FOB, CIF, DDP… Et sonen però no saps ben bé què signifiquen?
Els Incoterms (International Commercial Terms) són un conjunt de normes internacionals creades per la Cambra de Comerç Internacional (CCI) que defineixen les responsabilitats del comprador i del venedor en una operació de comerç internacional. Per tant, a més de l’anglès, el francès i altres idiomes, és essencial parlar incoterms en operacions d’importacions i exportacions perquè:
Estableixen qui assumeix els costos, riscos i responsabilitats en cada etapa del transport de les mercaderies objecte de compra-venda.
Eviten malentesos entre les parts en estandarditzar els termes comercials.
Faciliten la redacció de contractes internacionals i el compliment de requisits legals i duaners.
A més a més, defineixen el punt de lliurament de la mercaderia, qui paga el transport de les mercaderies, l’assegurança i els costos de duanes fora de la Unió Europea. També estipulen en què moment es transfereix el risc de l’operació del venedor al comprador.
Incoterms més utilizats en operacions de compra-venda internacional:
Incoterm
Nombre completo
Carretera, tren
Mar, fluvial
Aire
EXW
Ex Works (En fábrica)
SI
SI
SI
FCA
Free Carrier (Franco transportista)
Ideal
SI
Ideal
CPT
Carriage Paid To (Transporte pagado hasta)
SI
SI
SI
CIP
Carriage and Insurance Paid To
SI
SI
SI
DAP
Delivered At Place (Entregado en lugar)
SI
SI
SI
DPU
Delivered at Place Unloaded (Entregado y descargado)
SI
SI
SI
DDP
Delivered Duty Paid (Entregado con derechos pagados)
SI
SI
SI
FAS
Free Alongside Ship (Libre al costado del buque)
NO
SI
NO
FOB
Free On Board (Libre a bordo)
NO
SI
NO
CFR
Cost and Freight (Costo y flete)
NO
SI
NO
CIF
Cost, Insurance and Freight (Costo, seguro y flete)
NO
SI
NO
N.B. Els incoterms s’apliquen en transport individual o combinat, és a dir, un mitjà de transport o la combinació de diversos mitjans (per exemple, camió + vaixell + tren).
En la meva experiència en exportació, adquirida en empreses com ara UQUIFA, S.A., els Incoterms més habituals en les operacions que vaig gestionar han estat CIF i FOB. A continuació, us presento una comparativa clara per ajudar-vos a entendre millor les diferències entre ambdós termes i saber quin pot ser el més adequat segons cada operació comercial.
FOB (Free On Board) – “Lliure a bord”
Ús: Només per a transport marítim.
Responsabilitat del venedor: Lliurar la mercaderia a bord del vaixell en el port d’origen
Responsabilitat del comprador: Assumeix els riscos i costos des que la mercaderia està a bord del vaixell.
Avantatge: El comprador té control sobre el transport i l’assegurança.
Ideal per a: Empreses amb experiència logística que vulgui negociar els seus propis nòlits.
CIF (Cost, Insurance and Freight) – “Cost, Assegurança i Nòlit”
Ús: Només per a transport marítim.
Responsabilitat del venedor: Paga el transport fins al port de destinació i contracta una assegurança bàsica.
Responsabilidad del comprador: Assumeix el risc des que la mercaderia es carrega en el vaixell.
Avantatge: El comprador no gestiona la logística, però ha de revisar bé el segur contractat.
Ideal per a: Compradors que prefereixen simplicitat, encara que amb menor control.
En resum, un cop analitzats els avantatges i inconvenients de FOB i CIF, la pregunta clau és: què triem? La resposta dependrà de cada operació concreta. Cal valorar què resulta més pràctic per al comprador i, en funció de les seves preferències i experiència, escollir l’opció més adequada. Optarem per FOB quan el comprador vulgui tenir el control del transport i disposi d’experiència logística. En canvi, triarem CIF quan el comprador prefereixi que sigui el venedor qui gestioni el transport i l’assegurança fins al port de destinació.
Alguna vegada t’has trobat en un lloc on tothom parlava un idioma que tu amb prou feines entenies?
Aquesta sensació d’estar dins, però alhora al marge; de llegir gestos, silencis i mirades mentre intentes desxifrar l’invisible. A mi m’ha passat. Diverses vegades. Tant, que s’ha convertit en una competència transversal clau en el desenvolupament de les meves habilitats comercials. Vaig començar amb l’anglès mitjançant una immersió lingüística a Austràlia, el meu país de naixement. I aviat vaig comprendre que parlar un idioma és molt més que una bona pronunciació: és escoltar de manera activa i empàtica.
Els idiomes obren la ment i amplifiquen la comunicació. Ens permeten mantenir converses fluides i revisar textos amb precisió, però també captar matisos. En l’oratòria, això implica tenir en compte el to, el ritme, les pauses, els gestos… En l’escriptura, vol dir llegir entre línies per interpretar allò que s’insinua més que el que s’explicita. Tot comunica. I com més practiquem una llengua estrangera, més aguda esdevé la nostra capacitat de comprensió.
De fet, fins i tot entre llengües germanes com les romàniques, cal aprendre a navegar les particularitats. El català, per exemple, ofereix una flexibilitat sintàctica més gran que el castellà, amb recursos com la dislocació a la dreta o l’anteposició de complements. Conèixer i integrar aquestes subtileses no només millora la nostra competència lingüística, sinó que també ens fa comunicadors més precisos i pensadors més àgils.
Moure’s en contextos multilingües aporta beneficis que transcendeixen la llengua: incrementa l’agilitat cognitiva, afavoreix la flexibilitat mental, potencia la creativitat i nodreix l’empatia. El coneixement d’altres idiomes ens dota d’una sensibilitat especial i enriqueix profundament la nostra intel·ligència emocional. També ens recorda una veritat fonamental: cal ser humils. Aprendre una nova llengua és acceptar que l’error forma part del camí, i que la millor brúixola és la curiositat, l’escolta i el respecte.
Avui, les empreses valoren l’eficiència, la gestió de dades i els resultats tangibles. Són valors objectivables, mesurables, que es poden introduir en un full de càlcul. Però darrere de tot això, hi ha persones. I comprendre-les, comunicar-se amb autenticitat i adaptar-se a la seva manera d’entendre el món és essencial. Aquesta dimensió relacional, sovint intangible i molt subjectiva, és la que fa brillar els equips cohesionats, lideratges significatius i genera projectes d’èxit. Dominar idiomes no és només una habilitat tècnica: és una via directa per connectar amb l’altre i interpretar la realitat amb perspectives més àmplies.
En conclusió, aprendre idiomes no és només una aposta professional, és un acte de creixement personal. És posar-se en moviment, abraçar l’alteritat, eixamplar horitzons. És, en definitiva, una manera d’estar al món amb més consciència, més respecte i més humanitat.
Avui us vull parlar des de la meva pròpia experiència i les nombroses lectures que he fet al llarg dels anys sobre nutrició, he arribat a la conclusió que una alimentació equilibrada és un pilar fonamental per al benestar. Ara bé, cal tenir present que la salut no depèn únicament del que mengem. Per gaudir d’una bona qualitat de vida, també són essencials altres factors, com ara la pràctica regular d’exercici físic, el descans adequat i la gestió de l’estrès. En aquest context, l’alimentació no és una fórmula màgica per si sola, sinó una peça clau dins d’un estil de vida saludable.
Per explicar-vos com l’alimentació influeix en la salut, cal definir en primer lloc què entenem per nutrició equilibrada. Les nostres àvies dirien que consisteix a menjar de tot. Sens dubte, eren assenyades, perquè una dieta saludable és aquella en la qual l’organisme està adequadament proveït de carbohidrats, greixos, proteïnes, vitamines i minerals.
A partir d’aquesta definició, podem entendre com la nutrició esdevé un element central per al benestar. La clau per prevenir malalties i mantenir-se en forma rau, entre altres aspectes esmentats al primer paràgraf, en una ingesta adequada de nutrients essencials. En aquesta línia, mantenir uns bons hàbits alimentaris amb abundància de fruites, verdures, proteïnes, aportació de fibra sense refinar i una hidratació constant és fonamental per preservar la salut.
Per exemple, la cobalamina, més coneguda com a vitamina B12, és essencial per al bon funcionament del cos. La manca d’aquesta incideix principalment en la producció de glòbuls vermells, pot danyar el sistema nerviós i debilitar el sistema immunitari.
És a dir, qualsevol deficiència en l’aportació tant de macronutrients com de micronutrients afecta seriosament la nostra qualitat de vida i pot arribar a produir situacions crítiques i irreversibles. No obstant això, sembla que la condició humana es caracteritza per l’absència de «sentit comú» i, sovint, guanya la golafreria a la salut. L’adquisició d’hàbits alimentaris saludables requereix mentalització i força de voluntat. La publicitat i l’allau d’estímuls que ens envolta en el dia a dia —presses, córrer d’un lloc a un altre, estrès, manca de son— fan que sigui fàcil caure en rutines alimentàries inadequades i difícil cuidar-se.
És recomanable incorporar bons hàbits per tenir un estil de vida saludable. Per fer-ho, cal planificar menús setmanals definits, assegurant-se que incloguin tots els nutrients, les vitamines i les proteïnes necessàries. Al mercat, cal escollir aliments frescos i de qualitat, i reduir tant com es pugui els processats o precuinats.
En conclusió, una bona salut és fruit de la constància. Petits gestos quotidians poden tenir un gran impacte si es mantenen al llarg del temps. Alimentar-nos bé és estimar-nos.
Quantes vegades t’has preguntat si no seria més fàcil que tots ens comuniquéssim en un sol idioma?
Però… renunciaries a la teva cultura i a la teva llengua materna? A tot allò que et defineixcom a persona? A la teva identitat?
Per a mi, parlar idiomes no només és imprescindible, sinó que ha estat una palanca estratègica en la meva trajectòria professional. Recordo una anècdota que encara em fa somriure: quan vaig començar a treballar al Gremi Fusta i Moble, algú del meu entorn va comentar amb ironia: “Tants anys amb l’anglès… i ara el que et valoren és el teu català!” El que em va quedar d’aquell comentari és que cap llengua és superior a una altra: totes són valuoses. L’anglès m’ha obert portes en tots els àmbits de la vida, però el català ha estat clau per connectar amb el meu entorn, marcat per una pluralitat lingüística que forma part del meu ADN des del primer dia.
Amb disset anys vaig convèncer els meus pares per enviar-me al país on havia nascut, Austràlia. Allà, per immersió, vaig aprendre ràpidament l’anglès com a segona llengua. Al meu retorn, aquest domini em va convertir en una privilegiada: aleshores, pocs tenien aquest nivell d’anglès, i això em va obrir moltes oportunitats. Tant és així que, a l’oficina d’ocupació (avui SEPE), vaig haver de demanar que em fessin una prova abans de descartar-me pel meu jovent. No només havia après una llengua: havia après a defensar la meva vàlua. I així vaig aconseguir entrar a la segona empresa de tecnologia de la informació més gran del món després d’IBM.
En tornar, ho vaig fer coneixent tant les meves fortaleses com les meves febleses. Per això vaig optar per continuar formant-me, i de fet, ho faré tota la vida. Primer vaig estudiar Turisme, que m’oferia l’oportunitat d’aprofundir en l’anglès, aprendre francès i adquirir una visió global d’administració i direcció d’empreses. Aquests coneixements em van ser molt útils anys després com a emprenedora i cofundadora de dos projectes: un d’externalització de serveis i un altre de comunicació digital. Després d’obtenir la diplomatura en Turisme, em vaig llicenciar en Filologia Anglesa i, enguany, estic satisfeta d’haver superat les proves del C2 de català.
Els idiomes són el meu valor diferencial. Són la clau que em permet oferir un plus al meu perfil: habilitat per establir connexions autèntiques, comunicar amb claredat, entendre millor els altres i adaptar-me amb agilitat a entorns diversos. Aquestes habilitats han enriquit totes les organitzacions on he col·laborat i han estat essencials per generar vincles més enllà de la gestió de projectes.
Per això, vull convidar-te a reflexionar sobre el paper que tenen els idiomes en la teva vida professional. Aprendre llengües no és només útil: és apassionant. Com més idiomes, més perspectives; com més perspectives, més solucions. I en un món global que demana empatia, adaptabilitat i mirada àmplia, això no és cap luxe: és una necessitat.
La salut mental és l’estat d’equilibri de les persones en el qual aquestes poden desenvolupar activitats cognitives i emocionals que els permeten tenir una vida plena. És a dir, viure en societat i respondre a les demandes emocionals. Tot i que no rep la importància que mereix, és un aspecte clau en el desenvolupament personal.
Els principals problemes de salut mental són l’estrès i la síndrome del «burnout». Generalment, aquests apareixen en organitzacions en les quals la càrrega de feina és molt gran o vinculades a factors com ara la inseguretat laboral, la rigidesa en aspectes que limiten la conciliació de la vida personal i professional o que frenen el creixement i les aspiracions dels empleats.
En general, els problemes de salut mental a la feina afectaran, segons dades de l’OMS, més de la meitat de la població mundial, amb les corresponents problemàtiques que se’n deriven. A tall d’exemple: pèrdues econòmiques importants. Si les persones amb problemes de salut mental no estan integrades dins de l’àmbit laboral, no només són un cost per a la Seguretat Social, sinó també per a l’àmbit fiscal.
És essencial proveir les persones d’un ambient laboral saludable en el qual es fomenti una cultura positiva d’entusiasme, empatia, confiança, comunicació efectiva i un estil de vida saludable, entre altres. Per assolir aquest objectiu, les actituds dels líders són fonamentals, perquè han de garantir una òptima organització dels processos productius per evitar una excessiva càrrega de treball, que finalment es tradueixi en estrès, depressió o ansietat.
En conclusió, els problemes de salut mental a la feina no es poden ignorar. La manca de benestar és costosa per a tota la societat i incideix tant en els àmbits que depenen de l’administració pública com en les esferes de les societats mercantils. En tots dos casos, l’atenció a la salut mental repercutirà positivament en el rati de productivitat dels empleats. En conseqüència, és recomanable implementar sistemes de treball que permetin el desenvolupament de les persones i les dignifiquin. Hi guanyarem tots.
Per què la salut mental és essencial en l’entorn laboral modern
La salut mental és l’estat d’equilibri de les persones en el qual aquestes poden desenvolupar activitats cognitives i emocionals que els permeten tenir una vida plena. És a dir, viure en societat i respondre a les demandes emocionals. Tot i que no rep la importància que mereix, és un aspecte clau en el desenvolupament personal.
Els principals problemes de salut mental són l’estrès i la síndrome del «burnout». Generalment, aquests apareixen en organitzacions en les quals la càrrega de feina és molt gran o vinculades a factors com ara la inseguretat laboral, la rigidesa en aspectes que limiten la conciliació de la vida personal i professional o que frenen el creixement i les aspiracions dels empleats.
En general, els problemes de salut mental a la feina afectaran, segons dades de l’OMS, més de la meitat de la població mundial, amb les corresponents problemàtiques que se’n deriven. A tall d’exemple: pèrdues econòmiques importants. Si les persones amb problemes de salut mental no estan integrades dins de l’àmbit laboral, no només són un cost per a la Seguretat Social, sinó també per a l’àmbit fiscal.
És essencial proveir les persones d’un ambient laboral saludable en el qual es fomenti una cultura positiva d’entusiasme, empatia, confiança, comunicació efectiva i un estil de vida saludable, entre altres. Per assolir aquest objectiu, les actituds dels líders són fonamentals, perquè han de garantir una òptima organització dels processos productius per evitar una excessiva càrrega de treball, que finalment es tradueixi en estrès, depressió o ansietat.
En conclusió, els problemes de salut mental a la feina no es poden ignorar. La manca de benestar és costosa per a tota la societat i incideix tant en els àmbits que depenen de l’administració pública com en les esferes de les societats mercantils. En tots dos casos, l’atenció a la salut mental repercutirà positivament en el rati de productivitat dels empleats. En conseqüència, és recomanable implementar sistemes de treball que permetin el desenvolupament de les persones i les dignifiquin. Hi guanyarem tots.
La iniciativa de Donald Trump d’apujar aranzels està relacionada amb la necessitat estatunidenca de controlar els seus processos de producció. L’objectiu és incentivar la fabricació de recursos propis. D’aquesta manera, s’evita la dependència d’altres països com ara la Xina. Tanmateix, aquesta guerra comercial afecta negativament la lliure competitivitat del mercat i el desenvolupament tecnològic.
A tall d’exemple, les empreses que són el motor de la seva economia es veuen afectades. La majoria dels negocis depenen de cadenes de subministració internacional i les taxes d’importació encareixen els productes i els serveis. A més a més, no només perden competitivitat dins d’un mercat global sinó que també es desvien dels seus objectius de guanys monetaris.
El següent punt a considerar, són les restriccions que genera la confrontació comercial en relació amb el desenvolupament. A hores d’ara, ja s’ha evidenciat la fuga de talent i restriccions en la recerca a causa de la incertesa de finançament. En conseqüència, aquesta situació impacta sobre la innovació i la competitivitat negativament. Paradoxalment, genera dependència a llarg termini i dificulta el creixement i el progrés.
Si afegim a això, la lluita pel control econòmic global, la perspectiva és encara més dramàtica. En l’actual context d’enfrontament contra el monopoli tecnològic, OpenAI – empresa que domina el sector de la intel·ligència artificial generativa i que ara treballa en el desenvolupament d’un navegador propi, ha manifestat que si es donés la possibilitat, seria una gran oportunitat l’adquisició de Google – cercador líder en tot el món. Posat que es porti a terme, una operació d’aquesta índole, no només no desapareixeria el monopoli sinó que també es produiria un major control sobre els patrons de consum de la població.
En conclusió, els arguments exposats conduiran als Estats Units a un mercat menys dinàmic en el qual, la concentració de poder empresarial, la mancança d’innovació i la pujada generalitzada dels preus estan creant un entorn poc favorable pel creixement equilibrat de la seva economia.
