan s’analitzen les dades que els mitjans decideixen ometre. No s’especifica quina proporció de volums correspon a publicacions escrites en català.
Omissions i dades editorials
Els mitjans no ofereixen dades sobre el percentatge de títols impresos en la llengua pròpia. Tanmateix, aquesta informació és clau en una jornada tan tradicional. Aquestes omissions impedeixen valorar l’impacte real de la diada sobre el sector editorial autòcton. En conseqüència, el públic només rep una part de la realitat.
Reivindicacions socials i drets lingüístics
A banda d’aquestes carències, l’agenda informativa focalitza l’atenció en diversos actes vinculats a entitats culturals. En primer lloc, els titulars han destacat les demandes per a incrementar les places de cursos de català. En segon lloc, s’ha parlat de la mobilització ciutadana a Barcelona en defensa dels drets lingüístics.
El futur del pacte lingüístic
Els periodistes també han destacat l’esforç per arribar a un nou pacte lingüístic. Consegüentment, es busca fomentar l’ús de la llengua en l’entorn social actual. La cobertura ha subratllat la necessitat de protegir el model d’immersió lingüística a les aules catalanes. Aquesta és una prioritat davant les resolucions judicials recents.
Conclusió sobre el Sant Jordi mediàtic
En resum, el Sant Jordi mediàtic s’ha convertit en una barreja de xifres i consignes polítiques. Malauradament, aquest enfocament desdibuixa el significat de la diada. Aquest esdeveniment ens hauria de permetre prendre consciència dels valors que determinen la nostra identitat col·lectiva.
by Maria Fernandez Alonso | Apr 2, 2025 | CA, Linguistics & Global Communication
Totes les llegües són vies i evolucionen constantment fem servir neologismes per enriquir la llengua i adaptant-la a les necessitats dels parlants i als canvis socials, tecnològics i culturals. Un neologisme és una paraula de nova creació que sorgeix per descriure noves realitats o de substituir termes obsolets. D’altra banda, les llengües també incorporen manlleus o mots d’idiomes estrangers que s’adapten fonèticament i ortogràficament.
L’acceptació dels neologismes genera debat sobre si cal traduir-los, adaptar-los o mantenir la forma original. Institucions com el Termcat, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tenen un paper clau en la regulació d’aquests termes, tot i que, al final, són els parlants qui determinen quins mots s’accepten i s’incorporen definitivament a la llengua.
DANA: Neologisme de l’any 2024
Un exemple recent d’incorporació de nous termes és “DANA” (Depressió Aïllada en Nivells Alts), escollit neologisme de l’any 2024 mitjançant una votació popular organitzada per la Secció Filològica de l’IEC, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el TERMCAT i 3Cat. En aquesta edició, més de 10.000 persones van participar en la selecció, i DANA va rebre el 21,4% dels vots, superant altres candidats com no-binari i cancel·lar. L’IEC valorarà la seva inclusió al diccionari normatiu.
Vies de formació dels neologismes
Els neologismes poden sorgir de diferents processos lingüístics, ampliant el vocabulari i enriquint la llengua. Algunes de les vies més habituals són:
Derivació: Incorporació de prefixos o sufixos per crear nous mots.
Exemples: hiperconnectivitat (connectivitat), desinformació (informació).
Composició: Fusió de dues paraules per formar un terme nou.
Exemples: ciberespai, videoconferència.
Lexicalització: Transformació d’acrònims o sigles en paraules d’ús comú.
Exemples: làser (light amplification by stimulated emission of radiation), ovni (objecte volador no identificat).
Escurçament: Reducció d’un mot llarg per comoditat.
Exemples: tele (televisió), promo (promoció), info (informació).
Sigles i acrònims: Creació de termes a partir de les inicials de diverses paraules.
Exemples: bit (binary digit), wifi (wireless fidelity), mòdem (modulator-demodulator).
Ampliació de significat: Aplicació d’un mot existent a una nova realitat.
Exemples: ratolí (dispositiu informàtic), navegar (per internet), xarxa (social o digital).
Manlleus i adaptació lingüística
La globalització ha intensificat la incorporació de manlleus a totes les llengües i al català, també. Els manlleus i les adapatacions llingüístes són freqüents en els àmbits tecnològic, esportiu i cultural. La seva incorporació segueix diferents fases:
Ortogràfica: Aplicació de normes catalanes per ajustar l’escriptura dels manlleus.
Exemples: hàmster, càsting, pàrquing, rànquing.
Fonètica: Eliminació de sons estranys o transformació de grafies.
Exemples: football → futbol, chat → xat, whisky → güic.
Oscil·lació: Ús simultani de diferents variants fins a la consolidació d’una forma.
Exemples: squatter → esquàter → ocupa → okupa.
Assimilació:Procés mitjançant el qual un manlleu s’adapta completament a la fonètica, l’ortografia i la morfologia de la llengua receptora fins a integrar-se com una paraula pròpia. Exemples: futbol (de football), pírcing (de piercing), càmping (de camping).
Fixació en diccionaris generals: Un mot es consolida completament en la llengua.
Exemples: galetes (cookies web), mem (imatge viral).
Influència d’altres llengües en el català
El català ha assimilat vocabulari d’altres idiomes al llarg de la seva història:
Llatí i grec antic: Fonts de termes científics i acadèmics i majoritàriament origen dels cultismes.
Exemples: unilateral (unus ‘un’ + latus ‘costat’), bipartit (bis ‘dos’ + partitus ‘dividit’), hipotermia (hypo ‘per sota’ + thermós ‘calor*).
Francès: Influent en gastronomia, moda i art.
Exemples: sommelier, corsé, ballet, croissant.
Anglès: Impacte en tecnologia, esports i cultura digital.
Exemples: spam, trol, surf, streaming.
Castellà: Manlleus per proximitat i intercanvi cultural.
Exemples: jaleo, xarxa, sobrassada, xiringuito.
Influència del català en altres llengües
El català també ha exportat mots a altres idiomes, especialment en els àmbits gastronòmic, tèxtil i marítim:
Castellà: faixa, barretina, seny, sanguinolent.
Francès: drassana (arsenal), escull (écueil).
Anglès: paella, butifarra.
En conclusió, els neologismes són essencials per al desenvolupament d’una llengua, ja que permeten descriure noves realitats i integrar avenços científics i culturals. La seva incorporació es produeix per diversos mecanismes, com la derivació, la composició o el manlleu de mots d’altres idiomes.
La globalització ha fet que el català rebi un gran volum de manlleus, especialment de l’anglès i el francès, però també ha consolidat la capacitat d’adaptació mitjançant ajustaments fonètics i ortogràfics. La participació ciutadana en la selecció de neologismes, com ha passat amb DANA, demostra que la llengua evoluciona no només per decisió institucional, sinó també per l’ús quotidià.
Finalment, el català no és només receptor de neologismes, sinó que també ha influït altres llengües, consolidant-se com un idioma amb capacitat d’adaptació i innovació. Això demostra que la llengua és un reflex de la societat en constant transformació.
by Maria Fernandez Alonso | Mar 13, 2025 | CA, Linguistics & Global Communication
Els relatius són una eina imprescindible per connectar oracions i enriquir la precisió del discurs. Cal fer bon ús quan escribinm o parlem per garantir coherència i claredat.
Què són els relatius?
Els relatius són paraules que enllacen una oració subordinada amb una oració principal. La subordinada, sovint amb funció adjectiva, aporta informació addicional sobre un element de l’oració principal, anomenat antecedent. En alguns casos, el relatiu no té un antecedent clar o aquest és una idea general.
Tipus d’oracions subordinades de relatiu. Les oracions de relatiu es classifiquen en dos grans grups:
Especificatives: Aporten informació necessària per identificar l’antecedent i no van entre comes.
Explicatives: Afegeixen informació addicional sobre l’antecedent, però no és essencial per identificar-lo. Van entre comes.
Tipus de relatius en català. Podem distingir entre relatius invariables (simples) i variables (compostos).
Relatius invariables (simples)
Que → Es refereix a coses o persones i no va amb preposició.
Què → Sempre va amb preposició i es refereix a coses.
Qui → Es refereix a persones i normalment va amb preposició si té antecedent. Sense antecedent, generalment no porta preposició.
On → Indica lloc, és un locatiu.
Com → Indica manera.
Relatius variables (compostos)
Els relatius “el qual”, “la qual”, “els quals” i “les quals” es poden usar amb o sense preposició:
Sense preposició: Només en oracions explicatives.
Amb preposició: Tant en oracions explicatives com especificatives.
Cal No confondre el qual / la qual amb el que / la que, que s’usen quan s’omet l’antecedent:
Relatius amb valor de lloc, temps o manera
On → Indica lloc i es pot usar amb o sense a
Quan → Indica temps.
Com → Indica manera.
Quan l’antecedent és tota una oració, en registres formals es pot usar “cosa que” o “la qual cosa”. En registres informals, es poden emprar “i això”, “i allò”.
Remarques ortogràfiques: “què” amb accent vs. “que” sense accent
Recurs recomanat per entendre milor aquesta distinció, vídeo de Núria Roca, filòloga de guàrdia que explica una tècnica infalible que es resumeix en dos punts bàsicament:
(1) Què amb accent és interrogatiu tant si és directe o indirecte. A més sempre combina amb les paraules “collons” i “cony”. Exemples:
Què collons t’ha sortit a l’examen?
Em va demanar què cony feia
T’he demanat què collons hi ha per sopar
(2) Què amb accent també és un relatiu i sempre apareix després d’una preposició (a, amb, de, per, en) i es pot intercanviar per el qual, la qual, els quals i les quals.
