La figura de Joana d’Arc i la ciutat d’Orleans constitueixen un dels episodis més significatius de la Guerra dels Cent Anys. Nascuda l’any 1412 a Domrémy, a la regió de Lorena, en el si d’una família pagesa, Joana ha esdevingut una figura situada entre la història i el mite. D’una banda, se considerada una heroína nacional per haver contribuït decisivament a diverses victòries franceses. De l’altra, la seva biografia ha estat envoltada d’un conjunt de relats llegendaris que encara avui alimenten el debat historiogràfic.
La tradició popular ha presentat sovint Joana com una jove analfabeta que, guiada únicament per la providència divina, conduïa els exèrcits francesos cap a la victòria. La realitat és més matisada. Els comandaments militars i l’estratègia corresponien als seus generals, mentre que ella exercia un paper fonamental com a símbol d’esperança i cohesió entre les tropes.
Amb el pas del temps, Joana d’Arc es convertí en una heroïna patriòtica gairebé intocable per als francesos. Per contra, la propaganda anglesa la presentava com una heretge inspirada pel dimoni i censurava, entre altres aspectes, el fet que vestís roba masculina, una conducta considerada contrària a l’ordre establert de l’època.
Context històric
La Guerra dels Cent Anys no va ser un conflicte continu, sinó una successió d’enfrontaments entre les corones de França i Anglaterra que es van prolongar durant 116 anys, entre 1337 i 1453. Quan Joana d’Arc aparegué en escena, l’any 1429, França travessava un dels moments més crítics de la seva història i el futur del regne era profundament incert.
Un regne dividit: armanyacs i borgonyons
A la invasió anglesa cal afegir-hi una greu guerra civil. D’una banda hi havia els borgonyons, aliats de la corona anglesa i dominadors del nord del país, inclosa París. De l’altra, els armanyacs, fidels al delfí Carles, futur Carles VII, que resisteixen al sud de la línia del Loira.
Joana va néixer a Domrémy, una població fidel als armanyacs però envoltada de territoris controlats pels borgonyons. Aquesta circumstància la va fer créixer en un entorn marcat per la inestabilitat i la violència del conflicte.
El Tractat de Troyes (1420)
Uns anys abans de la irrupció de Joana, el rei Carles VI, conegut com el Boig, havia signat el Tractat de Troyes. Mitjançant aquest acord va desheretar el seu propi fill, el delfí Carles, i reconeix Enric V d’Anglaterra com a successor legítim al tron de França.
Quan tots dos monarques van morir, l’any 1422, el fill d’Enric V —encara un infant— fou proclamat rei tant d’Anglaterra com de França. En conseqüència, Carles VII no era reconegut unànimement com a sobirà legítim, sinó com un príncep refugiat i políticament afeblit.
El setge d’Orleans (1428-1429)
La ciutat d’Orleans, ubicada a la Vall del Loira, constituïa el principal bastió dels armanyacs. Si queia en mans angleses, el camí cap al sud de França quedava obert i la resistència del delfí podia desaparèixer definitivament.
En aquest context, l’arribada de Joana d’Arc va ser percebuda per molts contemporanis com un signe providencial.
L’alliberament d’Orleans
L’alliberament d’Orleans representa el moment culminant de la trajectòria de Joana d’Arc. Després de presentar-se davant Carles VII com una enviada de Déu, va obtenir el suport del monarca i es va incorporar a la campanya militar destinada a trencar el setge.
La seva arribada, el maig de 1429, va transformar profundament la moral de les tropes franceses. En només nou dies, els francesos van aconseguir obligar els anglesos a aixecar el setge, posant fi a mesos de bloqueig. La victòria no només va salvar la ciutat, sinó que també va posar fi a la percepció d’invencibilitat de l’exèrcit anglès.
La coronació de Carles VII
La victòria d’Orleans va obrir el camí cap a Reims, ciutat on tradicionalment eren coronats els reis de França. Joana va acompanyar Carles fins a la catedral, on fou consagrat com a Carles VII.
La cerimònia va reforçar la seva legitimitat política i religiosa i va consolidar la seva autoritat davant una part important del regne.
La captura de Joana d’Arc
Profundament religiosa, Joana afirmava actuar guiada per la voluntat divina. Amb només disset anys havia convençut Carles VII perquè li permetés participar en la campanya militar que culminaria amb l’alliberament d’Orleans.
L’any 1430 va ser capturada durant els combats de Compiègne, ciutat defensada pels partidaris del rei francès. En el transcurs d’una retirada, va quedar fora de les muralles i fou feta presonera pels borgonyons, que posteriorment la van lliurar als anglesos.
Un judici polític
El procés judicial celebrat l’any 1431 va respondre principalment a interessos polítics. L’objectiu era desacreditar Joana i, alhora, qüestionar la legitimitat de Carles VII.
Se la va acusar d’heretgia, de vestir roba masculina i d’afirmar que rebia revelacions divines. Sense una defensa efectiva, fou sotmesa a un llarg interrogatori dirigit pel bisbe Pierre Cauchon, que intentà desacreditar-la amb qüestions teològiques.
Declarada culpable, Joana va signar inicialment una abjuració que commutava la pena de mort per cadena perpètua. Tanmateix, poc després es va retractar de la seva declaració i va reprendre l’ús de roba masculina. El tribunal la va considerar heretge reincident i, el 30 de maig de 1431, va ser condemnada a morir a la foguera. Tenia només dinou anys.
La revisió del judici
La mort de Joana no va posar fi al seu llegat. Anys més tard, a petició de Carles VII, l’Església va revisar el procés i, el 1456, va declarar nul el judici que l’havia condemnada.
Segles després, fou beatificada l’any 1909 i canonitzada el 1920, esdevenint una de les grans santes de l’Església catòlica.
Entre el patriotisme i el mite
Tot i que sovint s’ha volgut interpretar la seva figura des d’una perspectiva feminista contemporània, cal situar-la en el context del segle XV. La seva actuació responia principalment a una profunda convicció religiosa i al convenciment que havia de contribuir a la restauració de la monarquia francesa.
Amb el pas del temps, la seva figura ha transcendit els fets històrics per convertir-se en un dels grans símbols de la identitat nacional francesa.
El llegat de Joana d’Arc a Orleans
La ciutat d’Orleans continua preservant la memòria de la seva heroïna mitjançant monuments, vitralls, museus i commemoracions anuals. Aquest patrimoni manté viu el record d’una figura que, sis segles després, continua ocupant un lloc privilegiat tant en la història de França com en la seva memòria col·lectiva.