Les perdudes d’energia en un edifici són degudes al que en arquitectura es denomina pont tèrmic. Aquest es produeix habitualment en zones que estan en contacte amb l’exterior com ara finestres, pilars, el terre, els calaixos de les persianes, les hornecinas dels radiadors i fins i tot, en les unions de tàbics interiors amb la façana.
Aquest són els tipus de ponts tèrmics que es poden localitzar en els següents punts de la construcció:
1. Pont tèrmic integrat en els tancaments. Es localitzen als pilars de les façanes; als contorn de finestres, portes i claraboies; caixes de persianes…
2. Pont tèrmic per trobada de tancaments;
3. Pont tèrmic del forjat de les façanes
4. Pont tèrmic en les unions de les cobertes amb les façanes en cobertes amb o sense muralleta;
5. Pont tèrmic en les unions de l’edifici amb el terreny que es pot derivar de la
unió de façana amb llosa o amb mur enterrat;
6. Pont tèrmic en cantonades de les façanes.
7. Pont tèrmic en volades- element estructural que sobre surt respecte a la paret que el sosté. Per la seva longitud horitzontal, funcionen com una biga, és a dir, a flexió – amb façanes;
8. Pont tèrmic que es produeix en le punt de trobada dels tàbics interiors amb les façanes.
Aquesta fuga energètica es genera als tancaments per una diferència d’espesor entre els materials en la capa aillant degut a que presenten diferents característiques i generen una discontinuïtat que té com les següents conseqüències:
– Pèrdua de calor entre un 5-10% que representa un augment de la factura del cost energètic de climatització;
– La diferència de temperatura produeix condensacions, humitats, olors, mohos i el que encara és pitjor, patologies de l’edifici i de les persones que l’habiten.
L’eliminació dels pont tèrmics creix amb l’increment de la demanda de cases passives en busca d’un canvi que redueixi les fugues energètiques incrementant el confort tèrmic i incidint en contribuir positivament en la salut de les persones que utilitzen els edificis.
Les necessitats reals d’eficiencia energètica es van definir a la directiva europea que regula la construcció de nous edificis s’ha adaptar als criteris de consum energètic quasi nuls (2010/31/EU).
Per un càlcul adequat dels ponts tèrmics en edificació s’ha de consultar la norma UNE-EN ISO 10211:2012 que descriu com es calculen i els fluxos de calor i temperatures superficials.
Altres criteris de construcció per aconseguir el consum casi nul o nul d’energia inclouen standards de passivhaus com ara:
1. Triar adequadament l’aillant tèrmic empleat a la construcció;
2. Dissenyar finestres aïllades perquè si es millora i es redueixen els ponts tèrmics s’eliminen els punts freds a l’hivern i els càlids a l’estiu;
3. Controlar la ventilació;
4. Garantir la hermeticitat de la construcció perquè va lligada al control de qualitat del confort tèrmic;
5. Aconseguir l’alliberació de ponts tèrmics;
Malauradament, aquests criteris no es compleixen en la majoria de les construccions d’obra nova. En aquest aspecte, les construccions en fusta són les que proporcionen més confort tèrmic ja que, els materials envoltants que s’utilitzen en les cases i edificis permeten la transpirabilitat i la permeabilitat de l’aire.
Entre els beneficis de triar construccions de consum energètic nul o quasi nul en fusta vull subratllar les següents per ordre de prioritat:
– SALUT. S’eviten patologies respiratòries així com les derivades de conviure amb humitats i mohos a l’habitatge; exemples: sinusitis, bronquitis, tos, asma, al·lèrgies, neumonitis, sibilàncies, irritacions als ulls, pell, nas, gola…
– MEDI AMBIENT. Contribuint a la sostenibilitat mediambiental ja que, estalviem energia i reduïm la petjada ecològica perquè els aïllants naturals que s’utilitzen contribueixen a la reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
– ECONOMIA. Estalvi en la factura del consum energètic (calefacció, aire condicionat) i en tractaments anti humitat o en posteriors reparacions per aconseguir disminuir-los ja que, un cop construit un edifici, l’eliminació total dels ponts tèrmics és només quimèrica.
Per a conèixer més sobre l’optimització del consum energètic de l’usuari final de la vivenda, recomano la lectura del Guía Práctica de la Energía. Consumo Eficiente y Responsable realitzada per l’IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia).
