Les bones idees sense planificació fracassen. La planificació permet aprofitar el temps, optimitzar la inversió i minimitzar els problemes derivats de la manca de previsió. En aquest sentit, cal disposar d’una metodologia estratègica com, per exemple, el model SOSTAC.
El model SOSTAC és una guia de planificació estratègica molt popular en màrqueting digital i gestió empresarial. Creat als anys noranta per Paul Russell Smith (PR Smith) —expert en màrqueting de nacionalitat britànica, autor de llibres d’èxit empresarial, consultor i orador internacional—, aquest model nasqué amb l’objectiu d’oferir una guia accessible per organitzar eficaçment els plans de màrqueting. No obstant això, la metodologia és plenament aplicable a altres àrees empresarials, com ara la planificació estratègica de la innovació.
L’acrònim SOSTAC recull les inicials dels sis passos clau d’aquesta metodologia:
- S – Situation (Situació)
- O – Objectives (Objectius)
- S – Strategy (Estratègia)
- T – Tactics (Tàctica)
- A – Action (Acció)
- C – Control (Control)
1. Situació (Situation)
En primer lloc, cal definir el punt de partida. Per fer-ho, es pot recórrer a l’anàlisi mitjançant auditories internes, de la competència i de l’entorn. El pas inicial és la realització d’un DAFO que avaluï les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats. Es tracta d’una eina fonamental per determinar el context real del projecte d’innovació.
Així mateix, l’anàlisi de la situació requereix examinar tres factors interns i externs determinants:
- Els recursos disponibles: L’avaluació rigorosa del pressupost assignat, la tecnologia accessible i el temps executiu disponible.
- La capacitat interna: L’auditoria del talent de l’equip, la infraestructura operativa i la maduresa digital de l’organització.
- El perfil del client: La definició del públic objectiu (buyer persona), la identificació de les seves necessitats no cobertes i l’estudi del seu comportament al mercat.
2. Objectius (Objectives)
En segon lloc, la definició dels objectius resulta essencial per establir on es vol arribar. En aquest pas es fixen les fites amb claredat, les quals han de ser mesurables i realistes. En el sector empresarial, el seguiment del rendiment es realitza mitjançant les KPI (Key Performance Indicators o indicadors clau de rendiment).
Les KPI són mètriques quantitatives que avaluen el grau d’assoliment d’un propòsit concret. Aquestes eines transformen conceptes abstractes en dades objectives, la qual cosa facilita el seguiment continu del projecte i la presa de decisions basada en evidències. En un projecte d’innovació, les mètriques han de valorar el valor afegit generat, la probabilitat d’èxit de les idees i el seu impacte al mercat. La mesura d’aquestes variables esdevindrà l’indicador principal del retorn de la inversió.
Per a una formulació rigorosa de qualsevol objectiu, cal aplicar la regla acadèmica SMART. Per tant, cada fita ha de ser:
- S (Specific / Específica): Definir el propòsit de manera concreta.
- M (Measurable / Mesurable): Establir un indicador quantificable.
- A (Achievable / Assolible): Garantiu que la meta sigui viable.
- R (Realistic / Realista): Considerar els recursos i capacitats reals.
- T (Time-bound / Delimitada en el temps): Fixar un termini concret d’execució.
3. Estratègia (Strategy)
A continuació, es defineix el procediment general; és a dir, el pla a llarg termini per assolir els objectius fixats mitjançant la segmentació del públic i el posicionament de la marca. Convé destacar que aquesta és la fase més important del model SOSTAC. Sovint es produeix una confusió habitual entre els conceptes d’estratègia i tàctica, quan en realitat responen a dos nivells de planificació ben diferents:
- L’estratègia determina la direcció (què fer): Defineix el camí global, el posicionament al mercat i la proposta de valor a llarg termini.
- La tàctica executa el pla (com fer-ho): Determina les accions concretes, les eines executives i els canals específics a curt termini.
Sense una estratègia prèvia i ben consolidada, l’execució tàctica corre el risc de convertir-se en un conjunt d’accions desarticulades, ineficients i poc rendibles.
4. Tàctica (Tactics)
A continuació, es concreta la manera com es portarà a terme el pla d’acord amb l’estratègia establerta. En aquest punt cal contemplar tots els detalls operatius: les eines de les quals es disposa, els canals de comunicació en màrqueting i, en el cas de la innovació, els mercats objectiu on es desplegaran les solucions.
5. Acció (Action)
En cinquè lloc, cal determinar el calendari i l’execució. Aquesta fase correspon a la implementació operativa del pla, la qual inclou l’assignació clara de rols i responsabilitats, l’establiment del pressupost detallat i la creació d’un cronograma de treball.
6. Control (Control)
Finalment, cal mesurar l’èxit del projecte. Això implica realitzar un seguiment constant al llarg de totes les fases d’execució. Les mètriques han de ser rigoroses i han d’oferir la flexibilitat necessària per aplicar mesures correctives a temps si es detecten desviacions respecte als objectius inicials.
La innovació no fracassa necessàriament per manca d’idees. Sovint, el problema és la manca d’un sistema de planificació estructurat que permeti transformar aquestes idees en productes, serveis o processos amb un valor real per al mercat.
Repercussió en la innovació empresarial
La implementació del model SOSTAC influeix de manera directa en la capacitat de les organitzacions per estructurar i comercialitzar la innovació. Sovint, el gran repte de les idees disruptives no és la seva gestació, sinó la manca d’un mètode ordenat per introduir-les al mercat amb èxit.
En aquesta línia, el model SOSTAC permet:
- Reduir la improvisació en la presa de decisions.
- Coordinar els equips de treball interdepartamentals.
- Prioritzar l’assignació dels recursos estratègics.
- Mesurar els resultats amb rigorositat analítica.
- Accelerar la comercialització dels nous projectes.
Innovar amb èxit requereix anar més enllà de la generació de bones idees: implica traduir-les en resultats tangibles. En aquest procés, la planificació estratègica i el seguiment d’un mètode estructurat esdevenen tan importants com la mateixa creativitat per rendibilitzar la inversió.