El dossier d’ACCIÓ, publicat el maig de 2026 amb dades corresponents a 2024, ofereix una visió global del sector químic a Catalunya. L’informe descriu una estructura industrial consolidada, una elevada capacitat d’innovació i els principals reptes de futur del sector. Els indicadors més rellevants són els següents:
Posicionament internacional, volum de negoci i inversió
La Xina encapçala el lideratge de la producció mundial amb el 46% de les vendes
s. A continuació la segueixen la Unió Europea amb un 13% i els Estats Units amb el 12%. En el context de la UE, Alemanya i França són els principals productors. L’estat espanyol està en cinquena posició i genera ocupabilitat a més de dos-cents mil assalariats. En aquest sentit, i dins de la indústria, és el tercer sector manufacturer.
Aquest pes industrial també es reflecteix en la seva capacitat d’atracció d’inversió internacional. Entre el 2021 i el 2025, el sector va atreure a escala global gairebé dos mil vuit-cents projectes d’inversió directa estrangera. Espanya se situa com el sisè destí mundial per nombre de projectes.
El sector químic a Catalunya
L’anàlisi prospectiva de l’ecosistema químic català publicat el maig del 2026 diu que Catalunya es consolida com el principal hub químic d’Espanya i el segon sector industrial de l’economia catalana i aporta les següents dades:
- Empreses: 1.747 empreses (25,3% del total de l’estat espanyol).
- Facturació: 29.096 M€ (37,2% del total d’Espanya), fet que representa el 17,9% de la indústria manufacturera catalana i el 9,2% del PIB de Catalunya.
- Ocupació: 65.755 treballadors directes (31,3% del total estatal).
- Maduresa empresarial: el 76,9% de les empreses tenen 10 anys o més d’activitat i concentren el 97,6% de la facturació total.
Concentració territorial i hubs principals
El 77,1% de les empreses, l’87,3% de la facturació i l’80,4% de l’ocupació es concentren en tres hubs geogràfics:
Hub químic de Tarragona
D’acord amb l’informe sectorial d’ACCIÓ el Hub de Tarragona constitueix el veritable cor de la indústria química del país. És el complex petroquímic més important del sud d’Europa i el pol d’aquestes característiques més rellevant de la conca mediterrània. Aquest hub està especialitzat en la primera transformació de matèries primeres, com també en la producció de materials de gran volum.
El pol petroquímic de Tarragona s’estructura territorialment en dos grans polígons industrials interconnectats mitjançant una xarxa interna de canonades. D’una banda, el polígon Nord — el Morell, la Pobla de Mafumet, Perafort i Vilallonga del Camp — acull el nucli principal de la refinació de petroli i el craqueig per a la producció d’olefines bàsiques. D’altra banda, el polígon sud — Tarragona (ciutat), Canonja i Vila-seca — que destaca per la concentració de la producció de polímers, materials plàstics avançats, derivats clorats, gasos industrials i la connexió directa amb les infraestructures d’exportació i importació.
La seva ubicació s’explica per la presència de les instal·lacions logístiques del Port de Tarragona, el qual disposa de terminals específiques per a la descàrrega de petroli cru, gasos i productes químics líquids a granel, connectades directament als dos polígons industrials. Així mateix, a la zona s’hi emplacen centres de recerca de referència coml’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC, actualment integrat a Eurecat), institucions que aporten el suport científic necessari per accelerar la transició cap a la descarbonització i la química circular.
Hub químic de Barcelona
Ubicades a l’àrea metropolitana. Aquí trobem principalment les seus corporatives — direcció comercial, R+D i plantes de perfumeria i cosmètica — ubicades en nuclis urbans com la zona alta de la diagonal, el districte 22@ o la Plaza Europa de l’Hospitalet de Llobregat.
Aquesta centralitat de Barcelona s’explica per la necessitat d’estar a prop de hubs de decisió, la facilitat per atraure talent internacional, les connexions aeroportuàries i la proximitat als centres universitaris i hospitalaris de primer nivell.
D’altra banda, les plantes de producció i laboratoris, a diferència de les oficines centrals s’ubiquen principalment en la primera corona metropolitana en àrees com ara Zona Franca i poblacions del Baix Llobregat com ara Cornellà, Sant Just Desvern, Esplugues, Martorell.
La concentració d’activitats d’R+D i d’innovació empresarial converteix Barcelona en un dels principals pols tecnològics del sud d’Europa. Aquesta capacitat innovadora és comparable als processos de transformació empresarial descrits a El model SOSTAC aplicat a la innovació empresarial, on la planificació estratègica esdevé un factor clau de competitivitat.
Hub químic del Vallès
Concentrat principalment en el Vallès Occidental, en poblacions com Cerdanyola del Vallès són pols d’innovació tècnica i química per la presència del Parc de Recerca de la UAB i les instal·lacions del Parc de l’Alba. No obstant això, també hi ha important presència a nuclis com Sabadell, Terrassa — vinculades a la química tèxtil en el passat i ara seus d’empreses de distribució i formulació. Al Vallès Oriental la presència es focalitza a poblacions com Granollers, Parets i Montornès. Aquestes són nuclis industrials on es situen les grans plantes de producció.
Internacionalització i atracció d’inversió
La píndola sectorial de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) facilita les següents dades:
Exportacions
L’acumulat de les exportacions del sector químic a Catalunya durant tot el quinquenni 2021-2025 és de 98.499 milions d’euros. Aquesta xifra representa el 41,6% del total estatal i el triple de la Comunitat Valenciana, segona regió exportadora.
Les exportacions funcionen com a aval que atrau inversors internacionals a Catalunya on trobem un sector competitiu i amb capacitat d’operar internacionalment. D’aquesta manera, la inversió estrangera directa esdevé motor exponencial de creixement dins del territori situant-la com la segona regió de la Unió Europea i la cinquena a escala mundial en nombre de projectes d’inversió rebuts en aquest mateix període.
Ecosistema, talent i iniciativa institucional
Segons dades del dossier de la Generalitat, Catalunya objecte d’anàlisi, les universitats catalanes acullen el 19% dels estudiants de grau i màster relacionats amb la química de tot l’estat amb gran representació femenina on el percentatge d’alumnat apuja al 52% en aquest àmbit.
Catalunya assumeix la presidència de la European Chemicals Regions Network (ECRN) per al període 2026-2027. És seu de fires sectorials com Expoquimia que ha registrat un creixement del 40% en empreses participants en 2026. Aquesta es celebra de manera simultània amb Equiplast per potenciar sinergies entre els sectors de la química i el plàstic.
Cal destacar que la indústria química i la del plàstic mantenen una vinculació umbilical. La química actua com a proveïdora de les matèries primeres (monòmers, polímers, resines i additius) que la indústria transformadora del plàstic converteix en béns de consum i aplicacions industrials.
Aquesta interdependència genera desafiaments ambientals notables, com també oportunitats de transformació significatives. D’una banda, se situen els aspectes crítics associats a la petjada de carboni, la gestió complexa dels residus i la toxicitat de determinats additius. D’altra banda, el sector ofereix vies de mitigació rellevants, com ara l’optimització de l’eficiència dels materials, la millora en la conservació dels aliments i l’avenç del reciclatge químic. En aquest darrer àmbit, el desenvolupament de tècniques com la piròlisi i la despolimerització permet retornar els residus plàstics a l’estat de monòmer pur.
La gestió dels riscos associats als materials químics forma part dels nous reptes ambientals i de salut pública, una perspectiva complementària a la desenvolupada a La gestió dels riscos associats als materials químics forma part dels nous reptes ambientals i de salut pública, una perspectiva complementària a la desenvolupada a Impactes de l’amiant en la salut pública i el territori.
Tendències tecnològiques i reptes de futur
La transició verda i la digitalització constitueixen els dos principals eixos de transformació de la indústria química. En aquest context, les empreses del sector orienten les seves inversions cap a tecnologies capaces de reduir l’impacte ambiental, millorar l’eficiència dels processos productius i reforçar la competitivitat internacional.
Entre les principals línies d’innovació destaquen la captura, l’ús i l’emmagatzematge de carboni, juntament amb el desenvolupament de l’hidrogen circular. Són dues tecnologies destinades a avançar en la descarbonització dels processos industrials més intensius.
Paral·lelament, la química verda, l’ecodisseny i el reciclatge, tant mecànic com químic, es consoliden com a eines fonamentals per accelerar la transició cap a una economia circular basada en un ús més eficient dels recursos.
La intel·ligència artificial també guanya protagonisme en la investigació de noves molècules, la formulació de productes i l’optimització dels processos productius. Al mateix temps, .el desenvolupament de noves tecnologies obren noves vies per a l’avaluació de la seguretat química, reduint progressivament la necessitat d’experimentació amb animals.
Referència Bibliográfica
ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa. (2026). El sector químic a Catalunya: Píndola sectorial. Generalitat de Catalunya.