por Maria Fernandez Alonso | May 15, 2025 | Social Impact & Growth
La salut mental és l’estat d’equilibri de les persones en el qual aquestes poden desenvolupar activitats cognitives i emocionals que els permeten tenir una vida plena. És a dir, viure en societat i respondre a les demandes emocionals. Tot i que no rep la importància que mereix, és un aspecte clau en el desenvolupament personal.
Els principals problemes de salut mental són l’estrès i la síndrome del «burnout». Generalment, aquests apareixen en organitzacions en les quals la càrrega de feina és molt gran o vinculades a factors com ara la inseguretat laboral, la rigidesa en aspectes que limiten la conciliació de la vida personal i professional o que frenen el creixement i les aspiracions dels empleats.
En general, els problemes de salut mental a la feina afectaran, segons dades de l’OMS, més de la meitat de la població mundial, amb les corresponents problemàtiques que se’n deriven. A tall d’exemple: pèrdues econòmiques importants. Si les persones amb problemes de salut mental no estan integrades dins de l’àmbit laboral, no només són un cost per a la Seguretat Social, sinó també per a l’àmbit fiscal.
És essencial proveir les persones d’un ambient laboral saludable en el qual es fomenti una cultura positiva d’entusiasme, empatia, confiança, comunicació efectiva i un estil de vida saludable, entre altres. Per assolir aquest objectiu, les actituds dels líders són fonamentals, perquè han de garantir una òptima organització dels processos productius per evitar una excessiva càrrega de treball, que finalment es tradueixi en estrès, depressió o ansietat.
En conclusió, els problemes de salut mental a la feina no es poden ignorar. La manca de benestar és costosa per a tota la societat i incideix tant en els àmbits que depenen de l’administració pública com en les esferes de les societats mercantils. En tots dos casos, l’atenció a la salut mental repercutirà positivament en el rati de productivitat dels empleats. En conseqüència, és recomanable implementar sistemes de treball que permetin el desenvolupament de les persones i les dignifiquin. Hi guanyarem tots.
Per què la salut mental és essencial en l’entorn laboral modern
La salut mental és l’estat d’equilibri de les persones en el qual aquestes poden desenvolupar activitats cognitives i emocionals que els permeten tenir una vida plena. És a dir, viure en societat i respondre a les demandes emocionals. Tot i que no rep la importància que mereix, és un aspecte clau en el desenvolupament personal.
Els principals problemes de salut mental són l’estrès i la síndrome del «burnout». Generalment, aquests apareixen en organitzacions en les quals la càrrega de feina és molt gran o vinculades a factors com ara la inseguretat laboral, la rigidesa en aspectes que limiten la conciliació de la vida personal i professional o que frenen el creixement i les aspiracions dels empleats.
En general, els problemes de salut mental a la feina afectaran, segons dades de l’OMS, més de la meitat de la població mundial, amb les corresponents problemàtiques que se’n deriven. A tall d’exemple: pèrdues econòmiques importants. Si les persones amb problemes de salut mental no estan integrades dins de l’àmbit laboral, no només són un cost per a la Seguretat Social, sinó també per a l’àmbit fiscal.
És essencial proveir les persones d’un ambient laboral saludable en el qual es fomenti una cultura positiva d’entusiasme, empatia, confiança, comunicació efectiva i un estil de vida saludable, entre altres. Per assolir aquest objectiu, les actituds dels líders són fonamentals, perquè han de garantir una òptima organització dels processos productius per evitar una excessiva càrrega de treball, que finalment es tradueixi en estrès, depressió o ansietat.
En conclusió, els problemes de salut mental a la feina no es poden ignorar. La manca de benestar és costosa per a tota la societat i incideix tant en els àmbits que depenen de l’administració pública com en les esferes de les societats mercantils. En tots dos casos, l’atenció a la salut mental repercutirà positivament en el rati de productivitat dels empleats. En conseqüència, és recomanable implementar sistemes de treball que permetin el desenvolupament de les persones i les dignifiquin. Hi guanyarem tots.
por Maria Fernandez Alonso | Mar 24, 2025 | Social Impact & Growth
Avui 24 de març vull commemorar el naixement del Dr. Ignasi Barraquer i Barraquer (1884 – 1965). Científic català especialitzat en oftalmologia. Va aprendre la professió amb el seu pare, Josep Antoni Barraquer i Roviralta, el qual l’obligava a fer treballs manuals delicats com ara la talla en fusta i la mecànica de rellotgeria per desenvolupar l’agudesa dels ulls i la destresa dels dits des de nen. Quan Ignasi Barraquer tenia tretze anys ja havia ajudat al seu pare en operacions de cataractes.
Ignasi Barraquer va ser reconegut internacionalment per les innovacions que va introduir a l’especialitat oftalmològica, com ara l’anomenada tècnica de facoèrisi que consisteix en l’extracció de cataractes mitjançant una ventosa. Aquesta tècnica era més segura que les tècniques de l’època que eren rudimentàries, comportaven riscos d’infeccions i danys irreversibles. Llavors, les cataractes – que és una malaltia en què la visió es torna borrosa – eren una de les principals causes de ceguera.
A més de científic va ser emprenedor, va fundar la clínica Barraquer on va desenvolupar una extensa activitat com docent i va donar assistència oftalmològica a malalts independentment de si eren de condició social rica o pobre.
El llegat oftalmològic que va heretar del seu pare, el va transmetre a dos dels seus set fills especialitzats en aquesta branca de la medicina. Josep-Ignasi Barraquer, el major dels set fills, va destacar amb la creació d’una tècnica clínica que modifica la corba de la còrnia i corregeix problemes de refacció com ara la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. Joaquim Barraquer, el petit, també va destacar i innovar amb la tècnica de la zonulòlisi enzimàtica de transcendència internacional donat que facilita l’extracció de cataractes i redueix el risc de complicacions en les operacions quirúrgiques.
En resum, l’esperit innovador, l’excel·lència professional, l’orgull del llegat familiar i el compromís amb la societat han fet que tant el Dr. Ignasi Barraquer i Barraquer com la saga que l’ha succeït no només han contribuït a la ciència sinó que també han millorat la qualitat de vida de totes les persones amb problemes de visió a les quals han ajudat.
por Maria Fernandez Alonso | Ene 20, 2025 | Social Impact & Growth
Les meves passions esportives són la muntanya i el cicloturisme en bicicleta de muntanya (BTT). Aquestes activitats m’han permès explorar el territori català, descobrint-ne els paisatges més emblemàtics i alhora enriquint el meu vocabulari amb paraules genuïnes que alhora, em permeten fugir de les interferències d’altres llengües. En cada ruta, pedalar es converteix en una manera d’entendre millor la natura i connectar amb el nostre patrimoni cultural i lingüístic.
Cada sortida és més que una activitat física: és una lliçó viva de llengua i cultura. Travessar una boscúria (un bosc dens i gairebé impenetrable), pedalar per un camí ral (una antiga ruta comercial) o descansar en una antiga clapa (una clariana al mig del bosc) em recorda la riquesa del català, un idioma que es fa present en cada racó del territori.
El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha estat un gran aliat en aquesta passió, ja que m’ha permès participar en sortides compartides amb altres apassionats de la bicicleta i la muntanya. Gràcies a aquestes experiències, he descobert paratges sorprenents, com les baumes, que són cavitats rocoses sovint utilitzades com a refugis; i he travessat tarteres, aquelles pendents de pedres soltes que posen a prova l’habilitat de qualsevol ciclista. També he après a reconèixer els plans d’erm, aquells espais oberts i solitaris d’alta muntanya, sovint envoltats de vegetació baixa.
El cicloturisme és especialment inspirador perquè et permet adaptar cada ruta al teu ritme i nivell. Alguns ciclistes afronten reptes com ascendir al Turó de l’Home, al Montseny, un port que destaca tant per les vistes com pel seu desnivell per això m’estimo més, pujar-ho a peu. Personalment, en bicicleta m’agrada més descobrir rutes més assequible i tranquil·les, com les de la Via Verda del Baix Ebre, que connecten pobles històrics amb el paisatge fluvial; o recórrer els camins de l’Empordà, que serpentegen entre camps i masos, o fins i tot perdre’m pels senders volcànics de la Garrotxa. Paraules com coll (pas natural entre muntanyes) o masia (edificacions rurals típiques de la nostra geografia) prenen un nou significat quan les veus reflectides en el paisatge.
El cicloturisme i el ciclisme de muntanya són molt més que esports per a mi; són una manera de viure i interpretar el món que ens envolta. Més enllà del moviment, aquestes activitats em donen l’oportunitat de valorar i preservar el patrimoni natural i lingüístic de Catalunya. Cada revolta del camí, cada quilòmetre recorregut i cada cim assolit es converteixen en una celebració de tot allò que ens fa únics: la nostra terra, la nostra història i la nostra llengua.
por Maria Fernandez Alonso | May 18, 2020 | Social Impact & Growth
¿Has reflexionado sobre cómo te gustaría que fuera la ciudad del futuro en algún momento?
Los proyectos arquitectónicos deberían ofrecer calidad de vida a los usuarios. Con el COVID 19 se ha puesto de manifiesto los handicaps tanto en las viviendas como en el entorno urbano. La pandemia ha dado muestras de numerosos obstáculos en el diseño y usabilidad del entorno urbano en el cuál el virus se propaga con más facilidad que en áreas rurales. El modelo de ciudad actual responde a una planificación urbanística que está en crisis. Y, como toda crisis, requiere soluciones que deberán aportar tanto los arquitectos como los distintos entes económicos, sociales y políticos.
¿Qué nuevos retos se debe asumir la planificación urbanística de las nuevas ciudades?
Desde la década de los 90, Europa quiere implementar sistemas económicos que generen pocas emisiones de carbono y consuman menos energía. En la cumbre sobre el cambio climático de París, 2015, fija como objetivo la no superación de 2º C con la finalidad de mitigar el calentamiento global del planeta. La crisis del COVID-19 ha generado aproximadamente una reducción temporal del 25% de las emisiones de dióxido de carbono.
Estos objetivos sólo podrán lograrse, desde el punto de vista de la arquitectura, diseñando proyectos que se ajusten a criterios de sostenibilidad medioambiental. Es decir, el nuevo entrono debe priorizar diseños sostenibles tanto para los edificios nuevos como para los ya existentes.
CRITERIOS DE SOSTENIBILIDAD
1. Reducción de la demanda energética;
2. Aprovechamiento de los recursos energéticos locales;
3. Promover el uso de materiales de construcción de bajo impacto en el medio ambiente;
4. Compensar las emisiones de dióxido de carbono considerando el impacto energético en la vida útil de los edificios;
5. Incentivando la construcción bioclimática y sostenible que por normativa europea deberían ser ya de consumo energético nulo o casi nulo desde el inicio de 2020.
La arquitectura bioclimática consiste en diseñar edificios aprovechando recursos naturales como el sol, la lluvia, el viento, la vegetación… con el objetivo de ahorrar energía y disminuir el impacto medioambiental.
¿Cómo realizar una planificación urbana que permita lograr estos objetivos?
Entre las posibles fórmulas para lograr estos objetivos, las detalladas a continuación son las más importantes:
1. Priorizando la renovación y la rehabilitación frente a la obra nueva. Utilizando materiales de construcción que sean naturales, sostenible y reciclables como por ejemplo, la madera.
2. Creando un entorno que se ajuste a las necesidades de sus habitantes. Por un lado debe proveer bienes y servicios a los ciudadanos reduciendo los desplazamientos motorizados. Por otro, potenciará su uso con fines lúdicos. Es decir, la ciudad debe ser un entorno descongestionado de tráfico de vehículos contaminantes. Este objetivo puede lograrse de tres formas esenciales:
2.1. Reducirlos desplazamientos a los mínimos e indispensables: fomentando el tele trabajo, flexibilizando los horarios laborales, fomentando la formación y el trabajo a distancia;
2.2. Fomentando el uso de vehículos no contaminantes como bicicletas y vehículos eléctricos. La limitación del tráfico tendrá una incidencia sobre las áreas peatonales motivo por el cual, se requerirán más jardines, parques, plazas…
2.3. Mejorando la red de transporte urbana y la movilidad peatonal, reducir las áreas de estacionamiento;
3. Es necesario mejorar las condiciones ambientales de la ciudad reduciendo los riesgos de contaminación que tengan efectos adversos en el medioambiente o en los ciudadanos. Para lograr este objetivo es necesario que al diseñar nuevos proyectos arquitectónicos se tengan en cuenta que estos se ajusten a los niveles admisibles de contaminación atmosférica establecidos, minimizar las radiaciones electromagnéticas. Así mismo, prestar atención a otros tipos de contaminación como la química, lumínica o acústica y, prever una gestión de residuos urbanos y educar a los ciudadanos en la importancia de colaborar en la recogida selectiva éstos.
4. Ahorrar recursos como por ejemplo la energía, agua ...
4.1. Fomentando la autosuficiencia energética y promoviendo ecoeficiencia y sostenibilidad. Es decir, reduciendo el consumo energético y utilizando energías renovables. Un ejemplo a seguir de auto abastecimiento energético es el sistema implementado por Bunyesc Arquitectes;
4.2. Fomentando suministros de agua provenientes de una depuradora. Es decir, que la fuente sea segura y controlada. Así mismo, es especialmente importante que la ciudadanía tome conciencia de la necesidad de ahorrar agua puesto que se trata de un recurso escaso.
5. Sistemas de ventilación e iluminación adecuada al uso que se haga de éstos.
5.1. Ventilación. Los expertos recomiendan que sea lo más natural posible, que se controle la calidad del aire y que la humedad sea adecuada. Las fuentes de humedad en interiores provienen generalmente de condensaciones, capilaridades y filtraciones.
5.2. Iluminación. Dar prioridad a la iluminación natural proveniente del sol.
En resumen, el objetivo es que las ciudades del s.XXI sea ciudades proyectadas para adecuarse al uso y estilo de vida de sus habitantes, nunca a la inversa. La ciudad del futuro se debe proyectar desde el presente garantizando la salubridad, con más áreas verdes que nos acerquen a la naturaleza y que se ajusten a criterios de sostenibilidad medioambiental tanto en su proyección, como en la selección de materiales de construcción cuya vida útil impacte positivamente en el medio ambiente.
Este post ha sido creado sin finalidad lucrativa y su imagen destacada utiliza licencia Creative Commons a la que podéis acceder desde aquí, Freepick Designed by macrovector / Freepik
<a href=»http://www.freepik.com»>Designed by macrovector / Freepik</a>
