L’amiant és un conjunt de minerals fibrosos d’origen natural que es van utilitzar massivament en el sector de la construcció i la indústria entre els anys 60 i 90 a causa de les seves excel·lents propietats aïllants, ignífugues i la seva alta resistència.
L’amiant es coneix amb el nom d’uralita —metonímia derivada del nom de l’empresa Uralita S.A., ubicada a Cerdanyola del Vallès entre 1907 i 2016. Aquest material és considerat un residu molt perillós a causa de les greus implicacions que té per a la salut pública tant en el procés de fabricació com quan comença la seva degradació. Tanmateix, la seva prohibició data de l’any 2002.
L’amiant és un producte industrial perillós tot i que, excepcionalment, també pot ser un residu domèstic quan es troba en petites quantitats dins d’un habitatge i ha de rebre un tractament diferenciat respecte a la resta de residus municipals. No obstant això, es troba majoritàriament dins de l’àmbit industrial procedent de sectors vinculats, principalment, a la construcció i a la fabricació de materials, com ara les antigues plaques de fibrociment.
L’impacte de l’amiant en el desenvolupament urbà de Cerdanyola del Vallès
L’any 1907, en Josep Maria Rovira va ubicar a Cerdanyola del Vallès la fàbrica d’amiant Uralita S.A. Aquesta va esdevenir un motor industrial que va atreure nombrosos treballadors espanyols desitjosos d’una millor qualitat de vida. Tothom desconeixia, llavors, el perill amagat a la pols de l’amiant.
En aquest context, l’amiant va estar present a l’aire de Cerdanyola del Vallès i també al de Ripollet. La contaminació ambiental afectava de la següent manera:
– Els treballadors d’Uralita S.A.
– Les persones més properes als treballadors de la fàbrica. Quan es rentava la roba de treball, contaminava la resta de la colada familiar: llençols, tovalloles, estovalles…
– Els nens que jugaven amb una pols blanca al carrer.
A més dels danys a les persones, també va afectar la infraestructura urbanística del municipi, principalment en els següents àmbits:
1. Impacte de l’amiant en la salut de les persones
L’amiant és perillós per inhalació. Posseeix unes fibres microscòpiques que queden suspeses a l’aire quan el material es degrada. Això provoca malalties cròniques com les següents:
– L’asbestosi: per enduriment del pulmó, genera insuficiència respiratòria.
– El càncer de pulmó: presència de tumors que obstrueixen les vies respiratòries.
– El mesotelioma pleural: tumor que ataca la pleura, membrana protectora.
2. Impacte de l’amiant en la infraestructura urbanística
2.1. Asfaltat
L’amiant es va utilitzar per a compactar les vies transitables i evitar així la formació de fang. Quan es van asfaltar, les restes de fibrociment no es van retirar, de manera que a dia d’avui encara romanen sepultades.
2.2. Edificació
A la segona meitat del segle XX es va utilitzar l’amiant per a la construcció de cobertes de naus en polígons industrials, edificis residencials privats i en la xarxa secundària de distribució d’aigua potable.
L’envelliment natural d’aquests materials (la vida útil estimada dels quals ronda els 30 o 50 anys) accelera la seva degradació, incrementant el risc de despreniment de fibres friables davant inclemències meteorològiques o vibracions mecàniques urbanes.
2.3. Àrees verdes
L’àrea de Can Catà —principal via d’accés a Collserola— està coberta amb malles d’aïllament. Amb el temps, algunes d’aquestes ja comencen a deteriorar-se, convertint-se novament en un focus de perill que requereix el corresponent procés de desamiantat.
El procés de desamiantat
El procés de desamiantat requereix protocols de seguretat per prevenir els danys derivats de la dispersió de les seves fibres. Això suposa una sèrie de sobrecostos estructurals. Per exemple; obertura de rases, renovació de canonades d’aigua o protocols específics per a la fonamentació d’obra nova.
Aquesta tasca només la poden dur a terme les empreses inscrites en el RERA (Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant). Això incrementa molt el pressupost de les obres públiques i privades.
Aquesta afectació també incideix en la logística urbana i genera restriccions de connectivitat: projectes d’infraestructures crítiques. Per exemple, la creació de passos subterranis per facilitar l’accessibilitat ferroviària subterrània, es troben condicionats pel perill d’excavar en zones considerades “cementiris d’amiant” sense incórrer en riscos ambientals. Aquesta complexitat s’afegeix als reptes estructurals que analitzem a L’art de l’espera: crònica de la immobilitat a Cerdanyola.
L’amiant dins de l’àmbit de la prevenció de riscos laborals
Tot i que l’amiant està prohibit, mereix especial atenció en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, ja que continua present en el nostre entorn. En aquest context, per evitar accidents, cal identificar els riscos, fer una bona diagnosi i avaluar-los.
CCOO conjuntament amb la Fundació Estatal per a la Prevenció de Riscos Laborals i el Ministeri de Treball han editat un dossier molt interessant i recomanable: L’Amiant, Riscos i PRL AT2018-0082, de desembre de 2019.
En aquest text es recullen les mesures obligatòries en matèria de prevenció de riscos a l’entorn laboral per a procedir al procés de desamiantat.
Per a saber més
Per a saber més, visita l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que és l’organisme públic que gestiona els residus que es generen a Catalunya independentment de la seva procedència. Al seu web, entre d’altres continguts, pots accedir a:
- Pla nacional per a l’eradicació de l’amiant a Catalunya.
- Consulta si la teulada de casa teva té amiant.
- Materials amb amiant que pots tenir a casa.