El pont tèrmic: què és i com evitar-ho

El pont tèrmic: què és i com evitar-ho

por | Abr 5, 2020 | Posts, Sostenibilidad

Les perdudes d’energia en un edifici són degudes al que en arquitectura es denomina pont tèrmic. Aquest  es produeix habitualment en zones que estan en contacte amb l’exterior com ara finestres, pilars, el terre, els calaixos de les persianes, les hornecinas dels radiadors i fins i tot, en les unions de tàbics interiors amb la façana.

Aquest són els tipus de ponts tèrmics que es poden localitzar en els següents punts de la construcció:

1. Pont tèrmic integrat en els tancaments. Es localitzen als pilars de les façanes; als contorn de finestres, portes i claraboies;  caixes de persianes…
2. Pont tèrmic per trobada de tancaments;
3. Pont tèrmic del forjat de les façanes
4. Pont tèrmic en les unions de les cobertes amb les façanes en cobertes amb o sense muralleta;
5. Pont tèrmic en les unions de l’edifici amb el terreny que es pot derivar de la
unió de façana amb llosa o amb mur enterrat;
6. Pont tèrmic en cantonades de les façanes.
7. Pont tèrmic en volades- element estructural que sobre surt respecte a la paret que el sosté. Per la seva longitud horitzontal, funcionen com una biga, és a dir, a flexió – amb façanes;
8. Pont tèrmic que es produeix en le punt de trobada dels tàbics interiors amb les façanes.

Aquesta fuga energètica es genera als tancaments per una diferència d’espesor entre els materials en la capa aillant degut a que presenten diferents característiques i generen una discontinuïtat que té com les següents conseqüències:

– Pèrdua de calor entre un 5-10% que representa un augment de la factura del cost energètic de climatització;
– La diferència de temperatura produeix condensacions, humitats, olors, mohos i el que encara és pitjor, patologies de l’edifici i de les persones que l’habiten.

L’eliminació dels pont tèrmics creix amb l’increment de la demanda de cases passives en busca d’un canvi que redueixi les fugues energètiques incrementant el confort tèrmic i incidint en contribuir positivament en la salut de les persones que utilitzen els edificis.

Les necessitats reals d’eficiencia energètica es van definir a la directiva europea que regula la construcció de nous edificis s’ha adaptar als criteris de consum energètic quasi nuls (2010/31/EU).

Per un càlcul adequat dels ponts tèrmics en edificació s’ha de consultar la norma UNE-EN ISO 10211:2012 que descriu com es calculen i els fluxos de calor i temperatures superficials.

Altres criteris de construcció per aconseguir el  consum casi nul o nul d’energia inclouen standards de passivhaus com ara:

1. Triar adequadament l’aillant tèrmic empleat a la construcció;
2. Dissenyar finestres aïllades perquè si es millora i es redueixen els ponts tèrmics s’eliminen els punts freds a l’hivern i els càlids a l’estiu;
3. Controlar la ventilació;
4. Garantir la hermeticitat de la construcció perquè va lligada al control de qualitat del confort tèrmic;
5. Aconseguir l’alliberació de ponts tèrmics;

Malauradament, aquests criteris no es compleixen en la majoria de les construccions d’obra nova. En aquest aspecte, les construccions en fusta són les que proporcionen més confort tèrmic ja que, els materials envoltants que s’utilitzen en les cases i edificis permeten la transpirabilitat i la permeabilitat de l’aire.

Entre els beneficis de triar construccions de consum energètic nul o quasi nul en fusta vull subratllar les següents per ordre de prioritat:

– SALUT. S’eviten patologies respiratòries així com les derivades de conviure amb humitats i mohos a l’habitatge; exemples: sinusitis, bronquitis, tos, asma, al·lèrgies, neumonitis, sibilàncies, irritacions als ulls, pell, nas, gola…

– MEDI AMBIENT. Contribuint a la sostenibilitat mediambiental ja que, estalviem energia i reduïm la petjada ecològica perquè els aïllants naturals que s’utilitzen contribueixen a la reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

– ECONOMIA. Estalvi en la factura del consum energètic (calefacció, aire condicionat) i en tractaments anti humitat o en posteriors reparacions per aconseguir disminuir-los ja que, un cop construit un edifici, l’eliminació total dels ponts tèrmics és només quimèrica.

Per a conèixer més sobre l’optimització del consum energètic de l’usuari final de la vivenda, recomano la lectura del Guía Práctica de la Energía. Consumo Eficiente y Responsable realitzada per l’IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia).

Concurs de Construcció Ràpida en Fusta

Concurs de Construcció Ràpida en Fusta

por | Mar 1, 2020 | Posts

El 15 de febrer de 2020 es va celebrar el II Concurs de Construcció Ràpida en Fusta.

Aquest esdeveniment és de gran importància perquè promou la construcció en fusta estructural i és també una de les iniciatives per a donar a conèixer propietats de la fusta com ara la lleugeresa o flexibilitat.

El projecte es va desenvolupar en vuit hores – va començar a les deu del matí i va concloure a les sis de la tarda– consistia en la construcció d’una caseta informativa desmuntable dissenyada per l’arquitecte Ignasi Navàs i aquest projecte va ser triat entre tots els presentats pels alumnes del III Curs de Fusta Constructiva el Juny del 2018.

Actualment, Ignasi Navàs està especialitzat en construcció sostenible en fusta i és el fundador de Right Size Architecture. A més de comptar amb la seva presència al Concurs de Construcció Ràpida en Fusta, l’Ignasi va presentar el seu projecte al Congrés de Fusta Constructiva.

Al concurs van participar alumnes procedents de centres de formació professional i universitària dels següents centres:
– Institut Miquel Martí Pol – Cornellà. Aquest institut va cedir les seves instal·lacions per a la celebració del Concurs de Construcció Ràpida en Fusta 2020;
– Institut Brugulat – Banyoles;
– Instititut Guillem Catà – Manresa;
– Escola Industrial – Sabadell;
– ETSAB– Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona;

Els criteris del jurat per triar l’equip guanyador van ser els següents:
– Qualitat dels acabats de l’obra;
– Rigorositat en l’aplicació de les mesures de prevenció de riscos laborals;
– Cooperació entre els participants i,
– Metodologia de treball.

L’equip guanyador del primer premi estava format per estudiants de l’IES Miquel Martí Pol i l’ETSAB. El primer premi, va estar patrocinat per l’entitat organitzadora i van guanyar una beca per a cada un dels participants per realitzar el Curs de Fusta Constructiva (2020-2021).

Aquest projecte, impulsat pel GREMI FUSTA i MOBLE de Catalunya va ser possible també gràcies al patrocini i col·laboració d’aquestes empreses:
ARÇ COOPERATIVA
GREMI FUSTA I MOBLE – Organitzadors i patrocinadors del primer premi
HECO SCHRAUBEN IBÉRICA 
MACUSA
MAUSA
MECAKIM
PERE VENTURA
SCM GROUP – Patrocinadors del segon premi
TALLFUSTA

Vídeo Resum del Concurs de Construcció Ràpida en Fusta

Este post ha estado creado sin finalidad lucrativa y utiliza imágenes con licencia Creative Commons de Freepick ( <a href=»https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/negocios»>Vector de Negocios creado por freepik – www.freepik.es</a> )

Congrés Fusta Constructiva

Congrés Fusta Constructiva

por | Feb 23, 2020 | Posts

El passat 14 de febrer vaig participar en el III Congrés Fusta Constructiva. Aquesta edició es va celebrar a l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) amb la participació de les empreses de la cadena de valor del sector i també dels professionals més rellevants i reconeguts internacionalment.

El matí va consistir en una sèrie de conferències dels següents ponents:

1. Ramon Torrens – Arquitectura per a la Gent  Gran- Procés de definició del centre de dia a Meliana
2. Juhani Pallasmaa – The Spirit of Forest and Wood – Wood in Finish Life, Architecture and Design
3. David Sebastian – Presentació del Projecte Torre Hypérion
4. Marc Castellnou – Caracterització del Comportament de l’Incendi

Aquest cicle de conferències es va tancar amb una TAULA RODONA  d’experts que després de fer un balanç de les ponències van interactuar  amb els assistents abans del lunch networking i les comunicacions d’algunes de les empreses participants.

A la tarda, es van realitzar 9 grups de treball que van debatre sobre les següents temàtiques d’actualitat:

  • Nova cultura d’empresa;
  • Finançament i assegurances de les construccions en fusta;
  • Forestal;
  • Junta Oberta Profusta
  • Justa la fusta! Hermeticitat i ponts tèrmics;
  • Estructures recíproques;
  • Coneixement de les espècies de fusta;
  • Fusta i salut;
  • eCOB (ITEC)

Aquest congrés va permetre a participants i patrocinadors connectar amb potencials clients i proveïdors interessats en la construcció en fusta i crear  noves oportunitats de negoci.

En el context – tot i que estava ajornat i desvinculat de la Fira Fusta Constructiva – ja que el Congrés va coincidir a una situació sociopolítica aliena a l’organització –  van participar 54 patrocinadors entre expositors i col·laboradors gràcies als quals es va poder celebrar aquest acte i els quals esmento a continuació:

  1. ABHAUS
  2. AERACOOP
  3. AIRE
  4. ALBERCH
  5. APLICACIONES EN MADERA
  6. ARÇ COOPERATIVA
  7. ARQUIMA
  8. ASSOVIL CASES PASIVES
  9. BAMBOOHUB
  10. BIESSE IBÉRICA
  11. CADWORK IBÉRICA
  12. CAVES PERE VENTURA
  13. CESC-IT
  14. CONSTRUSOFT
  15. CORRETJA
  16. CREIXANS
  17. DECUSTIK
  18. EGOIN
  19. ESPAL
  20. FELDER
  21. FINSA
  22. FRAPON
  23. FSC
  24. FUSTES GILABERT
  25. FUSTES PALLÉ
  26. GRUP FAKRO
  27. HECO SCHRAUBEN IBÉRICA
  28. HOMAG
  29. HOUSE HABITAT
  30. IBERTRAC
  31. IND. QUÍMICAS MASQUELACKINTEGRA ENERGÍA
  32. ITW DUO-FAST SAU (Spit Paslode)
  33. KRION PORCELANOSA GROUP
  34. LA TORNERÍA
  35. MAFELL
  36. MECAKIM
  37. MINI POOL
  38. MIQUEL ESCOBAR FORCADA – BIOARKITECO
  39. NEOWOOD ESPAÑA
  40. NÚRIA SANTAMARIA
  41. OSMO HOLZ UND COLOR GMBH & COMPANY KG
  42. PEFC
  43. PROGETIC
  44. RENOLIT
  45. ROTHOBLAAS
  46. SCM GROUP ESPAÑA
  47. SEBASTIA INDUSTRIES DE LA FUSTA
  48. SIMSOM STRONG TIE
  49. STO SDF IBÉRICA SLU
  50. TALLFUSTA
  51. TONI MUNS
  52. VÄVA WOOD
  53. VELIMA SYSTEM
  54. VIVE LA MADERA

També van participar membres del Col·legi d’arquitectes de Barcelona com ara la Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcació de Barcelona, COAC i el Miquel Sitja del Col·legi d’Arquitectes de la Catalunya Central i artistes com l’Evelí Adam que és fuster, pintor i escultor.

Abans de concloure, com que les imatges també parlen, et convido a mirar el vídeo resum del III Congrés de Fusta Constructiva i també a conèixer més a prop, algunes de les empreses esmentades anteriorment.