by Maria Fernandez Alonso | Jan 1, 2026 | EN, Linguistics & Global Communication
Antoni Gaudí is the most remarkable architect of Catalan Modernism. As the world capital of architecture, Barcelona pays tribute to him in 2026 due to the centenary of his death. Gaudí was an austere professional, fully devoted to his work and his faith.
His main and best-known works are as follows:
La Sagrada Família
The Sagrada Família is Gaudí’s unfinished masterpiece, deeply rooted in symbolism and inspired by nature. His design combines Gothic characteristics with innovative hyperbolic and organic forms. The Nativity Façade is the only one fully executed under Gaudí’s direct supervision. Unfortunately, most of his original drawings were burned during the Spanish Civil War, making it difficult the project’s continuation. As the remaining documents were partial or open to interpretation, the construction has faced several controversies and disagreements. While the project was expected to be finished by 2026, the COVID-19 pandemic delayed progress once again; completion is now projected for 2034.
Casa Batlló
Located on Passeig de Gràcia, this UNESCO World Heritage Site is a masterpiece built with curved lines and nature-inspired geometry. The main façade resembles waves, suggesting marine life. In its construction, Gaudí utilized a diverse palette of materials, including stone, metal, ceramics, and wood. A primary innovation of the interior design is the optimization of natural light, which, combined with advanced ventilation and ergonomic design, represents a leap forward for its time.
Casa Milà (La Pedrera)
Also situated on Passeig de Gràcia, it is known as La Pedrera because its rough-hewn undulating stone surfaces resemble a quarry. The interior features an irregular, fluid spatial layout inspired by natural forms, integrating large courtyards and light wells to maximize airflow. The rooftop chimneys and ventilation shafts are sculptural, functional, and iconic, representing a perfect fusion of architecture and art.
Although a masterpiece, the project led the Milà family toward financial bankrupt. Gaudí’s ambitious, experimental design required custom craftsmanship which were very expensive. Furthermore, it was misunderstood in its time; the popular “pastel de nata” anecdote reminds us of the family’s frustration—feeling as though they had ordered a simple pastry but received an elaborate, expensive cake instead.
Parc Güell
Conceived in 1900 as an ambitious garden-city project. Parc Güell was promoted by the industrialist Eusebi Güell and designed by Gaudí. Originally intended for wealthy families, the project was eventually acquired by the Barcelona City Council in 1922 and transformed into a public park. The monumental core includes the grand staircase, the Dragon Fountain, and the Hypostyle Hall. Gaudí adapted the terraces to the natural terrain, engineering the Hypostyle Hall as a sophisticated water-collection system. The park integrates Catalan identity and religious symbolism with artisanal techniques like trencadís (broken-tile mosaic). It has been a UNESCO World Heritage Site since 1984.
Casa Vicens
This was Gaudí’s first residential work, located in the Gràcia neighborhood. Designed as a summer residence for Manuel Vicens, the style combines Oriental, Arabic, and Neo-Mudéjar influences. The façade features a great mix of ceramic trencadís, brick, and ornamental ironwork. Among its innovations are Gaudí’s early usage of characteristic symbolism and his unique ability to integrate architecture into the surrounding environment.
I’m preparing a post about Gaudís and wood. If you want to know more, read in a few days in my professional blog why it matters wood to Gaudí.
by Maria Fernandez Alonso | Dec 13, 2025 | ES, Linguistics & Global Communication
¿Tu marca no vende? ¿Conoces el erro semántico que cometes al elegir el verbo?
Actualmente estamos saturados de contenidos publicitarios. Las marcas más experimentadas ya no hablan de lo que son, sino de lo que pueden hacer por sus clientes. Aquí es donde la lingüística y más concretamente, la semántica del branding entra en acción.
El elemento gramatical protagonista es el verbo y, en su elección en una tipología de ventas B2C, se debe focalizar en verbos cuya acción sea experimentada por el cliente final. La mayoría de empresas y, especialmente las de nueva creación, escogen verbos de estado como ser, tener, ofrecer y así es frecuente encontrarnos con mensajes como por ejemplo “somos líderes en …”, “tenemos la mejor gama de…” Utilizan verbos necesarios, pero no memorables.
El objetivo de la publicidad es dejar huella, ser recordados y generar respuesta. Para estar en la mente de los consumidores es necesario utilizar verbos cuyo epicentro sea el propio cliente, sus emociones, sus necesidades. Es necesario usar verbos de acción para producir impacto e interactuar con el cliente. Es decir, la marca debe dejar de ser sujeto para convertirse en un agente activo de su potencial cliente. A continuación os dejo un par de ejemplos con propuestas aplicables que espero sean de utilidad para comprender mejor el enfoque publicitario.
El mensaje publicitario de una empresa especializada en la venta de viviendas podría utilizar verbos de acción como “habitar” cuando su objetivo es vendar al cliente final. Este verbo permitirá crear una experiencia al comprador que podrá visualizarse disfrutando de una calidad de vida dentro de su nueva casa. De este modo, el cliente no compra una vivienda, compra un nuevo estilo de vida. Otros verbos que también funcionarían son sentir, vivir o respirar. Todos referidos a acciones que experimentará el cliente final.
Si lo que queremos vender es un viaje, por ejemplo a Australia, el enfoque de la venta debería centrarse en la experiencia transformadora que hace único un país continente de contrastes. Explorar es un verbo que funciona bien porque cubre tanto la dimensión espacial (grandes distancias) como la personal (aventura). Otros posibles verbos serían conectar, encontrar, crecer… Si el objetivo fuese un destino cultural, por ejemplo, París, el mensaje publicitario encajaría bien con verbos como seducir que implica una experiencia de romance, de exclusividad; dominar (la inmersión cultural) o crear estilo (moda) entre muchos otros.
En conclusión, el mensaje publicitario requiere una semántica de acción centrada no en la acción del productor sino en la acción del usuario final. Esto aplica para las ventas B2C mientras que las ventas B2B tienen una semántica diferente pues el destinatario de estos mensajes son empresas, técnicos o profesionales que os explicaré en otro post.
by Maria Fernandez Alonso | Dec 7, 2025 | ES, Linguistics & Global Communication
¿Cuántas veces has errado al expresarte correctamente en inglés?
¿Cuánta veces te has preguntado es “to leave” o “give up”?
Language Nuance: Understanding ‘To Leave’ vs. ‘Give Up’
Comenzaré con una anécdota reciente:
En mi última excursión de bici uno de los participantes tuvo la mala suerte de romper la cadena de su bicicleta. Intentamos repararla sin éxito durante largo rato hasta que el propio afectado dijo al ver que la reparación no avanzaba — dejémoslo. A continuación me miró a mi y preguntó: ¿Cómo se diría en inglés?
Mientras yo respondía “give up” otros respondieron “leave it” y esta situación me hizo pensar que sería interesante explicar la diferencia en un post.
Tanto en castellano (dejar) como en catalán (deixar) se utiliza el mismo verbo con sentido de dejar algo en algún sitio concreto, en algún punto concreto como para indicar rendición o abandono. Sin embargo, en inglés la expresión es diferente.
“To leave“ implica una situación estática, de quietud, parada o no intervención. Se usa en contextos genéricos para hacer referencia a parar, a dejar una cosa en el mismo sitio que está, a no hacer nada más al respecto de una situación o asunto determinado. Requiere una separación física y un cese temporal.
“Give up” es una “phrasal verb” y se utiliza en contextos que implican “tirar la toalla“. Se utiliza en situaciones activas y frecuentemente difíciles que conllevan la rendición de la lucha. También se utilizan con relación al control de un mal hábito que ha sido dominado.
Tras esta explicación os dejo algunos ejemplos para que decidáis si usarías “to leave” o “give up”
1. ………………………………….. this project, now we have to focus our attention in preparing tomorrow’s exam
2. My sister told me that she …………………………………..smoking, however, she doesn’t succeed
3. I decice not to apply for the public service position. The test was to hard. I …………………………………..
4. Do not insist in going out tonight, tomorrow I’ve to get up early …………………………………..
¿Al elegir tus respuestas has pensado en los contextos descritos?
¿Sabes cuál es el test para no fallar?
Si te refieres a un objeto, lugar o tarea que se pueda interrumpir temporalmente, será “to leave” mientras que si te refieres a una adicción, a un mal hábito, a un sueño descartado, a una acción que conlleva tu rendición, entonces usa “give up“
Y el test definitivo
1. Leave it: se interrumpe una tarea temporalmente
2. Give up: cese de un hábito difícil
3. Give up: rendición ante un objetivo o lucha
4. Leave it: cese en la insistencia sobre una temática
Es decir, para evitar errores, céntrate en la semántica. Entender el significado te ayudará a realizar la elección correcta a por tanto, a expresarte con precisión.
Espero haberte ayudado y que mi explicación haya servido para que no te vuelvas a equivocar. Si tienes alguna otra duda, déjame tu pregunta en comentarios y, la duda que se repita con mayor frecuencia, ser la protagonista de mi próxima publicación.
by Maria Fernandez Alonso | Oct 1, 2025 | CA, Linguistics & Global Communication
Els gentilicis són substantius o adjectius que designen la procedència d’una persona, d’un objecte o d’una tradició respecte a un territori concret. Certament, la formació d’aquests termes constitueix un procés morfològic i lingüístic fascinant que reflecteix de manera directa el lligam entre la llengua i la identitat geogràfica. A més, l’estudi d’aquestes paraules permet comprendre millor l’evolució històrica de cada comunitat.
La creació d’aquests vocables es produeix habitualment mitjançant la derivació, un mecanisme que vincula l’arrel del topònim amb determinats sufixos. Tanmateix, existeixen nombroses excepcions degudes a raons fonètiques o culturals que fan que la tria de la forma correcta sigui de vegades impredictible. Per aquesta raó, convé analitzar els diversos mecanismes de formació vigents.
Classificació general
- Àmbit territorial ampli: formes aplicades a nacions, països o grans regions administratives.
- Àmbit local concret: formes associades a municipis, pobles o entitats de població menor.
Conseqüentment, la varietat de sufixos utilitzats en la nostra llengua és molt extensa. Per exemple, els habitants del Pont de Suert reben el nom de poutarins, mentre que la població de Tremp s’identifica amb el terme trempolins. Certament, aquests casos particulars demostren la riquesa i la complexitat de la morfologia en l’àmbit de la geografia local.
Morfologia i sufixació
- Terminació en -à / -ana: andorrà i andorrana (Andorra), manresà i manresana (Manresa).
- Terminació en -enc / -enca: cerdanyolenc i cerdanyolenca (Cerdanyola), bellpugenc i bellpugenca (Bellpuig).
- Terminació en -er / -era: agoster i agostera (Agost), pobler i poblera (Sa Pobla).
- Terminació en -ès / -esa: maonès i maonesa (Maó), ripollès i ripollesa (Ripoll).
- Terminació en -í / -ina: cerverí i cerverina (Cervera), celoní i celonina (Sant Celoni).
Així mateix, és possible consultar altres publicacions com la nostra guia sobre la comunicació global en l’àmbit empresarial o l’article sobre estratègia de marca i llengua per aprofundir en l’impacte cultural dels termes. D’aquesta manera, es pot apreciar com la precisió en l’ús dels gentilicis en català reforça el rigor acadèmic.
Àmbits externs i variants
- Manteniment dels sufixos tradicionals: aplicació de terminacions habituals a territoris de fora del domini lingüístic català.
- Preservació de formes històriques: ús de termes consolidats per la tradició documental com alemany (Alamània) o jerosolimità (Jerusalem).
D’altra banda, algunes localitats admeten la coexistència de diverses solucions vàlides. En aquest sentit, la ciutat de Perpinyà compta amb les formes perpinyanès i perpinyanenc. Igualment, per designar la procedència de Suïssa, la llengua admet tant l’adjectiu suís com el cultisme helveci, d’arrel històrica i literària.
Irregularitats i onomàstica
- Substitució completa de l’arrel: termes que adopten un origen etimològic diferent del topònim actual, com ara flamenc per a Flandes.
- Modificació de la base original: canvis ortogràfics profunds per motius d’evolució fonètica, com s’observa en el gentilici malgaix per a Madagascar.
Finalment, per aprofundir en aquesta matèria i explorar la totalitat de les variants disponibles, és molt recomanable revisar la llista completa de gentilicis de la Viquipèdia, la qual ofereix un recull exhaustiu i acadèmicament contrastat. Efectivament, aquest recurs resulta indispensable per resoldre dubtes sobre les formes menys habituals de la nostra geografia.
Recerques i difusió digital:
L’estudi dels noms de lloc continua generant noves investigacions i materials de divulgació. Conseqüentment, per aprendre més sobre aquestes varietats i explorar els mapes interactius de la recerca, es recomana visualitzar el recurs audiovisual següent:
Vídeo: Els gentilicis de la Catalunya del Nord
Objectius científics d’aquests audiovisual
- Fixació de formes normatives: establiment de criteris homogenis per als cent noranta-vuit municipis de la Catalunya del Nord.
- Difusió de continguts pedagògics: divulgació de la toponímia de la Catalunya del Nord.
Altres recursos lingüístics
A més a més, el coneixement de la riquesa de la nostra llengua es pot ampliar mitjançant altres recursos de caràcter acadèmic que he elaborat sobre filologia catalana, com ara:
A més a més, el coneixement de la riquesa de la nostra llengua es pot ampliar mitjançant altres recursos de caràcter acadèmic que he elaborat sobre filologia catalana, com ara:
- Neologismes
- Els relatius en català
D’una banda, l’estudi dels neologismes permet analitzar les noves paraules incorporades al diccionari amb l’objectiu d’ampliar el lèxic. D’altra banda, l’anàlisi dels relatius en català ofereix una visió profunda sobre l’ús correcte dels pronoms i de les seves estructures sintàctiques. Certament, l’estudi de les diferents categories i dels elements gramaticals és fonamental per disposar d’un ple domini de la llengua, tant escrita com oral. Un bon ús del català denota no només cultura, sinó també el desig de contribuir a la difusió i pervivència de l’idioma.
by Maria Fernandez Alonso | Sep 25, 2025 | ES, Linguistics & Global Communication
Dime cómo hablas y te diré quién eres… George Bernard Shaw en Pigmalión exploró cómo el lenguaje denota la posición social porque éste modela la identidad individual y grupal. Hablar bien nos hace libres: permite pensar con claridad, expresarnos con precisión y escuchar sin prejuicios. Esta gran obra es también muy crítica con el sistema educativo de la época.
Padres y docentes deberíamos reflexionar con urgencia y preguntarnos por qué, teniendo más medios que en ningún otro momento de la historia, el nivel de comprensión del lenguaje disminuye progresivamente. ¿Cómo es posible que nativos digitales no sepan utilizar una fotocopiadora? ¿O que sean incapaces de comprender instrucciones básicas en una aplicación? ¿Por qué se ha perdido la capacidad de leer con atención, de seguir una secuencia lógica, de interpretar un texto más allá del titular?
Actualmente, el uso de la lengua española se ha convertido en una auténtica paradoja. Con 500 millones de hablantes, presente en medios, redes, plataformas y entornos educativos, se emplea cada vez con menos rigor, sin criterios de corrección, precisión ni coherencia. Lo que antes era un error, se ha convertido en una variante y lo que antaño se corregía, hoy, se viraliza.
Frecuentemente se utilizan construcciones que rompen con el principio de economía del lenguaje y reflejan un profundo desconocimiento del lenguaje. Incapaces de proporcionar el máximo de información con el mínimo de palabras se magnifica la redundancia:
“¿Cómo cuánto tiempo tardas en hacer tus deberes?” en lugar de “¿Cuánto tardas?”
“¿Qué tan difícil fue tu examen de matemáticas?” en vez de “¿Fue difícil tu examen?”
“¿Cómo qué tan seguro es este método?” en vez de “¿Es seguro este método?”
“¿Qué tan lejos está tu casa?” en lugar de “¿A qué distancia está tu casa?”
Estas fórmulas, que se repiten por influencia de medios y redes sociales, no solo empobrecen el idioma: entorpecen la comunicación. Se pierde claridad, se diluye el mensaje y se normaliza una sintaxis que no responde a la lógica del español culto.
Lo más preocupante es que el error se perpetúa no solo en el habla cotidiana, sino también en el desarrollo de aplicaciones educativas y contenidos digitales que, en su versión castellana, están incorrectamente programadas. Es decir, estamos abandonando el patrimonio del español normativo para normalizar fórmulas lingüísticas que triunfan por su sonoridad o por su impacto viral.
El resultado es un empobrecimiento léxico, gramatical y expresivo. Se reduce el vocabulario activo, se simplifican las estructuras, se pierde la capacidad de matizar. Y con ello, se debilita el pensamiento.
Hablar bien no es un lujo. Es una forma de pensar bien, de hacerse respetar, de construir ciudadanía. Dominar el propio idioma es una responsabilidad compartida: de los docentes, que deben enseñar con rigor; de las familias, que deben corregir y acercar a la cultura; y de cada individuo, que debe elegir lecturas de calidad, libros y artículos bien escritos, que además de enriquecer el léxico, permiten dominar las estructuras lingüísticas. Escuchar programas culturales, entrevistas bien conducidas, conferencias y debates también contribuye a educar el oído y afinar el pensamiento.
Porque como bien nos enseñó Shaw, el lenguaje, además de describirnos, nos define. Y ahora que te lo he contado, tú decides…
by Maria Fernandez Alonso | Jul 17, 2025 | CA, Linguistics & Global Communication, Pedagogy & Neurodiversity
Les competències de màrqueting són transferibles a l’àmbit educatiu. En aquest post vull extrapolar els principals principis i fer una reflexió que neix de la meva experiència professional. En la meva trajectòria he dedicat una part important del meu temps a la formació amb alumnat divers: adults, adolescents i joves en matèries com ara l’anglès, la prevenció de risscos laborals, màrqueting turísti i inserció laboral.
Enguany, entre altres funcions, comercialitzo i coordino el Curs d’especialització Fusta Constructiva, organitzat pel Gremi Fusta i Moble, també assessoro sobre formació, la qual cosa m’ha portat a conèixer diferents perfils d’alumnat.
Des d’aquesta posició he pogut comprovar que tota persona que es vol formar, es mou en un entorn que cada dia es més competitiu. En conseqüència, les organitzacions educatives, per diferenciar-se de la competencia han d’anar més enllà que la mera transmisió del coneixement, cal que a més siguin capaços d’incloure en els seus programes respostes a les necessitats no només dels alumnes sinó també del teixit empresarial.
Com dissenyar llavors un programa coherent que s’ajusti a les expectatives de l’alumnat?
Per respondre a aquesta pregunta, aplicaré principis del màrquetint a l’àmbit educatiu, amb l’objectiu de mostrar com adaptaria la formació integrant les necessitats i expectatives de l’alumnat amb un programa coherent.
1. Coneixement profund del públic objectiu: l’alumnat.
Cada unitat formativa s’ha d’enfocar a un públic objectiu i, per tant, hem de disposar de la màxima informació possible: què els hi motiva, quins obstacles poden trobar en el procés d’aprenentatge, com s’interrelacionen amb la tecnologia… L’objectiu d’aquestes preguntes és segmentar per poder personalitzar l’oferta formativa.
2. Disseny orientat a l’alumnat.
Si dissenyem un lloc web, un factor importantíssim és el concepte d’usabilitat. És a dir, la facilitat de fer ús del web per aconseguir objectius concrets. En aquesta línia i traslladat a la docència, vol dir que la informació que proporcionem a l’alumnat ha de ser coherent i intuïtiva. I això aplica des de la inscripció fins a l’obtenció del certificat o títol i inclou:
– El procés de comunicació tant amb gestió acadèmica com amb l’equip docent.
– Plataformes digitals accessibles i fàcils d’utilitzar.
– Suport tutorial proactiu i resolució àgil de dubtes.
3. Integració de la tecnologia en el procés formatiu
La tecnologia ha de ser una eina que simplifiqui i enriqueixi l’aprenentatge, no una barrera. El seu propòsit és millorar l’experiència formativa, fent-la més accessible, interactiva i eficaç, sense afegir complexitat innecessària. Ha de ser un facilitador constant.
4. Valor emocional i reconeixement.
Els serveis educatius no són només transaccions: són processos de transformació de persones. Reconèixer els assoliments, celebrar els progressos i generar comunitat són elements clau per crear vincles duradors amb l’alumne.
5. Avaluació. La tendència actual ens dirigeix cap a l’avaluació contínua i millora tot i que la meva predilecta és l’avaluació única perquè permet avançar a un ritme autònom. Per contra, l’avaluació continuada marca un ritme que contribueix a l’assoliment dels objectius didàctics sense generar l’angoixa d’una prova única. En qualsevol supòsit, cal escoltar a l’alumnat, analitzar comportament, resultats, capacita d’adaptació i sens dubte, revisar les enquestes de satisfacció.
Conclusions
En definitiva, cal incorporar estratègies del màrqueting a l’hora de dissenyar experiències educatives. Quan l’alumne se sent escoltat, acompanyat i valorat, no només aprèn millor, sinó que es converteix en prescriptor del servei. En aquest sentit, el màrqueting educatiu ha de transcendir la promoció per esdevenir una eina de transformació i fidelització.
