por Maria Fernandez Alonso | Jun 7, 2025 | Posts
Avui us vull parlar des de la meva pròpia experiència i les nombroses lectures que he fet al llarg dels anys sobre nutrició, he arribat a la conclusió que una alimentació equilibrada és un pilar fonamental per al benestar. Ara bé, cal tenir present que la salut no depèn únicament del que mengem. Per gaudir d’una bona qualitat de vida, també són essencials altres factors, com ara la pràctica regular d’exercici físic, el descans adequat i la gestió de l’estrès. En aquest context, l’alimentació no és una fórmula màgica per si sola, sinó una peça clau dins d’un estil de vida saludable.
Per explicar-vos com l’alimentació influeix en la salut, cal definir en primer lloc què entenem per nutrició equilibrada. Les nostres àvies dirien que consisteix a menjar de tot. Sens dubte, eren assenyades, perquè una dieta saludable és aquella en la qual l’organisme està adequadament proveït de carbohidrats, greixos, proteïnes, vitamines i minerals.
A partir d’aquesta definició, podem entendre com la nutrició esdevé un element central per al benestar. La clau per prevenir malalties i mantenir-se en forma rau, entre altres aspectes esmentats al primer paràgraf, en una ingesta adequada de nutrients essencials. En aquesta línia, mantenir uns bons hàbits alimentaris amb abundància de fruites, verdures, proteïnes, aportació de fibra sense refinar i una hidratació constant és fonamental per preservar la salut.
Per exemple, la cobalamina, més coneguda com a vitamina B12, és essencial per al bon funcionament del cos. La manca d’aquesta incideix principalment en la producció de glòbuls vermells, pot danyar el sistema nerviós i debilitar el sistema immunitari.
És a dir, qualsevol deficiència en l’aportació tant de macronutrients com de micronutrients afecta seriosament la nostra qualitat de vida i pot arribar a produir situacions crítiques i irreversibles. No obstant això, sembla que la condició humana es caracteritza per l’absència de «sentit comú» i, sovint, guanya la golafreria a la salut. L’adquisició d’hàbits alimentaris saludables requereix mentalització i força de voluntat. La publicitat i l’allau d’estímuls que ens envolta en el dia a dia —presses, córrer d’un lloc a un altre, estrès, manca de son— fan que sigui fàcil caure en rutines alimentàries inadequades i difícil cuidar-se.
És recomanable incorporar bons hàbits per tenir un estil de vida saludable. Per fer-ho, cal planificar menús setmanals definits, assegurant-se que incloguin tots els nutrients, les vitamines i les proteïnes necessàries. Al mercat, cal escollir aliments frescos i de qualitat, i reduir tant com es pugui els processats o precuinats.
En conclusió, una bona salut és fruit de la constància. Petits gestos quotidians poden tenir un gran impacte si es mantenen al llarg del temps. Alimentar-nos bé és estimar-nos.
por Maria Fernandez Alonso | May 30, 2025 | Posts
Quantes vegades t’has preguntat si no seria més fàcil que tots ens comuniquéssim en un sol idioma?
Però… renunciaries a la teva cultura i a la teva llengua materna? A tot allò que et defineix com a persona? A la teva identitat?
Per a mi, parlar idiomes no només és imprescindible, sinó que ha estat una palanca estratègica en la meva trajectòria professional. Recordo una anècdota que encara em fa somriure: quan vaig començar a treballar al Gremi Fusta i Moble, algú del meu entorn va comentar amb ironia: “Tants anys amb l’anglès… i ara el que et valoren és el teu català!” El que em va quedar d’aquell comentari és que cap llengua és superior a una altra: totes són valuoses. L’anglès m’ha obert portes en tots els àmbits de la vida, però el català ha estat clau per connectar amb el meu entorn, marcat per una pluralitat lingüística que forma part del meu ADN des del primer dia.
Amb disset anys vaig convèncer els meus pares per enviar-me al país on havia nascut, Austràlia. Allà, per immersió, vaig aprendre ràpidament l’anglès com a segona llengua. Al meu retorn, aquest domini em va convertir en una privilegiada: aleshores, pocs tenien aquest nivell d’anglès, i això em va obrir moltes oportunitats. Tant és així que, a l’oficina d’ocupació (avui SEPE), vaig haver de demanar que em fessin una prova abans de descartar-me pel meu jovent. No només havia après una llengua: havia après a defensar la meva vàlua. I així vaig aconseguir entrar a la segona empresa de tecnologia de la informació més gran del món després d’IBM.
En tornar, ho vaig fer coneixent tant les meves fortaleses com les meves febleses. Per això vaig optar per continuar formant-me, i de fet, ho faré tota la vida. Primer vaig estudiar Turisme, que m’oferia l’oportunitat d’aprofundir en l’anglès, aprendre francès i adquirir una visió global d’administració i direcció d’empreses. Aquests coneixements em van ser molt útils anys després com a emprenedora i cofundadora de dos projectes: un d’externalització de serveis i un altre de comunicació digital. Després d’obtenir la diplomatura en Turisme, em vaig llicenciar en Filologia Anglesa i, enguany, estic satisfeta d’haver superat les proves del C2 de català.
Els idiomes són el meu valor diferencial. Són la clau que em permet oferir un plus al meu perfil: habilitat per establir connexions autèntiques, comunicar amb claredat, entendre millor els altres i adaptar-me amb agilitat a entorns diversos. Aquestes habilitats han enriquit totes les organitzacions on he col·laborat i han estat essencials per generar vincles més enllà de la gestió de projectes.
Per això, vull convidar-te a reflexionar sobre el paper que tenen els idiomes en la teva vida professional. Aprendre llengües no és només útil: és apassionant. Com més idiomes, més perspectives; com més perspectives, més solucions. I en un món global que demana empatia, adaptabilitat i mirada àmplia, això no és cap luxe: és una necessitat.
por Maria Fernandez Alonso | May 15, 2025 | Posts
La salut mental és l’estat d’equilibri de les persones en el qual aquestes poden desenvolupar activitats cognitives i emocionals que els permeten tenir una vida plena. És a dir, viure en societat i respondre a les demandes emocionals. Tot i que no rep la importància que mereix, és un aspecte clau en el desenvolupament personal.
Els principals problemes de salut mental són l’estrès i la síndrome del «burnout». Generalment, aquests apareixen en organitzacions en les quals la càrrega de feina és molt gran o vinculades a factors com ara la inseguretat laboral, la rigidesa en aspectes que limiten la conciliació de la vida personal i professional o que frenen el creixement i les aspiracions dels empleats.
En general, els problemes de salut mental a la feina afectaran, segons dades de l’OMS, més de la meitat de la població mundial, amb les corresponents problemàtiques que se’n deriven. A tall d’exemple: pèrdues econòmiques importants. Si les persones amb problemes de salut mental no estan integrades dins de l’àmbit laboral, no només són un cost per a la Seguretat Social, sinó també per a l’àmbit fiscal.
És essencial proveir les persones d’un ambient laboral saludable en el qual es fomenti una cultura positiva d’entusiasme, empatia, confiança, comunicació efectiva i un estil de vida saludable, entre altres. Per assolir aquest objectiu, les actituds dels líders són fonamentals, perquè han de garantir una òptima organització dels processos productius per evitar una excessiva càrrega de treball, que finalment es tradueixi en estrès, depressió o ansietat.
En conclusió, els problemes de salut mental a la feina no es poden ignorar. La manca de benestar és costosa per a tota la societat i incideix tant en els àmbits que depenen de l’administració pública com en les esferes de les societats mercantils. En tots dos casos, l’atenció a la salut mental repercutirà positivament en el rati de productivitat dels empleats. En conseqüència, és recomanable implementar sistemes de treball que permetin el desenvolupament de les persones i les dignifiquin. Hi guanyarem tots.
Per què la salut mental és essencial en l’entorn laboral modern
La salut mental és l’estat d’equilibri de les persones en el qual aquestes poden desenvolupar activitats cognitives i emocionals que els permeten tenir una vida plena. És a dir, viure en societat i respondre a les demandes emocionals. Tot i que no rep la importància que mereix, és un aspecte clau en el desenvolupament personal.
Els principals problemes de salut mental són l’estrès i la síndrome del «burnout». Generalment, aquests apareixen en organitzacions en les quals la càrrega de feina és molt gran o vinculades a factors com ara la inseguretat laboral, la rigidesa en aspectes que limiten la conciliació de la vida personal i professional o que frenen el creixement i les aspiracions dels empleats.
En general, els problemes de salut mental a la feina afectaran, segons dades de l’OMS, més de la meitat de la població mundial, amb les corresponents problemàtiques que se’n deriven. A tall d’exemple: pèrdues econòmiques importants. Si les persones amb problemes de salut mental no estan integrades dins de l’àmbit laboral, no només són un cost per a la Seguretat Social, sinó també per a l’àmbit fiscal.
És essencial proveir les persones d’un ambient laboral saludable en el qual es fomenti una cultura positiva d’entusiasme, empatia, confiança, comunicació efectiva i un estil de vida saludable, entre altres. Per assolir aquest objectiu, les actituds dels líders són fonamentals, perquè han de garantir una òptima organització dels processos productius per evitar una excessiva càrrega de treball, que finalment es tradueixi en estrès, depressió o ansietat.
En conclusió, els problemes de salut mental a la feina no es poden ignorar. La manca de benestar és costosa per a tota la societat i incideix tant en els àmbits que depenen de l’administració pública com en les esferes de les societats mercantils. En tots dos casos, l’atenció a la salut mental repercutirà positivament en el rati de productivitat dels empleats. En conseqüència, és recomanable implementar sistemes de treball que permetin el desenvolupament de les persones i les dignifiquin. Hi guanyarem tots.
por Maria Fernandez Alonso | May 1, 2025 | Posts
La iniciativa de Donald Trump d’apujar aranzels està relacionada amb la necessitat estatunidenca de controlar els seus processos de producció. L’objectiu és incentivar la fabricació de recursos propis. D’aquesta manera, s’evita la dependència d’altres països com ara la Xina. Tanmateix, aquesta guerra comercial afecta negativament la lliure competitivitat del mercat i el desenvolupament tecnològic.
A tall d’exemple, les empreses que són el motor de la seva economia es veuen afectades. La majoria dels negocis depenen de cadenes de subministració internacional i les taxes d’importació encareixen els productes i els serveis. A més a més, no només perden competitivitat dins d’un mercat global sinó que també es desvien dels seus objectius de guanys monetaris.
El següent punt a considerar, són les restriccions que genera la confrontació comercial en relació amb el desenvolupament. A hores d’ara, ja s’ha evidenciat la fuga de talent i restriccions en la recerca a causa de la incertesa de finançament. En conseqüència, aquesta situació impacta sobre la innovació i la competitivitat negativament. Paradoxalment, genera dependència a llarg termini i dificulta el creixement i el progrés.
Si afegim a això, la lluita pel control econòmic global, la perspectiva és encara més dramàtica. En l’actual context d’enfrontament contra el monopoli tecnològic, OpenAI – empresa que domina el sector de la intel·ligència artificial generativa i que ara treballa en el desenvolupament d’un navegador propi, ha manifestat que si es donés la possibilitat, seria una gran oportunitat l’adquisició de Google – cercador líder en tot el món. Posat que es porti a terme, una operació d’aquesta índole, no només no desapareixeria el monopoli sinó que també es produiria un major control sobre els patrons de consum de la població.
En conclusió, els arguments exposats conduiran als Estats Units a un mercat menys dinàmic en el qual, la concentració de poder empresarial, la mancança d’innovació i la pujada generalitzada dels preus estan creant un entorn poc favorable pel creixement equilibrat de la seva economia.
por Maria Fernandez Alonso | Abr 23, 2025 | Posts
Avui em proposo exposar-vos la meva reflexió sobre el tractament de Sant Jordi als mitjans de comunicació. La diada és una excel·lent ocasió per a celebrar la literatura, però sembla que ha estat diferent en el context mediàtic en el qual he trobat una important mancança.
Per començar, el rècord històric de dos milions de llibres venuts és, sense dubte, un bon resultat econòmic. A més a més, si aquests es llegeixen, també serà una bona notícia des d’una perspectiva cultural. Ara bé, cal fer una especial menció a com s’ha tractat la informació. A tall d’exemple, del total de volums venuts no sabem quants eren publicacions escrites o traduïdes al català. Encara més, tampoc s’ha dit quin és el percentatge de publicacions impreses pels editorials fent servir la llengua pròpia del territori català per una jornada tan tradicional.
A banda d’aquestes omissions, sí que ens han parlat d’altres temes especialment relacionats amb Òmnium cultural com ara:
– les reivindicacions del seu president, Xavier Antich, sol·licitant més places perquè més persones puguin accedir a cursos;
– la primera manifestació de Barcelona en defensa dels drets lingüístics;
– l’esforç d’alinear les diferències entre els representants polítics per arribar un consens sobre un nou pacte lingüístic que permeti l’assoliment d’objectius per fomentar el català en l’actual context social.
Finalment, s’esmenta la necessitat de mantenir l’aprenentatge per immersió a les aules catalanes com una prioritat contra les sentències del 25% del castellà.
En conclusió, ha quedat més reflectit en les notícies xifres de vendes i accions polítiques que no pas el veritable significat de Sant Jordi, una diada que representat l’esdeveniment cultural català que ens permet prendre consciència de quin som i què determina la nostra identitat.
por Maria Fernandez Alonso | Abr 2, 2025 | Posts
Totes les llegües són vies i evolucionen constantment fem servir neologismes per enriquir la llengua i adaptant-la a les necessitats dels parlants i als canvis socials, tecnològics i culturals. Un neologisme és una paraula de nova creació que sorgeix per descriure noves realitats o de substituir termes obsolets. D’altra banda, les llengües també incorporen manlleus o mots d’idiomes estrangers que s’adapten fonèticament i ortogràficament.
L’acceptació dels neologismes genera debat sobre si cal traduir-los, adaptar-los o mantenir la forma original. Institucions com el Termcat, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tenen un paper clau en la regulació d’aquests termes, tot i que, al final, són els parlants qui determinen quins mots s’accepten i s’incorporen definitivament a la llengua.
DANA: Neologisme de l’any 2024
Un exemple recent d’incorporació de nous termes és «DANA» (Depressió Aïllada en Nivells Alts), escollit neologisme de l’any 2024 mitjançant una votació popular organitzada per la Secció Filològica de l’IEC, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el TERMCAT i 3Cat. En aquesta edició, més de 10.000 persones van participar en la selecció, i DANA va rebre el 21,4% dels vots, superant altres candidats com no-binari i cancel·lar. L’IEC valorarà la seva inclusió al diccionari normatiu.
Vies de formació dels neologismes
Els neologismes poden sorgir de diferents processos lingüístics, ampliant el vocabulari i enriquint la llengua. Algunes de les vies més habituals són:
Derivació: Incorporació de prefixos o sufixos per crear nous mots.
Exemples: hiperconnectivitat (connectivitat), desinformació (informació).
Composició: Fusió de dues paraules per formar un terme nou.
Exemples: ciberespai, videoconferència.
Lexicalització: Transformació d’acrònims o sigles en paraules d’ús comú.
Exemples: làser (light amplification by stimulated emission of radiation), ovni (objecte volador no identificat).
Escurçament: Reducció d’un mot llarg per comoditat.
Exemples: tele (televisió), promo (promoció), info (informació).
Sigles i acrònims: Creació de termes a partir de les inicials de diverses paraules.
Exemples: bit (binary digit), wifi (wireless fidelity), mòdem (modulator-demodulator).
Ampliació de significat: Aplicació d’un mot existent a una nova realitat.
Exemples: ratolí (dispositiu informàtic), navegar (per internet), xarxa (social o digital).
Manlleus i adaptació lingüística
La globalització ha intensificat la incorporació de manlleus a totes les llengües i al català, també. Els manlleus i les adapatacions llingüístes són freqüents en els àmbits tecnològic, esportiu i cultural. La seva incorporació segueix diferents fases:
Ortogràfica: Aplicació de normes catalanes per ajustar l’escriptura dels manlleus.
Exemples: hàmster, càsting, pàrquing, rànquing.
Fonètica: Eliminació de sons estranys o transformació de grafies.
Exemples: football → futbol, chat → xat, whisky → güic.
Oscil·lació: Ús simultani de diferents variants fins a la consolidació d’una forma.
Exemples: squatter → esquàter → ocupa → okupa.
Assimilació:Procés mitjançant el qual un manlleu s’adapta completament a la fonètica, l’ortografia i la morfologia de la llengua receptora fins a integrar-se com una paraula pròpia. Exemples: futbol (de football), pírcing (de piercing), càmping (de camping).
Fixació en diccionaris generals: Un mot es consolida completament en la llengua.
Exemples: galetes (cookies web), mem (imatge viral).
Influència d’altres llengües en el català
El català ha assimilat vocabulari d’altres idiomes al llarg de la seva història:
Llatí i grec antic: Fonts de termes científics i acadèmics i majoritàriament origen dels cultismes.
Exemples: unilateral (unus ‘un’ + latus ‘costat’), bipartit (bis ‘dos’ + partitus ‘dividit’), hipotermia (hypo ‘per sota’ + thermós ‘calor*).
Francès: Influent en gastronomia, moda i art.
Exemples: sommelier, corsé, ballet, croissant.
Anglès: Impacte en tecnologia, esports i cultura digital.
Exemples: spam, trol, surf, streaming.
Castellà: Manlleus per proximitat i intercanvi cultural.
Exemples: jaleo, xarxa, sobrassada, xiringuito.
Influència del català en altres llengües
El català també ha exportat mots a altres idiomes, especialment en els àmbits gastronòmic, tèxtil i marítim:
Castellà: faixa, barretina, seny, sanguinolent.
Francès: drassana (arsenal), escull (écueil).
Anglès: paella, butifarra.
En conclusió, els neologismes són essencials per al desenvolupament d’una llengua, ja que permeten descriure noves realitats i integrar avenços científics i culturals. La seva incorporació es produeix per diversos mecanismes, com la derivació, la composició o el manlleu de mots d’altres idiomes.
La globalització ha fet que el català rebi un gran volum de manlleus, especialment de l’anglès i el francès, però també ha consolidat la capacitat d’adaptació mitjançant ajustaments fonètics i ortogràfics. La participació ciutadana en la selecció de neologismes, com ha passat amb DANA, demostra que la llengua evoluciona no només per decisió institucional, sinó també per l’ús quotidià.
Finalment, el català no és només receptor de neologismes, sinó que també ha influït altres llengües, consolidant-se com un idioma amb capacitat d’adaptació i innovació. Això demostra que la llengua és un reflex de la societat en constant transformació.
