Totes les llegües són vies i evolucionen constantment fem servir neologismes per enriquir la llengua i adaptant-la a les necessitats dels parlants i als canvis socials, tecnològics i culturals. Un neologisme és una paraula de nova creació que sorgeix per descriure noves realitats o de substituir termes obsolets. D’altra banda, les llengües també incorporen manlleus o mots d’idiomes estrangers que s’adapten fonèticament i ortogràficament.
L’acceptació dels neologismes genera debat sobre si cal traduir-los, adaptar-los o mantenir la forma original. Institucions com el Termcat, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tenen un paper clau en la regulació d’aquests termes, tot i que, al final, són els parlants qui determinen quins mots s’accepten i s’incorporen definitivament a la llengua.
DANA: Neologisme de l’any 2024
Un exemple recent d’incorporació de nous termes és «DANA» (Depressió Aïllada en Nivells Alts), escollit neologisme de l’any 2024 mitjançant una votació popular organitzada per la Secció Filològica de l’IEC, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el TERMCAT i 3Cat. En aquesta edició, més de 10.000 persones van participar en la selecció, i DANA va rebre el 21,4% dels vots, superant altres candidats com no-binari i cancel·lar. L’IEC valorarà la seva inclusió al diccionari normatiu.
Vies de formació dels neologismes
Els neologismes poden sorgir de diferents processos lingüístics, ampliant el vocabulari i enriquint la llengua. Algunes de les vies més habituals són:
Derivació: Incorporació de prefixos o sufixos per crear nous mots.
La globalització ha intensificat la incorporació de manlleus a totes les llengües i al català, també. Els manlleus i les adapatacions llingüístes són freqüents en els àmbits tecnològic, esportiu i cultural. La seva incorporació segueix diferents fases:
Ortogràfica: Aplicació de normes catalanes per ajustar l’escriptura dels manlleus.
Exemples: hàmster, càsting, pàrquing, rànquing.
Fonètica: Eliminació de sons estranys o transformació de grafies.
Exemples: football → futbol, chat → xat, whisky → güic.
Oscil·lació: Ús simultani de diferents variants fins a la consolidació d’una forma.
Exemples: squatter → esquàter → ocupa → okupa.
Assimilació:Procés mitjançant el qual un manlleu s’adapta completament a la fonètica, l’ortografia i la morfologia de la llengua receptora fins a integrar-se com una paraula pròpia. Exemples: futbol (de football), pírcing (de piercing), càmping (de camping).
Fixació en diccionaris generals: Un mot es consolida completament en la llengua.
Exemples: galetes (cookies web), mem (imatge viral).
Influència d’altres llengües en el català
El català ha assimilat vocabulari d’altres idiomes al llarg de la seva història:
Llatí i grec antic: Fonts de termes científics i acadèmics i majoritàriament origen dels cultismes.
Anglès: Impacte en tecnologia, esports i cultura digital.
Exemples: spam, trol, surf, streaming.
Castellà: Manlleus per proximitat i intercanvi cultural.
Exemples: jaleo, xarxa, sobrassada, xiringuito.
Influència del català en altres llengües
El català també ha exportat mots a altres idiomes, especialment en els àmbits gastronòmic, tèxtil i marítim:
Castellà: faixa, barretina, seny, sanguinolent.
Francès: drassana (arsenal), escull (écueil).
Anglès: paella, butifarra.
En conclusió, els neologismes són essencials per al desenvolupament d’una llengua, ja que permeten descriure noves realitats i integrar avenços científics i culturals. La seva incorporació es produeix per diversos mecanismes, com la derivació, la composició o el manlleu de mots d’altres idiomes.
La globalització ha fet que el català rebi un gran volum de manlleus, especialment de l’anglès i el francès, però també ha consolidat la capacitat d’adaptació mitjançant ajustaments fonètics i ortogràfics. La participació ciutadana en la selecció de neologismes, com ha passat amb DANA, demostra que la llengua evoluciona no només per decisió institucional, sinó també per l’ús quotidià.
Finalment, el català no és només receptor de neologismes, sinó que també ha influït altres llengües, consolidant-se com un idioma amb capacitat d’adaptació i innovació. Això demostra que la llengua és un reflex de la societat en constant transformació.
Els relatius són una eina imprescindible per connectar oracions i enriquir la precisió del discurs. Cal fer bon ús quan escribinm o parlem per garantir coherència i claredat.
Què són els relatius? Els relatius són paraules que enllacen una oració subordinada amb una oració principal. La subordinada, sovint amb funció adjectiva, aporta informació addicional sobre un element de l’oració principal, anomenat antecedent. En alguns casos, el relatiu no té un antecedent clar o aquest és una idea general.
Tipus d’oracions subordinades de relatiu. Les oracions de relatiu es classifiquen en dos grans grups:
Especificatives: Aporten informació necessària per identificar l’antecedent i no van entre comes.
Explicatives: Afegeixen informació addicional sobre l’antecedent, però no és essencial per identificar-lo. Van entre comes.
Tipus de relatius en català. Podem distingir entre relatius invariables (simples) i variables (compostos).
Relatius invariables (simples) Que → Es refereix a coses o persones i no va amb preposició. Què → Sempre va amb preposició i es refereix a coses. Qui → Es refereix a persones i normalment va amb preposició si té antecedent. Sense antecedent, generalment no porta preposició. On → Indica lloc, és un locatiu. Com → Indica manera.
Relatius variables (compostos) Els relatius «el qual», «la qual», «els quals» i «les quals» es poden usar amb o sense preposició:
Sense preposició: Només en oracions explicatives. Amb preposició: Tant en oracions explicatives com especificatives.
Cal No confondre el qual / la qual amb el que / la que, que s’usen quan s’omet l’antecedent:
Relatius amb valor de lloc, temps o manera On → Indica lloc i es pot usar amb o sense a Quan → Indica temps. Com → Indica manera.
Quan l’antecedent és tota una oració, en registres formals es pot usar «cosa que» o «la qual cosa». En registres informals, es poden emprar «i això», «i allò».
Remarques ortogràfiques: «què» amb accent vs. «que» sense accent Recurs recomanat per entendre milor aquesta distinció, vídeo de Núria Roca, filòloga de guàrdia que explica una tècnica infalible que es resumeix en dos punts bàsicament:
(1) Què amb accent és interrogatiu tant si és directe o indirecte. A més sempre combina amb les paraules “collons” i “cony”. Exemples: Què collons t’ha sortit a l’examen? Em va demanar què cony feia T’he demanat què collons hi ha per sopar (2) Què amb accent també és un relatiu i sempre apareix després d’una preposició (a, amb, de, per, en) i es pot intercanviar per el qual, la qual, els quals i les quals.
Els Gèneres dels Arbres: Botànica, Llenguatge i la Construcció del Gènere
Els arbres són una peça essencial del nostre ecosistema, de la nostra cultura i, fins i tot, del nostre llenguatge. El seu gènere botànic i gramatical, en el context de llengües com el català i el castellà, no només revela diferències lingüístiques, sinó que també ens convida a reflexionar sobre el gènere com un constructe social.
Gènere Botànic i Lingüístic
En botànica, el gènere dels arbres és una classificació científica que agrupa espècies amb característiques comunes, com ara el Pinus (pins), Quercus (alzines i roures) o Populus (pollancres). Però en llenguatge, el gènere gramatical és una categoria arbitrària que no està relacionada amb la biologia sinó amb convencions culturals.
Si comparem el gènere dels arbres, trobem que en català i castellà presenten diferents gèneres. Així, podem contrastar arbres que en català són femenins com l’alzina surera, la surera, l’olivera, la perera o la pomera, mentre que en castellà són masculins com el alcornoque, el olivo, el peral o el manzano. Aquesta diferència lingüística exemplifica com el gènere assignat a les coses pot variar significativament entre llengües i no té cap base biològica ni natural.
Dualitat de gènere
En català, alguns noms d’arbres fruiters poden tenir tant gènere masculí com femení, com l’oliver/a, el perer/a, i el pomer/a. Aquesta tradició lingüística permet utilitzar el masculí per referir-se a l’arbre en general (pomer, perer, oliver) i el femení per destacar la seva capacitat de produir fruits (pomera, perera, olivera). Aquesta dualitat de gènere no implica un canvi de significat, sinó més aviat una diferència en l’enfocament o la perspectiva des de la qual es parla de l’arbre.
Normes gramaticals i tradiccions llingüístiques
Per definició, el gènere gramatical és una categoria que classifica els noms principalment en masculí i femení. Aquesta classificació influeix en la concordança amb altres elements de les frases com ara els articles, adjectius i pronoms.
Des d’una perspectiva de gramàtica normativa, tant en català com en castellà, els substantius acabats en «-a» són generalment femenins. En català, els substantius acabats en «-e» solen ser masculins (per exemple: «roure», «salze»), mentre que en castellà, els substantius acabats en «-o» són habitualment masculins (per exemple: «olmo»). I per emfàtitzar l’arbitrarietat del gènere, podem comparar amb l’anglès, llengua en la qual no existeix un gènere gramatical específic per els arbres, i es refereixen a tots amb el pronom neutre «it» (per exemple: «the oak tree»).
Associacions simbòliques: En moltes cultures, els arbres han estat vistos com a símbols de fertilitat o força. Això podria haver influït en la percepció femenina (com a creadores de fruits) o masculina (com a protectors robustos) que es reflecteix en les llengües. Tradicions llingüístiques: l’evolució històrica de cada llengua i la manera com les comunitats han percebut els arbres a través dels segles han consolidat aquestes assignacions.
Comparativa Lèxica dels arbres: català vs castellà
El abeto es uno de las especies de árboles con abundante presencia en nuestros hogares en fechas navideñas. El abeto, cuyo simbolismo se remonta a tradiciones paganas en las que representaba el árbol del universo, asociado con la longevidad y la vida eterna, en cuya copa se hallaban los dioses y en sus raíces los muertos. La tradición cristiana, por su parte, en vez de prohibirlo, se optó por integrarlo adaptándolo a las celebraciones navideñas.
Con el transcurso de las generaciones se hizo más común, de modo que comenzamos a decorar nuestras casas con el tradicional belén – con «cagané» incluido – y un abeto de Navidad hasta que Greenpeace planteó el dilema de la sostenibilidad medioambiental fomentado, en gran medida por la creencia de que cortar un árbol produce un daño irreversible al medio ambiente y a la salud del planeta.
¿Cortar un árbol influye negativamente en la sostenibilidad medioambiental?
La respuesta es sí y no. Si influye negativamente cuando el árbol se tala y no se sustituye por otro árbol. Esto es común en maderas procedentes de países en los cuáles no se gestionan los bosques y la tala indiscriminada está generando deforestación. Sin embargo, no influye negativamente si la tala es controlada y se gestiona adecuadamente la masa forestal. La tala controlada contribuye al desarrollo económico de las zonas rurales generando empleo y frenando la despoblación de éstas área.
¿De dónde proceden los abetos que encontramos en los hogares catalanes?
Hay plantaciones en la zona del Montseny-Guilleries, entre la comarca de la Selva en Girona y la comarca de Osona en Barcelona. Poblaciones como Sant Hilari Sacalm, Arbúcies, Viladrau, y Espinelves concentran el 95% de la producción de los abetos que se venden en los mercados navideños.
El abeto de Navidad es el Abeies nordmanniana procedente de Georgia y es un árbol de secano que requiere poca pluviometría aunque más abundante que la de los últimos veranos en los que las altas temperaturas y la falta de lluvias hacen que los abetos más jóvenes de las plantaciones (uno o dos años) perezcan chamuscados.
En 2008 se introdujeron abetos de plástico en el mercado catalán respondiendo a la creencia popular de que talar un abeto incide negativamente en el medio ambiente. En consecuencia, se redujeron considerablemente el volumen de ventas de abetos y la tendencia actual es un repunte progresivo del sector.
NB: Este blog se ha creado sin finalidad lucrativa. En este post se utiliza Imagen de freepik.
