La diada de Sant Jordi se celebra cada 23 d’abril. És una de les manifestacions culturals més profundes, transversals i emotives de Catalunya.
Amb el pas dels segles, aquesta festivitat ha anat molt més enllà dels seus orígens religiosos i cavallerescos. Avui és una celebració de la identitat catalana, de l’amor i, sobretot, de la cultura escrita.
La llegenda de Sant Jordi: entre el mite i el simbolisme
La llegenda de Sant Jordi és un dels mites més universals de la cultura occidental. Tanmateix, a Catalunya ha adquirit unes característiques pròpies gràcies a la tradició oral i als relats que s’han transmès de generació en generació.
Segons la versió catalana, recollida pel folklorista Joan Amades, els fets tenen lloc a la vila de Montblanc, a la Conca de Barberà.
Allà hi vivia un drac ferotge. La bèstia dominava els voltants de la població, barrava el pas als vilatans i contaminava l’aire amb el seu alè pestilent.
Per evitar la destrucció del poble, els habitants van prendre una decisió desesperada. Cada dia lliurarien una persona al drac, escollida per sorteig.
Finalment, la mala fortuna va assenyalar la filla del rei. Tot i el seu dolor, el monarca va acceptar el resultat i va enviar la princesa cap a la cova del monstre.
Quan la jove estava a punt de ser devorada, va aparèixer un cavaller amb una armadura brillant. Era Jordi.
Sense dubtar-ho, va enfrontar-se al drac i el va travessar amb la seva llança.
Segons explica la tradició, de la sang del drac en va néixer un roser de roses vermelles. Aleshores, el cavaller va tallar-ne la més bella i la va oferir a la princesa.
El significat profund del mite
La llegenda de Sant Jordi és molt més que un relat de cavalleria. En realitat, amaga un profund simbolisme que ha estat objecte de nombroses interpretacions.
D’una banda, el drac representa el caos, la foscor i la barbàrie. És la força destructiva que amenaça la comunitat.
D’altra banda, el cavaller simbolitza el coratge, la raó i la civilització. És qui aconsegueix imposar l’ordre davant del caos.
La rosa també té un significat especial. No és només un present d’amor. Representa la bellesa, la vida i el renaixement de la primavera després de la destrucció.
Pel que fa a la princesa, simbolitza la innocència i la puresa que cal protegir. En el relat tradicional, un cop la comunitat ha estat salvada, és entregada en matrimoni al cavaller. Aquest desenllaç representa el restabliment de l’ordre social.
La unió de la rosa i el llibre: l’evolució de la diada
Actualment, Sant Jordi gira al voltant de dos grans símbols: la rosa i el llibre.
La tradició de regalar roses és molt antiga. En canvi, la del llibre és força més recent. Tot i això, la unió d’aquests dos elements ha convertit la diada en una festa única al món.
L’origen medieval de la rosa
La vinculació entre Sant Jordi i les roses ja està documentada al segle XV.
En aquella època, Barcelona acollia una Fira de Roses al Palau de la Generalitat coincidint amb la festivitat del sant.
Després de la missa oficial, nobles, cavallers i representants polítics regalaven una rosa a les seves dames.
Amb els anys, aquest costum es va estendre entre les classes populars. Així, la rosa es va consolidar com el gran símbol de l’amor i de l’estima durant la primavera.
La incorporació del llibre al segle XX
La tradició de regalar llibres és molt més moderna.
Va néixer gràcies a l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés, establert a Barcelona.
L’any 1926 va proposar crear un Dia del Llibre. L’objectiu era fomentar la lectura i impulsar la venda de llibres.
Inicialment, la celebració es feia el 7 d’octubre, data que aleshores es considerava el naixement de Miguel de Cervantes.
Tanmateix, l’any 1930 es va decidir traslladar-la al 23 d’abril. Aquesta data coincideix amb la mort de Cervantes i de William Shakespeare.
Aquesta coincidència va facilitar la unió entre el Dia del Llibre i la festa de Sant Jordi, que ja estava molt arrelada a Catalunya.
El resultat va ser un èxit immediat.
Des d’aleshores, els carrers s’omplen cada any de parades de llibres i de roses. Així, la cultura i l’afecte es troben en una mateixa celebració.
Finalment, l’any 1995, la UNESCO va reconèixer aquesta tradició catalana. Per aquest motiu, va declarar el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.