Les meves passions esportives són la muntanya i el cicloturisme en bicicleta de muntanya (BTT). Aquestes activitats m’han permès explorar el territori català, descobrint-ne els paisatges més emblemàtics i alhora enriquint el meu vocabulari amb paraules genuïnes que alhora, em permeten fugir de les interferències d’altres llengües. En cada ruta, pedalar es converteix en una manera d’entendre millor la natura i connectar amb el nostre patrimoni cultural i lingüístic.
Cada sortida és més que una activitat física: és una lliçó viva de llengua i cultura. Travessar una boscúria (un bosc dens i gairebé impenetrable), pedalar per un camí ral (una antiga ruta comercial) o descansar en una antiga clapa (una clariana al mig del bosc) em recorda la riquesa del català, un idioma que es fa present en cada racó del territori.
El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha estat un gran aliat en aquesta passió, ja que m’ha permès participar en sortides compartides amb altres apassionats de la bicicleta i la muntanya. Gràcies a aquestes experiències, he descobert paratges sorprenents, com les baumes, que són cavitats rocoses sovint utilitzades com a refugis; i he travessat tarteres, aquelles pendents de pedres soltes que posen a prova l’habilitat de qualsevol ciclista. També he après a reconèixer els plans d’erm, aquells espais oberts i solitaris d’alta muntanya, sovint envoltats de vegetació baixa.
El cicloturisme és especialment inspirador perquè et permet adaptar cada ruta al teu ritme i nivell. Alguns ciclistes afronten reptes com ascendir al Turó de l’Home, al Montseny, un port que destaca tant per les vistes com pel seu desnivell per això m’estimo més, pujar-ho a peu. Personalment, en bicicleta m’agrada més descobrir rutes més assequible i tranquil·les, com les de la Via Verda del Baix Ebre, que connecten pobles històrics amb el paisatge fluvial; o recórrer els camins de l’Empordà, que serpentegen entre camps i masos, o fins i tot perdre’m pels senders volcànics de la Garrotxa. Paraules com coll (pas natural entre muntanyes) o masia (edificacions rurals típiques de la nostra geografia) prenen un nou significat quan les veus reflectides en el paisatge.
El cicloturisme i el ciclisme de muntanya són molt més que esports per a mi; són una manera de viure i interpretar el món que ens envolta. Més enllà del moviment, aquestes activitats em donen l’oportunitat de valorar i preservar el patrimoni natural i lingüístic de Catalunya. Cada revolta del camí, cada quilòmetre recorregut i cada cim assolit es converteixen en una celebració de tot allò que ens fa únics: la nostra terra, la nostra història i la nostra llengua.
